Codi IBAN: què és i per a què serveix

Introducció

Quan es fa una transferència, sempre apareix el codi alfanumèric IBAN (international bank account number). Com la seva nomenclatura indica, s'utilitza per identificar qualsevol compte bancari als països que hi estiguin adherits.

Per a què es va crear? Anteriorment, els pagaments internacionals suposaven certs problemes als usuaris. Cada país establia les seves condicions i les seves tarifes diferents. A vegades, també resultava difícil saber a quin país pertanyia un determinat compte bancari. Amb l'arribada d'aquest codi, les entitats financeres poden automatitzar les seves transferències.

La funció de l'IBAN és similar a la de l'euro, ja que permet fer transaccions com si formessin part d'un mateix país. Amb això s'elimina la burocràcia i els malentesos que es generaven anteriorment, i es poden complir els tràmits de forma més clara.

El codi IBAN en detall

L'IBAN és un codi alfanumèric (números més lletres) que consta de dues parts separades: 

• 4 caràcters inicials: els dos primers pertanyen al codi de país, mentre que els altres dos són el codi de control. Per exemple, ES-61.
• Número de compte del client: també està format per una sèrie de 20 dígits que el componen. Cada part té també la seva explicació. En aquest cas, es prendrà com a exemple el número 1234 3456 42 0456323532.
  • Els quatre primers corresponen a una entitat (1234).
  • Els quatre següents corresponen a una oficina (3456).
  • Els dos següents són el dígit de control (42).
  • Finalment, els deu últims corresponen a un compte bancari pròpiament dit (0456323532).

D'aquesta manera, el codi IBAN complet consta de 24 caràcters a Espanya i en aquest cas, seria el següent: ES61 1234 3456 42 0456323532. Tanmateix, en altres països, la longitud pot estendre's fins a un màxim de 32.

És important no confondre l'IBAN amb el BIC, un codi de 8 a 11 caràcters que ens permet identificar el banc beneficiari d'una transferència (també anomenat de destinació). Encara que ambdós conceptes solen conviure en diverses gestions, no són el mateix.

Aplicacions del codi IBAN: la zona SEPA

Després de l'entrada en vigor de l'euro (2002), la UE va aconseguir l'objectiu de tenir una moneda comuna. Tanmateix, encara hi ha problemes amb algunes operacions monetàries. Cada estat membre seguia tenint els seus propis comptes bancaris i, a l'hora de transferir els diners, era difícil saber de quin país procedien. Per simplificar les coses, la UE va posar en marxa la SEPA el 2014 (Single Payments Area o zona única de pagaments en euros). 

Hi pertanyen els 27 estats membres de la UE, així com Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, San Marino, Suïssa, Andorra, el Vaticà i el Regne Unit (malgrat el Brexit). En general, la cobertura no s'estén als dominis d'ultramar de països com França, el Regne Unit o els Països Baixos. I, a Xipre, només s'inclou a la part que controla Xipre del Nord.

IBAN en països sense SEPA

Ara bé, l'aplicació del codi IBAN va més enllà de la zona SEPA. Avui dia, més de 80 territoris al món utilitzen aquest sistema de forma obligatòria. Alguns, com Kazakhstan, el Líban o Kuwait. En altres, com l'Iran, el Brasil o la República Dominicana, se'n recomana l'ús. Probablement, aquest número vagi en augment amb el pas dels anys, ja que el codi IBAN suposa una manera fàcil i ràpida d'identificar els comptes bancaris a nivell mundial.

Ara que ja saps més sobre el codi IBAN, el seu origen, la seva composició i les seves aplicacions, coneix més detalls sobre el món econòmic i sobre els comptes bancaris CaixaBank.