Col·loquem el ferit de cara amunt.

Trèiem la roba del pit de la víctima per poder fer la reanimació.

Ens posem en posició agenollat a l'alçada de les espatlles del ferit.

Posem una mà al mentó i l'altre a la barbeta de la víctima per inclinar el cap-boca i estirem el coll cap enrere amb molta cura.

Amb els dits de la mà recolzats en el front de la víctima tapem les foses nasals, prenem aire i l’expulsem per la boca.

Mantenim la boca oberta del ferit mantenint el mentó elevat.

Bufem aire a la boca assegurant que el contacte amb els llavis es completament tancat.

Comprovem que el tòrax s'eleva amb una durada d’un segon.

Ens retirem de la boca de la víctima i observem si el pit es contrau al sortir l’aire cap a fora.

Portem a terme una altra insuflació d’aire i al final de la mateixa fem la maniobra de compressió toràcica (30 vegades).

Ens agenollem a l’alçada del pit del ferit.

Identifiquem el centre de l’estèrnum (punt de compressió).

Posem les mans en superposició en el pit del ferit, per tal de prevenir la compressió de les costelles del ferit.

Entrellacem els dits.

Posem els braços estesos perpendiculars a la víctima, i fem exercicis de compressió amb una profunditat d'uns 4-5 cm, el ritme hauria de ser de menys de 2 per segon.

El temps dedicat a la compressió/descompressió ha de ser el mateix.