Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

S&P 1500
Índex ponderat de la Borsa de Nova York, elaborat per Standard & Poor's, que està format per les cotitzacions de 1.500 societats d'alta capitalització.  

S&P 500
Índex ponderat de la Borsa de Nova York, elaborat per Standard & Poor's, que està format per les cotitzacions de 500 societats d'alta capitalització. Es fa servir com a subjacent en els mercats de futurs.  

S&P Global 1200
Índex elaborat per Standard & Poor's que engloba 1.200 societats d'alta capitalització de tot el món (31 països), les quals suposen el 70% de la capitalització mundial.  

SA
Acrònim de societat anònima, societat de caràcter mercantil que té el capital dividit en accions i integrat per les aportacions dels seus socis, que no responen als deutes de la societat amb el seu patrimoni personal. Es regeixen pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la llei de societats anònimes.  

sala de canvis
Lloc de l'entitat en què opera el departament d'arbitratges.  

salari
Remuneració que percep un treballador per compte aliè per part de l'empresa.  

salari mínim
Salari establert per la llei com a retribució mínima per a qualsevol treballador.  

salari mínim interprofessional
Salari mínim legal que ha de percebre un treballador a Espanya amb independència de la professió a la qual es dediqui. El 2007 és de 19,02 € per dia, 570,60 € per mes i 7.988,40 € per any.  

salari social
Salari que concedeix l'Estat a les persones sense recursos per a atendre les seves necessitats bàsiques.  

saldar
1. Liquidar totalment un compte o un deute rebent la quantitat corresponent o pagant la quantitat deguda.  
2. Vendre la mercaderia a baix preu amb la intenció de liquidar-la com més aviat millor.  
3. En comptabilitat, fer que el deure i l'haver siguin iguals.  

saldo
1. Import favorable al client o a l’entitat financera, segons que resulti positiu o negatiu, que dóna un compte bancari.  
2. Mercaderia a baix preu.  
3. En comptabilitat, quantitat resultant de compensar el deure amb l'haver.  

saldo bancari
Import a favor del titular d'un compte obert en una entitat de crèdit, o a favor d'aquesta entitat.  

saldo creditor
Saldo que dóna un compte bancari a favor del seu titular o dels seus titulars.  

saldo deutor
Saldo que dóna un compte bancari a favor de l'entitat on està obert i en contra del seu titular o dels seus titulars.  

saldo mitjà
Mitjana dels saldos d'un compte en un període determinat. Encara que no s'indiqui acostuma a referir-se al saldo mitjà ponderat.  

saldo mitjà ponderat
Mitjana dels saldos d'un compte en un període determinat ponderats pel temps que ha durat cada un d'ells.  

saldo ociós
Quantitat dipositada en un compte bancari que no està generant interessos o que ho està fent a un tipus molt baix.  

saldo pendent
Romanent que queda per pagar d'un crèdit, préstec o un altre deute.  

saldo viu
Import que està pendent de cobrament o de pagament en una operació comercial o financera.  

samurai
Bons emesos en iens japonesos per entitats no residents en el país.  

sanció
1. Pena que la legislació estableix per als que infringeixin la llei.  
2. Aprovació que es dóna a un acte.  

sancionar
1. Imposar una sanció per haver infringit una norma.  
2. Donar l'aprovació d'un acte.  

sanejament
Programa de mesures encaminades a millorar el funcionament, i amb això el rendiment, d'una societat o d'un sector, entre les quals pot figurar la liquidació d’actius improductius, la reducció de plantilla, la millora del finançament o altres mesures similars.  

sanejar l'economia
Introduir mesures en l'economia d'un país encaminades a millorar la seva estructura i, amb això, millorar el rendiment de les empreses i les rendes dels habitants.  

scoring
Eina de gestió del risc de crèdit basada en un sistema de puntuació amb el qual es pretén predir el comportament d'un sol·licitant de crèdit des del punt de vista del risc en el moment que efectua la sol·licitud.  

SEBC
Acrònim de Sistema Europeu de Bancs Centrals.  

SEC
Acrònim de Securities and Exchange Commission, òrgan de vigilància i supervisió de les borses dels Estats Units, creat el 1934 i amb seu a Washington.  

secret bancari
Compromís i obligació de les entitats de crèdit de guardar una discreció total sobre els moviments dels comptes dels seus clients, tret que hi intervingui una decisió judicial relacionada amb un possible frau fiscal o amb les sospites d'algun tipus de delicte, com pot ser el blanqueig de capitals.  

sector exterior
Sector de l'activitat econòmica compost per les empreses implicades en el comerç exterior.  

sector financer
Conjunt d'entitats públiques i privades dedicades a l'activitat creditícia, borsària, financera, de garanties i altres de similars.  

sector industrial
1. Conjunt d'empreses pertanyents a un mateix sector que produeixen o comercialitzen productes amb característiques similars o que estan estretament relacionats.  
2. Tècniques utilitzades per a l'obtenció, transformació o transport de les matèries primeres en productes acabats o semiacabats.  

sector primari
Conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb els productes agropecuaris, pesquers, minerals, forestals i tots aquells que procedeixen de la naturalesa sense cap transformació. La seva importància disminueix a mesura que es desenvolupa la societat.  

sector privat
Sector de l'activitat econòmica en el qual la propietat dels mitjans de producció és privada. Està format per les unitats familiars, les societats mercantils i altres entitats privades.  

sector públic
Sector de l'activitat econòmica en el qual la propietat dels mitjans de producció és pública. Està format per l'Administració central, l'autonòmica, la local, les empreses del sector públic, les entitats financeres públiques, la Seguretat Social i els organismes autònoms.  

sector secundari
Conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb la transformació de les matèries primeres en productes acabats o semielaborats, com ara la indústria, la construcció, l'energia, etc.  

sector terciari
Conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb la prestació de serveis, com ara la banca, les assegurances, el turisme, el transport, la sanitat, l'educació, etc. La seva importància augmenta a mesura que es desenvolupa la societat.  

segmentació de mercat
Fragmentació d'un mercat determinat en grups homogenis seguint uns criteris definits.  

segment del negoci
Component identificable d'una entitat encarregat de subministrar un únic producte o servei, o bé un conjunt d'ells que es troben relacionats, que està sotmès a riscos i rendiments diferents dels que corresponen a uns altres segments del negoci.  

segment geogràfic
Component identificable d'una entitat, encarregat de subministrar productes o serveis dins d'un entorn econòmic específic, que està sotmès a riscos i rendiments diferents dels que corresponen a altres components que operen en entorns distints.  

segona finestreta
Mercat interbancari en el qual el banc central del país pot obtenir liquiditat descomptant pagarés del Tresor i pòlisses de crèdit.  

segon mercat
Mercat borsari creat per a facilitar finançament a les pime per la seva menor rigidesa en relació amb els requisits d'informació o el capital social mínim exigible.  

seguretat
Carència de risc valorada en una inversió juntament amb la rendibilitat i la liquiditat.  

Seguretat Social
Sistema gestionat per l'Estat que està dirigit a oferir benestar i protecció als ciutadans mitjançant assistència sanitària, prestacions econòmiques en cas d'incapacitat laboral o atur, pensions de jubilació, etc. És finançada en una proporció diferent per les empreses i pels treballadors.  

selecció de riscos
Mesures de caràcter tècnic adoptades per les companyies d’assegurances amb la finalitat d'acceptar únicament les cobertures dels riscos que puguin resultar més rendibles.  

semovents
Bestiar pertanyent a una persona física o jurídica.  

sense recurs
Expressió utilitzada per a protegir el venedor d'una lletra de canvi en cas de falta de pagament al seu venciment.  

sèrie de Fibonacci
Sèrie numèrica creada a principis del segle XIII per Leonardo de Pisa (Fibonacci), que consisteix en uns nombres que se succeeixen i que, cada un d'ells, és la suma dels dos anteriors (1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, etc.). Aquesta sèrie té un conjunt d'aplicacions pràctiques, per exemple en l'anàlisi borsària.  

serp monetària
Mecanisme creat el 1972 per la Comunitat Europea, llavors constituïda per sis membres, pel qual es limitaven les fluctuacions entre les divises a un 2,25% amb la finalitat de limitar la inestabilitat monetària internacional. No va assolir els objectius pretesos.  

servei del deute
Principal i interessos que lliura de manera periòdica el prestatari en una emissió de renda fixa.  

servei postvenda
Servei prestat al client amb posterioritat a la realització de la venda, com poden ser els coberts per la garantia del producte.  

serveis d'atenció al client
Part de l'empresa que tracta directament amb els clients.  

serveis financers compromesos
Serveis financers com ara línies de crèdit o repos mitjançant els quals qui els proporciona es compromet contractualment a avançar fons en determinades circumstàncies.  

sessió
Jornada hàbil en la qual es negocien els títols admesos en una borsa de valors.  

severitat
Estimació del percentatge del deute que no es podria recuperar en cas d’incompliment del deutor. Correspon al que en anglès es denomina “loss given default” (LGD), o pèrdua en cas d’impagament.  

SIB
Acrònim de Securities and Investment Board, denominació que rebia l’organisme de supervisió i control de les borses del Regne Unit des de la seva creació el 1985 fins al 1997. Actualment, aquesta funció l’ha assumida la Financial Services Authority (FSA).  

SICAV
Acrònim de societat d’inversió de capital variable.  

signatura digital
Dades generades per un mètode criptogràfic que garanteixen l'autenticitat d'un missatge o d’una comanda comercial.  

SIM
Acrònim de societat d’inversió mobiliària.  

simulació
Modelització de la realitat econòmica efectuada amb la finalitat de visualitzar les relacions de causa-efecte amb vista a poder realitzar prediccions per al futur.  

síndic
1. En el context d'un concurs de creditors, persona encarregada de vetllar per la bona conservació i administració dels béns i de liquidar l’actiu i el passiu del deutor.  
2. Persona triada per un grup d'elles perquè cuidi dels seus interessos.  

sindicació
Agrupació d'una sèrie d’entitats financeres amb la intenció de distribuir entre elles el risc per la concessió d'un crèdit o préstec d'un elevat import.  

sindicat
1. Associació de treballadors que té com a objectiu defensar i promocionar els seus interessos professionals, econòmics o socials.  
2. Junta de síndics.  
3. Qualificatiu aplicat al crèdit o préstec concedit de forma solidària per un conjunt d’entitats financeres (sindicat bancari).  

sindicat bancari
Agrupació d’entitats financeres amb la finalitat de diversificar riscos en la concessió d'un crèdit o préstec d'elevada quantia.  

sindicat d'accionistes
Associació que agrupa els tenidors d’accions d'una societat amb la finalitat de protegir els seus interessos.  

sindicat d'obligacionistes
Associació que agrupa els tenidors d'un tipus determinat d'obligacions amb la finalitat de protegir els seus interessos.  

sinergia
Acció conjunta l'efecte de la qual és superior a la suma de les accions individuals.  

sinistre
Ocurrència de l'esdeveniment assegurat que produeix uns danys coberts per la pòlissa d’assegurances.  

sinistre declarat
Sinistre que ha estat comunicat per l'assegurat a la companyia d’assegurances de la manera prevista en la pòlissa o en la legislació.  

sinistre liquidat
Sinistre pel qual l'assegurat, el beneficiari o el perjudicat han rebut ja la compensació que els correspon.  

sinistre parcial
En contraposició amb el sinistre total, aquell que afecta solament una part de l'objecte assegurat, sense haver-ne ocasionat la destrucció o inutilització total.  

sinistre total
En contraposició amb el sinistre parcial, aquell que afecta la totalitat de l'objecte assegurat, provocant la seva destrucció o inutilització, o bé la reparació del qual superaria l'import en què es valora el bé assegurat.  

sinmetalismo
Sistema monetari que no té com a patró un metall.  

sistema
Conjunt de principis que regeixen una matèria, que són interdependents i que es poden tractar com un conjunt.  

sistema bancari
Conjunt de les entitats de crèdit. A Espanya està format pels bancs, les caixes d'estalvi i les cooperatives de crèdit.  

sistema cec
Sistema de negociació en el mercat secundari de deute públic anotat on actuen els creadors de mercat. Les operacions es duen a terme sense que els compradors coneguin els venedors i viceversa. És sinònim de “sistema de cotització centralitzat”.  

sistema creditici
Conjunt d’entitats financeres d'un país.  

sistema d'anotacions en compte
Sistema comptable que permet la transferència de drets, com ara valors, per mitjans electrònics sense necessitat d'intercanviar títols físics.  

sistema d'autofinançament
Sistema de comercialització constituït per grups de consumidors que aporten sumes periòdiques de diner, unes sumes que són administrades per l'empresa d'autofinançament i que estan destinades a l'adquisició de determinats béns o serveis. Aquests béns o serveis són assignats als consumidors seguint els procediments establerts en el contracte d'adhesió al sistema.  

sistema d'economia de mercat
En contraposició amb el sistema de planificació centralitzada, organització econòmica que caracteritza un país i en la qual les decisions d'aquesta índole les prenen els agents privats sense la ingerència de l'Estat.  

sistema de compensació
Sistema utilitzat per les entitats de crèdit per a intercanviar dades i documents relacionats amb les transferències de fons o de valors mobiliaris.  

sistema de compensació i liquidació
Conjunt de mecanismes necessaris per a completar les operacions de transferències de fons o de valors mobiliaris, inclòs el seu pagament.  

sistema de compensació transfronterer
Conjunt de mecanismes utilitzats per a compensar posicions entre parts situades en més d'un país o jurisdicció.  

sistema de cotització centralitzat
Sistema de negociació en el mercat secundari de deute públic anotat on actuen els creadors de mercat. Les operacions es duen a terme sense que els compradors coneguin els venedors i viceversa.  

sistema de liquidació bruta al final del dia
Conjunt de mecanismes utilitzats per a la transferència de fons o de valors en els quals l'agent liquidador rep les ordres al llarg de la jornada però no liquida les posicions fins al final del dia.  

sistema de liquidació bruta en temps real
Conjunt de mecanismes utilitzats per a la transferència de fons o de valors en els quals l'agent realitza la liquidació en el moment en què s'efectua l'operació.  

sistema de liquidació de valors
Sistema constituït per totes les entitats que exerceixen funcions de liquidació prèvia, liquidació¬ i custòdia, amb excepció dels custodis.  

sistema de liquidació de valors-emissor
Sistema de liquidació de valors en el qual s'immobilitzen o desmaterialitzen els valors mobiliaris.  

sistema de liquidació de valors-inversor
Sistema de liquidació de valors que actua com a intermediari.  

sistema de liquidació neta diferida
Conjunt de mecanismes utilitzats per a la transferència de fons o de valors en els quals la liquidació entre les parts no s'efectua en el moment.  

sistema de pagament garantit
Acord mitjançant el qual es garanteix la conclusió de la liquidació d'una ordre de pagament mitjançant el compromís irrevocable i incondicional d'un tercer.  

sistema de planificació centralitzada
En contraposició amb el sistema d'economia de mercat, organització econòmica que caracteritza un país i en la qual totes les decisions d'aquesta índole corresponen a l'Estat.  

sistema de sobregir
Operació bancària en la qual l’entitat de crèdit abona una quantitat de diner en un compte quan no hi ha fons suficients per a pagar un xec.  

sistema de tinença directa
Sistema de tinença de valors en el qual el propietari usufructuari d’aquests valors figura com a propietari legal en els registres oficials o està en possessió de valors que han estat emesos al portador.  

sistema de tipus de canvi flotants
Sistema en què els tipus de canvi entre divises els determina el lliure joc de l'oferta i la demanda.  

sistema de transferència de fons
Acord formal en el qual participen moltes parts que acorden unes regles comunes i estandarditzades per a la transmissió i liquidació d'obligacions monetàries que sorgeixin entre els seus membres.  

sistema econòmic
Conjunt de principis que regeixen el funcionament de l'economia d'un país.  

Sistema Electrònic Transeuropeu Exprés de Liquidació Bruta en Temps Real (TARGET)
Sistema que agrupa els sistemes de liquidació bruta en temps real dels Estats membres que han adoptat l'euro juntament amb el mecanisme de pagament del BCE.  

Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)
Sistema format pels bancs centrals dels països de la UE. De conformitat amb el Tractat de la Unió Europea, el SEBC s’ha d'ocupar de definir i executar la política monetària de la zona euro; realitzar operacions de canvi; posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels països de la zona euro; i promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.  

sistema financer
Conjunt de normatives, instruments, persones i entitats que fan tasques de mediació en els mercats de diner i mercats de capitals d'un país.  

sistema mercantilista
Sistema que segueix la doctrina del mercantilisme, segons la qual els guanys del comerç han de procedir de l'elevat desenvolupament de les seves exportacions, protegint la indústria nacional amb aranzels perquè la balança comercial resulti positiva, i que dóna una gran importància a la possessió de metalls preciosos.  

sistema monetari
Conjunt d'instruments, institucions i normes que regeixen el funcionament del mercat monetari d'un país o d’un grup de països.  

Sistema Monetari Europeu
Sistema adoptat per la que llavors es denominava Comunitat Econòmica Europea, que va entrar en vigor al març de 1979 i amb el qual es pretenia facilitar el comerç evitant grans fluctuacions en els tipus de canvi entre divises, a més d’afavorir la integració econòmica.  

Sistema Monetari Internacional
Conjunt d'instruments, institucions i normes que regeixen les transferències de fons monetaris entre països derivades dels intercanvis comercials internacionals.  

situació del risc
Delimitació geogràfica de la ubicació del risc, en el sentit de bé assegurat.  

situació financera
Estat de l’actiu, del passiu i del patrimoni net d'una societat en un moment concret, expressat mitjançant el balanç de situació.  

SME
Acrònim de Sistema Monetari Europeu.  

SMI
Acrònim de Sistema Monetari Internacional.  

Smith, Adam
Economista i filòsof escocès (5 de juny de 1723 – 17 de juliol de 1790), considerat un dels màxims exponents de l'economia clàssica.  

sobirania monetària
Capacitat d'un Estat per a decidir i controlar les qüestions relacionades amb el diner, inclosa la quantitat que hi ha en circulació, els tipus d'interès, els tipus de canvi entre divises, etc.  

sobreassegurança
Situació en la qual el valor atribuït a l'objecte assegurat és superior al seu valor real, per la qual cosa en cas de sinistre la companyia d’assegurances només pagaria l'import corresponent al seu valor de mercat.  

sobregir
Gir que supera els fons disponibles.  

sobre la par
1. En un context borsari, cotització que està per sobre del 100%, és a dir, del seu valor nominal.  
2. En el context d'una emissió de valors de renda fixa, expressió que indica que s'ofereixen per sobre del seu valor nominal.  
3. En el context d'una emissió de valors de renda variable, expressió que indica que l'emissió es duu a terme amb prima.  

sobreprima
Quantitat suplementària que ha d'abonar l'assegurat quan es produeix un augment del risc cobert per la pòlissa.  

sobretaxa
Recàrrec sobre la taxa ordinària.  

sobrevalorar
Donar a alguna cosa un valor superior al real.  

soci
Persona que per si sola o juntament amb unes altres constitueix una societat.  

socialisme
Doctrina que propugna la substitució de la propietat privada dels mitjans de producció per la col·lectiva, la distribució igualitària de la riquesa i l'eliminació de les classes socials.  

soci capitalista
En contraposició amb el soci industrial, persona que aporta el capital a la societat, amb la qual cosa obté els guanys pertinents o pateix les pèrdues corresponents.  

societat
Entitat col·lectiva amb personalitat jurídica pròpia, constituïda de conformitat amb la llei, amb facultat per a adquirir actius, incórrer en obligacions i dedicar-se a l'objecte social declarat en els seus estatuts, conformada per un o més socis que responen o no davant de tercers dels deutes que té l'entitat depenent de la forma jurídica adoptada.  

societat anònima
Societat de caràcter mercantil que té el capital dividit en accions i integrat per les aportacions dels seus socis, que no responen als seus deutes amb el seu patrimoni personal. Es regeixen pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la llei de societats anònimes.  

societat anònima laboral
Societat anònima que compleix els requisits per a ser, a més, laboral.  

societat civil
Part de la societat constituïda pels ciutadans i no per l'àmbit públic.  

societat col·lectiva
Societat els socis de la qual es comprometen a participar, en nom col·lectiu, sota una raó social i en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions, responent subsidiàriament, personalment i solidàriament dels deutes socials.  

societat comanditària
Societat formada per dos tipus de socis: uns amb els mateixos drets i obligacions que tindrien en una societat col·lectiva, i altres que tenen limitats a certa quantia el seu interès i la seva responsabilitat en el negoci, denominats “comanditaris”.  

societat comanditària per accions
Tipus de societat comanditària en el qual el capital aportat pels socis comanditaris està representat per accions.  

societat conjugal
Societat d'interessos constituïda pel marit i la dona durant el matrimoni tret que pactin una altra cosa en les capitulacions matrimonials.  

societat cooperativa
Societat constituïda per un grup de persones amb interessos comuns, com poden ser productors, venedors, consumidors, etc. Es basa en els principis de solidaritat, esforç propi i ajuda mútua, i tenen com a objectiu satisfer necessitats comunes dels socis.  

societat cooperativa de consum
Societat constituïda per un grup de persones que tenen com a objectiu obtenir mercaderies, béns o serveis a un millor preu del que obtindrien individualment.  

societat cotitzada
Societat les accions de la qual són negociables en la borsa.  

societat creadora de mercat
Societat que crea un mercat secundari per a un valor de renda fixa o renda variable, amb la qual cosa augmenta la liquiditat d'aquest títol.  

societat d'inversió
Societat l'objectiu de la qual és l'adquisició de valors seguint els criteris de diversificació de riscos que estableixin els seus gestors, en la qual participen una multitud d’inversors.  

societat d'inversió col·lectiva
Societat dedicada a la canalització, realització i gestió de la inversió col·lectiva. Estan regulades pel reglament de la Llei d'institucions d'inversió col·lectiva (Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre; BOE de 8 de novembre de 2005).  

societat d'inversió de capital variable (SICAV)
Societat de cartera el capital de la qual varia de conformitat amb l'entrada o sortida de socis; el seu objectiu és la compra i venda de participacions en fons d'inversió.  

societat d'inversió mobiliària (SIM)
Societat de cartera cotitzada en borsa, de capital fix o variable, que compleix determinades condicions pel que fa al capital mínim, nombre d'accionistes i altres; així mateix, gaudeix de determinats avantatges fiscals i té com a objecte social la compra i venda de valors mobiliaris.  

societat de borsa
Societat intermediària en operacions borsàries, que assessora els seus clients i gestiona les seves carteres, realitzant col·locacions públiques o privades, que no pot realitzar operacions per compte propi.  

societat de cartera
Societat l'objectiu exclusiu de la qual és la compra i venda de participacions accionarials en altres societats amb fins únicament d'inversió, sense participar-ne en la gestió.  

societat de contrapartida
Societat que crea un mercat secundari per a un valor de renda fixa o renda variable, amb la qual cosa augmenta la liquiditat d'aquest títol.  

societat de guanys
Règim econòmic matrimonial de conformitat amb el qual es consideren propietat comuna dels cònjuges els béns adquirits durant el matrimoni.  

societat de responsabilitat limitada
Societat constituïda per un nombre reduït de socis els drets dels quals són proporcionals a les aportacions de capital i en la qual només es respon dels deutes per la quantia del capital social. Estan regulades per la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabilitat limitada.  

societat d’inversió comuna
Denominació que reben en alguns països de l'Amèrica Llatina les societats o institucions d'inversió col·lectiva.  

societat en comandita
Societat formada per dos tipus de socis, uns amb els mateixos drets i obligacions que tindrien en una societat regular col·lectiva, i altres que tenen limitats a certa quantia el seu interès i la seva responsabilitat en el negoci, denominats “comanditaris”. És sinònim de societat comanditària.  

societat filial
Societat amb un capital social que pertany en més d'un 50% a una altra societat denominada tenidora, matriu o dominant.  

societat financera
Societat diferent de les entitats de crèdit que es dedica a concedir finançament a persones físiques i jurídiques i que, al seu torn, es finança a través d'altres entitats o fonts del mercat. Sol concedir préstecs a persones que no l’aconsegueixen de les entitats de crèdit; en aquest cas perceben uns tipus d'interès més elevats.  

societat gestora
Societat encarregada de la gestió dels fons d'inversió a canvi d'una comissió percentual sobre el volum dels fons administrats.  

societat instrumental
Societat interposada, amb poc capital social, creada per a cobrir un objectiu fiduciari de limitació de responsabilitat.  

societat laboral
Societat que es regia en primera instància per la Llei de societats anònimes laborals de 1986, modificada el 1997 per la Llei 4/1997, de 24 de març, de societats laborals. Tant en el cas de les societats anònimes laborals (SAL) com en el de societats limitades laborals (SLL), s’han de regir pels principis fonamentals següents: com a mínim el 51% del capital social ha d'estar en mans dels treballadors socis fixos; cada accionista no pot posseir més d'un terç de les accions, tret que sigui una entitat pública o no lucrativa, cas en el qual podrà ser superior a un terç i inferior al 50%; la transmissió d’accions ha de complir uns certs requisits; hi ha límits per a la contractació de treballadors fixos; el 10% dels beneficis líquids ha de quedar en un fons especial de reserva.  

societat limitada
Denominació abreujada de les societats de responsabilitat limitada, regulades per la Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabilitat limitada.  

societat limitada laboral
Societat limitada que compleix els requisits per a ser, a més, laboral.  

societat matriu
Societat que dirigeix un grup d'empreses, en el capital social de les quals té majoria, ja sigui directament o a través de les seves filials.  

societat mediadora en el mercat de diner
Societat autoritzada legalment a crear mercats secundaris en el mercat monetari, actuant per compte propi.  

societat mercantil
En contraposició amb la societat sense ànim de lucre, societat constituïda de conformitat amb la normativa jurídica vigent en matèria mercantil, l'objecte de la qual és la realització d'operacions comercials amb finalitats lucratives.  

societat no cotitzada
En contraposició amb la societat cotitzada, aquella les accions de la qual no cotitzen en la borsa.  

societat participada
Societat el capital de la qual pertany en més d'un 20% i en menys d'un 50% a una altra societat o grup de societats.  

societat pública
Societat de la qual l'Estat posseeix un paquet majoritari d’accions, la qual cosa li permet controlar-ne la gestió.  

societat regular col·lectiva
Societat constituïda mitjançant pactes comuns als socis, amb el nom de tots ells o d'alguns, participant proporcionalment dels mateixos drets i obligacions, i amb una responsabilitat indefinida.  

societat sense ànim de lucre
En contraposició amb la societat mercantil, societat constituïda d’acord amb el dret que no té per objecte la consecució de finalitats mercantils.  

societat tenidora
Societat l'objectiu principal de la qual és posseir participacions accionarials en altres societats que li permetin controlar-ne la gestió, per a la qual cosa cal que en posseeixi més del 50% del capital; pot ser, a més, la societat matriu o dominant d'un grup de societats si no és posseïda al seu torn per una altra societat. És també coneguda per la seva denominació en anglès, societat holding.  

soci industrial
En contraposició amb el soci capitalista, persona que no aporta capital a la societat, sinó que ofereix els seus coneixements o la seva experiència a canvi d'una participació en els eventuals guanys.  

socioliberalisme
Política econòmica caracteritzada per una barreja dels principis del socialisme original i els del liberalisme econòmic que defensa una intervenció parcial de l'Estat en l'economia.  

sol·licitud de crèdit
Imprès que el sol·licitant d'un crèdit ha d'emplenar i lliurar a l’entitat financera perquè aquesta determini si l’hi pot concedir.  

sol·licitud d’assegurança
Document no vinculant per a les parts, emplenat pel prenedor de l’assegurança, mitjançant el qual sol·licita a l'entitat asseguradora les cobertures descrites en el document i l'emissió de la pòlissa corresponent.  

sòl arrodonit
En l'anàlisi xartista, figura alcista que es forma molt lentament, en períodes de poca negociació, i que es caracteritza per un moviment en mínims gairebé horitzontal, excepte en el moment en què es trenca a l'alça.  

sòl dorment
En l'anàlisi xartista, figura en forma de línia recta i llarga formada una vegada arribada al seu esgotament una tendència a la baixa, normalment en valors de poca capitalització borsària. Indica l'inici de la tendència alcista quan comencen a pujar les cotitzacions i el volum de negocis al cap de bastant temps.  

solvència
Capacitat d'una persona física o jurídica per a fer front als deutes que té al seu venciment.  

sopera
En l'anàlisi xartista, figura que indica una tendència lenta a l'alça, que es forma en períodes de poca activitat borsària i es caracteritza per uns moviments mínims que donen una figura gairebé horitzontal fins al moment de ruptura de la figura, que configura el seu lateral dret.  

sorteig
Procediment per a obtenir un resultat aleatori que permeti fer un repartiment, per exemple, quan les peticions d'un valor de nova emissió són molt superiors a l'oferta de títols.  

sortida a borsa
Començament de la cotització i negociació d'un valor mobiliari en la borsa de valors, amb la finalitat de dotar la societat de la qual es tracti d'una font més de finançament a través del capital aportat pels inversors que comprin els títols.  

sortida de divises
Baixada del saldo de divises en la balança de pagaments provocat per la importació de mercaderies, les inversions a l'estranger o la reducció de les reserves en moneda estrangera.  

sota la par
1. En un context borsari, cotització que està per sota del 100%, és a dir, del seu valor nominal.  
2. En el context d'una emissió de valors de renda fixa, expressió que indica que s'ofereixen per sota del seu valor nominal.  
3. En el context d'una emissió de valors de renda variable, expressió que indica que l'emissió es fa amb càrrec a reserves de lliure disposició.  

sou
Remuneració regular rebuda per una persona per l'acompliment d'una labor professional.  

SPI
Índex ponderat compost per la capitalització borsària de les accions d'unes 350 empreses que cotitzen en les borses de Zuric, Ginebra i Basilea.  

split
Distribució en diverses parts iguals d'un actiu financer de manera que el conjunt té el mateix valor que l’actiu financer abans de la seva divisió.  

spread
Percentatge que se suma al tipus d'interès de referència per a calcular el tipus d'interès nominal. La seva denominació en català és “diferencial”.  

stagflation
Estancament econòmic combinat amb inflació. La seva denominació en català és “estagflació”.  

Standard and Poor's
Agència de qualificació (rating) de més prestigi internacional, propietat de McGraw Hill, que elabora els índexs S&P 500, S&P 1500 i S&P Global 1200.  

stand-by
Tipus d'acord entre una societat de valors o una entitat financera que garanteix la col·locació d'una emissió de títols d'una empresa entre els inversors, i que es queda amb aquells que no aconsegueixi vendre a un preu establert.  

stock option
Retribució indirecta als directius d'una societat o a tots els seus empleats, que consisteix en la venda d’accions de la mateixa societat a baix preu.  

stop loss
Ordre de venda condicionada al fet que el valor descendeixi per sota d’un determinat nivell, per exemple, en cas que trenqui una línia de resistència.  

stress test
Metodologia de valoració del risc mitjançant la simulació d'esdeveniments i escenaris extrems per a calcular el seu efecte en el comportament dels resultats. Normalment aplicat en l'entorn de metodologia VaR (Value at Risk).  

strike
Preu d'exercici d'un dret en mercat de derivats, per exemple, d'una permuta financera.  

strip
Deute de l'Estat en el qual es poden segregar els cupons i el principal, cosa que dóna com a resultat títols amb rendiment implícit que es poden negociar de manera independent. La seva denominació en català és “bo segregat” o “obligació segregada”, depenent del venciment.  

subagent
Persona designada per un agent com a col·laborador en funcions de producció.  

subarrendament
1. Contracte pel qual se subarrenda un bé.  
2. Renda pagada per un bé subarrendat.  

subarrendar
Donar o prendre en arrendament un bé o part d'ell per part d'algú que no n’és el propietari, sinó que al seu torn és arrendatari del mateix bé.  

subconsum
Situació de mercat en la qual la demanda de béns de consum és inferior a la producció real o potencial de l'economia.  

subcustodi
Entitat a la qual un custodi confia part dels actius que hi ha dipositats en ell.  

subcustodi general
Subcustodi que presta als seus clients serveis de custòdia de valors negociats i liquidats a través de la seva pròpia xarxa.  

subdesenvolupament
Situació en la qual es troba el país o regió que no arriba a un cert nivell econòmic, en general per defectes en la seva estructura econòmica i social.  

subhasta
1. Sistema de venda que aprofita la competència directa i pública dels compradors per a mirar d'obtenir millor preu pel bé venut.  
2. Adjudicació d'una contracta, generalment de servei públic, mitjançant el procediment de demanar ofertes en sobre tancat i escollir-ne la millor, sense possibilitat de millorar-la una vegada coneguda.  
3. En el mercat primari, sistema d'adjudicació de títols que consisteix en la seva concessió als inversors que ofereixin els preus més alts.  

subhasta especial
Sistema d'emissió de deute de l'Estat de caràcter extraordinari, convocat seguint unes condicions específiques.  

subhasta ordinària
Sistema d'emissió periòdica de deute de l'Estat.  

subhasta restringida
Sistema d'emissió de deute de l'Estat al qual només poden acudir determinades entitats.  

subjacent
En el context dels mercats de derivats, títol o actiu financer sobre el qual es pot negociar una opció.  

subjecte passiu
persona física o jurídica obligada a tributar.  

subocupació
Situació que es produeix en una societat en la qual un alt percentatge de la població activa està aturada o és infrautilitzada.  

subocupar
Donar feina o ocupar algú per a un treball que és inferior al de les seves capacitats.  

subrogació
Substitució d'una persona per una altra en l'exercici d'uns drets o en el compliment d'unes obligacions.  

subscripció
Acte mitjançant el qual el subscriptor s'obliga a adquirir títols en una emissió d’accions noves o de bons o obligacions.  

subscriptor
En el context d'una emissió d’accions noves o de bons o obligacions, persona que hi acut per a adquirir títols.  

subscriure
1. En el context borsari, comprar títols de renda fixa o de renda variable.  
2. Signar un document.  

subscriure una pòlissa
Signar un contracte d’assegurances amb les conseqüències corresponents (pagament de prima, cobertura del risc, etc.).  

subsidi
Prestació econòmica de caràcter públic assistencial, amb una durada determinada i que pretén cobrir enterament o en gran mesura la necessitat social que la genera.  

subsidiari
En referència a una acció o a una obligació, aquella que supleix una altra principal.  

subsidiària
Entitat, que pot no tenir una forma jurídica definida, com per exemple una fórmula associativa amb finalitats empresarials, que és controlada per una altra (coneguda com la dominant).  

subvenció
Prestació econòmica de caràcter públic atorgada a títol gratuït amb l’objectiu que sigui utilitzada en l'activitat econòmica per a la qual sigui concedida.  

subvenció d'explotació
Prestació econòmica de caràcter públic atorgada a títol gratuït a una societat destinada a compensar els seus resultats negatius o a garantir-li una mínima rendibilitat.  

subvenció de capital
Prestació econòmica de caràcter públic atorgada a títol gratuït a una societat per a l'establiment de la seva estructura bàsica.  

subvencions relacionades amb actius
Subvencions que tenen com a condició primària que l'entitat beneficiària hauria de comprar, construir o adquirir d'una altra forma actius fixos. Mitjançant condicions secundàries es pot també restringir el tipus o la localització dels actius o els períodes durant els quals hagin de ser adquirits o mantinguts.  

subvencions relacionades amb ingressos
Subvencions diferents de les relacionades amb actius.  

sucursal
Establiment situat en un lloc diferent que la central de la qual depèn, i que duu a terme les funcions que se li encomanen.  

sucursal autònoma
Sucursal que gaudeix d'autonomia pel que fa a la central.  

suma assegurada
Valor atribuït pel prenedor d'una pòlissa d’assegurances als béns coberts per la pòlissa, que determina el reemborsament màxim en cas de sinistre.  

superàvit
Excés dels ingressos amb relació a les despeses.  

superàvit de caixa
Excés de les entrades de caixa amb relació a les sortides.  

superàvit pressupostari
Excés dels ingressos amb relació a les despeses en els comptes de les administracions públiques.  

supereconomia
En relació amb un país, fa referència a l'alta competitivitat o poder que aquest té. Així, es pot parlar de la supereconomia nord-americana o de la xinesa.  

suplement de pòlissa
Document que va unit a la pòlissa d’assegurances en el qual figuren les modificacions introduïdes després de la seva emissió.  

suport
En l'anàlisi xartista, línia recta horitzontal o inclinada en la qual reboten les cotitzacions i inicien la seva recuperació a l'alça.  

suposicions actuarials
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, les millors estimacions (sense biaixos i mútuament compatibles) de les quals disposa una entitat sobre les variables demogràfiques i financeres que determinaran el cost final de les seves prestacions posteriors a la relació laboral.  

suspensió de pagaments
Situació en la qual es troba una societat la insolvència de la qual ha estat declarada oficialment per un jutge.  

swap
Instrument financer que consisteix en un contracte sobre un producte derivat que produeix l'intercanvi de fluxos financers entre dues parts. La seva denominació en català és “permuta financera”.  

swap bàsic
Tipus comú de swap sobre tipus d'interès.  

swap de divises
Operació de permuta en la qual dues parts es lliuren un import, cada un d'ells en una divisa distinta, i es comprometen a abonar els interessos acordats i a amortitzar el principal al venciment.  

swap de tipus d'interès
Operació de permuta en la qual dues parts s'intercanvien els interessos derivats d'uns pagaments o cobraments, en un cas a tipus fix i en l'altre a tipus variable.  

swap flotant
Forma poc comuna de swap de tipus d'interès en la qual ambdues parts realitzen els pagaments a tipus variable, diferenciant-se en el tipus de referència utilitzat.  

SWIFT II
Evolució del clàssic sistema SWIFT (Society for Worldwide International Financial Telecommunication) de transmissió electrònica de dades entre entitats de crèdit, que admet també altres operadors com els intermediaris borsaris o les borses de valors mateix.