Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

pactar
Acordar alguna cosa tot obligant-se al seu compliment.  

pacte
Acord ferm i obligatori entre dues o més parts que es comprometen a complir allò que s’ha estipulat.  

pacte de recompra
Opció donada per l'emissor d'un títol, normalment de deute, al subscriptor per la qual es compromet a readquirir el títol a un preu determinat.  

pacte entre cavallers
Acord que no cal assentar en un document per la confiança recíproca que es concedeixen les parts, recolzada en el seu cas per la presència de testimonis als quals es concedeix el mateix valor moral que als pactants.  

pacte social
Acord entre sindicats i patronal, si escau amb la mediació del govern.  

pagament
Abonament d'una quantitat de diner per a saldar un deute o una obligació anteriorment adquirida o per a compensar un bé o un servei que es rep.  

pagament a compte
Pagament que realitza un deutor com a bestreta o garantia del compliment del pagament definitiu.  

pagament ajornat
Pagament que es realitza en una data posterior a l'acte en què es contreu el deute.  

pagament a la bestreta
Modalitat de pagament en la qual el comprador ha de desemborsar l'import del o servei abans de rebre'l.  

pagament d'indemnització
Principal obligació de la companyia asseguradora davant l'ocurrència d'un sinistre que sigui indemnitzable i degudament notificat per l'assegurat, una vegada realitzada la taxació dels danys.  

pagament de contrapartida
Lliurament d'un import per a extingir una obligació de pagament davant d’un tercer.  

pagament de prima
1. En un context borsari, desembors de l'import que es demana als subscriptors d'una ampliació de capital realitzada per sobre del valor nominal.  
2. En el context de les assegurances, es tracta d'una de les principals obligacions de l'assegurat, sense la qual la cobertura garantida per la pòlissa no esdevé efectiva. Es tracta del pagament de la quantitat estipulada en aquesta última.  

pagament deslliurador
Pagament amb el qual s'extingeix l’obligació preexistent.  

pagament directe
1. En un context comercial, modalitat de pagament en la qual el comprador abona la mercaderia en el moment que la rep.  
2. En el context de les assegurances, pagament que realitza la companyia d’assegurances directament a la persona física o jurídica que presta a l'assegurat un servei cobert per la pòlissa.  

pagament en espècie
Modalitat de pagament en la qual el que es lliura no és diner.  

pagament mínim
1. Import mínim que s’ha de desemborsar quan s’adquireix un bé o servei.  
2. En referència a una targeta de crèdit, import mínim mensual que ha d'efectuar el tenidor per tal de no ser considerat un morós.  

pagament parcial
Cada un dels imports desemborsats en una obligació a termini.  

pagament per transferència
Modalitat de pagament realitzada a través de l'enviament dels fons entre comptes bancaris, de manera que queda una prova que s'ha efectuat el pagament.  

pagament presencial
Modalitat de pagament que es duu a terme en persona i no per mitjans electrònics, telemàtics, mitjançant transferència, etc.  

pagament vençut
Pagament que s’ha de dur a terme perquè ha arribat la seva data de venciment.  

pagar
Abonar una quantitat de diner per a saldar un deute o una obligació anteriorment adquirida o per a compensar un bé o un servei que es rep.  

pagar al venciment
Abonar un import degut en la data pactada.  

pagaré
Document en el qual figura el compromís de l'emissor d'abonar una quantitat determinada en una data prefixada. Es tracta de deute a curt termini.  

pagaré a l'ordre
Pagaré que es pot transmetre per endós, sense necessitat de consentiment per part del deutor.  

pagaré amb interès variable invers a la taxa de referència
Pagaré que no té un interès fix i que es paga en relació inversa a les pujades o baixades que experimenti el de referència, pujant quan baixa i viceversa.  

pagaré bancari
Document en el qual figura el compromís d'una entitat de crèdit d'abonar una quantitat determinada en una data prefixada. Es tracta de deute a curt termini.  

pagaré borsari
Tipus de pagaré emès per institucions o societats amb una bona qualificació, per la qual cosa la seva negociació és admesa en borsa.  

pagaré d'empresa
Document en el qual figura el compromís d'una empresa d'abonar una quantitat determinada en una data prefixada. Es tracta de deute a curt termini que se sol emetre al descompte i al portador, sense garantia bancària, per empreses amb bona qualificació.  

pagaré del Tresor
Document en el qual figura el compromís del Tresor Públic d'abonar una quantitat determinada en una data prefixada. Es tractava de deute a curt termini, que es va començar a emetre el 1981 al descompte i al portador, amb un venciment de fins a divuit mesos. Es van deixar d'emetre el 1992 perquè es van convertir en refugi de diner negre, atesa la seva opacitat fiscal.  

pagaré descomptat
Pagaré presentat a una entitat de crèdit per al seu abonament anticipat a canvi del pagament d'una comissió i uns interessos.  

pagaré nominatiu
Pagaré en el qual figura el nom del beneficiari.  

país desenvolupat
País amb un alt nivell econòmic mesurat per la renda per capita dels seus habitants.  

país emergent
País en vies de desenvolupament amb bones perspectives futures, que ofereix grans oportunitats als inversors que desitgin assumir-ne l'alt risc a curt termini a canvi del positiu panorama que es perfila a llarg termini.  

país en vies de desenvolupament
País que disposa d’una renda per capita mitjana, però el creixement econòmic del qual apunta a un avanç de la seva economia.  

país insolvent
País el nivell d’endeutament del qual supera els excedents de la balança de pagaments, cosa que li impedeix fer front al seu deute exterior.  

país subdesenvolupat
País amb una renda per capita baixa i una estructura econòmica i social que no ofereix perspectives de millora a curt termini, per la qual cosa es fan aconsellables grans canvis perquè la situació variï a mitjà i llarg termini, normalment amb una certa ajuda de la comunitat internacional.  

palanquejament
És una de les estratègies que tenen per objectiu composar la proporció entre els recursos de capital aliens i el capital de la societat amb la finalitat de finançar els actius. Resulta rendible sempre que els interessos pagats pels recursos aliens siguin inferiors al rendiment que se’n treu.  

palanquejament financer
Efecte que l'endeutament provoca en la rendibilitat dels capitals propis.  

palanquejament negatiu
El que es produeix quan el deute és superior al rendiment; amb això es redueix el flux de caixa.  

paper
1. Denominació general amb la qual es designa els instruments de canvi utilitzats en el mercat financer i mercat monetari.  
2. Posició borsària en la qual es produeix un excés de l'oferta sobre la demanda, és a dir, que hi ha excés de títols a la venda (paper) respecte al diner.  

paper al portador
Instrument de canvi al portador.  

paper borsari
Títols (accions, obligacions, lletres, pagarés, etc.) que cotitzen en borsa.  

paper comercial
Títol que genera un dret de crèdit a favor del seu tenidor i a càrrec del deutor. És sinònim d'”efecte comercial”.  

paper de crèdit
Efectes financers.  

paper de l'Estat
Títols de deute públic, emesos per l'Estat.  

papereta d'empenyorament
Resguard acreditatiu del dipòsit d'un bé com a penyora per a obtenir un préstec.  

paper financer
Efecte no derivat de cap operació comercial, representatiu d'un crèdit i emès per una entitat financera.  

paper moneda
Bitllet de banc de curs legal.  

paper pilota
Efectes girats sense que responguin a una transacció comercial, amb l'únic objectiu d'aconseguir fons.  

paper redescomptable
Efecte comercial procedent d'un client que una entitat de crèdit descompta al seu torn presentant-lo al banc central.  

paquet d'accions
Conjunt d’accions d'una societat que posseeix un accionista.  

paquet de títols
Conjunt de valors mobiliaris que posseeix un tenidor.  

par
Valor nominal d'un títol.  

paradís fiscal
Estat o territori amb una normativa fiscal poc exigent, una tributació baixa o nul·la, que no sol mantenir acords fiscals amb altres països. L'objectiu de tot això és atreure els capitals estrangers.  

paritat
1. En el context dels mercats de divises, relació directa entre les cotitzacions de dues divises sense necessitat d'utilitzar l'or, el dòlar, l'euro o una altra tercera moneda per a establir el valor de canvi entre elles. Aquesta relació d'equivalència pot ser fixa o flotant.  
2. En el context dels mercats de valors, situació en la qual el valor nominal es correspon amb el valor efectiu.  

paritat coberta
En el context dels mercats de divises, operació que consisteix a prendre una posició contrària en el mercat a termini de la que s’ha pres en el mercat al comptat amb una finalitat de cobertura.  

paritat del poder adquisitiu (PPA)
Terme que va començar a fer servir a principis dels anys noranta del segle passat el Fons Monetari Internacional per a comparar de manera realista el nivell de vida entre diferents països, tenint en compte el producte interior brut per capita en termes del cost de la vida en cada país.  

paritat d’interessos
1. Situació en la qual la rendibilitat de diverses operacions financeres és equivalent.  
2. En els mercats de divises, situació en la qual el tipus de canvi a termini d’una divisa es veu compensat pel diferencial de tipus d’interès entre els dos països dels quals es tracti.  

paritat fixa
Valor de canvi constant entre les cotitzacions de dues divises.  

paritat flotant
Valor de canvi variable entre les cotitzacions de dues divises.  

part aliquanta
Part no proporcional (p. ex., 2 respecte d’11).  

part alíquota
Part proporcional (p. ex., 2 respecte de 10).  

part decimal
En referència a la representació decimal d'un número, la part situada darrere de la coma. És sinònim de “part fraccionària”.  

part entera
En referència a la representació decimal d'un número, la part situada davant de la coma.  

part fraccionària
En referència a la representació decimal d'un número, la part situada darrere de la coma. És sinònim de “part decimal”.  

partícip
1. Persona física o jurídica que posseeix una participació en una societat limitada.  
2. Persona física o jurídica que posseeix una participació en un fons d'inversió.  

participació
1. Títol representatiu d’una part alíquota de la propietat d'una societat limitada.  
2. Cada una de les parts d'un fons d'inversió que poden ser venudes als inversors.  
3. Part posseïda en una societat o en un negoci.  

participació creuada
Situació entre dues societats que tenen participació mútua en el capital social de l'altra amb l'objectiu d'afavorir la cooperació entre totes dues.  

participació hipotecària
Títol nominatiu que representa una part d'un crèdit hipotecari i que acredita un percentatge de participació d'un tercer en el mateix crèdit hipotecari.  

participació preferent
Participació que gaudeix de certs drets, com poden ser la prioritat en cas de liquidació de la societat o el cobrament de dividends.  

partida
1. Cada una de les parts d'un assentament comptable.  
2. Conjunt de valors mobiliaris negociats en una operació.  
3. Mercaderies venudes com un conjunt.  

partida de descàrrec
Sortida de recursos financers encara que no constitueixin despeses que afectin pèrdues o guanys.  

partida estadística
Número de l'aranzel amb el qual és identificada una mercaderia.  

partida monetària
En un context comptable, l’efectiu i els actius i passius que s’hagin de rebre o de pagar, amb una quantitat determinada o determinable d’unitats monetàries, incloent, entre altres, els crèdits i els deutes.  

partida no monetària
Actius i passius que no es consideren partides monetàries, és a dir, que s’hagin de rebre o pagar amb una quantitat no determinada ni determinable d’unitats monetàries, incloent, entre altres, immobilitzats materials, inversions immobiliàries, fons de comerç i altres immobilitzats intangibles, existències, inversions en el patrimoni d'altres empreses, bestretes a compte de compres o vendes, així com els passius a liquidar mitjançant el lliurament d'un actiu no monetari.  

parts relacionades
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera es considera que una entitat està relacionada amb una altra si: a) directament, o indirectament a través d'un o més intermediaris, controla, és controlada o està sota control comú amb l'entitat; té una participació en l'entitat que li atorga influència significativa sobre ella; o té control conjunt sobre l'entitat; b) és una associada de l'entitat; c) és un dels participants en un negoci conjunt; d) és personal clau de la direcció de l'entitat o de la seva controladora; e) és un familiar proper d'una persona que es trobi en els supòsits a) o d); f) és una entitat sobre la qual alguna de les persones que es troba en els supòsits d) o e) exerceix control, control conjunt o influència significativa, o bé disposa, directament o indirectament, d’un important poder de vot; o g) és un pla de prestacions posteriors a la relació laboral per als treballadors, ja siguin de la mateixa entitat o d'alguna altra que sigui part relacionada d'aquesta.  

PASF
Acrònim de pla d'acció per als serveis financers.  

passiu
1. Conjunt d'obligacions de pagament contretes per una societat enfront de tercers, inclòs el seu capital social.  
2. En el context bancari, diner dipositat en compte pels clients.  
3. En un context comptable, obligacions en el present sorgides com a conseqüència de successos passats, per a l'extinció de les quals l'empresa s’haurà de desprendre de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econòmics en el futur, incloent les provisions.  

passiu circulant
Passiu exigible a curt termini.  

passiu computable
Partides del passiu d'una entitat de crèdit que es tenen en compte per al càlcul del coeficient de caixa.  

passiu contingent
Operació duta a terme per una entitat financera per la qual es garanteixen les obligacions contretes per un tercer, com ara avals o garanties.  

passiu corrent
Obligacions que una societat espera liquidar en el transcurs del cicle normal d'explotació; obligacions el venciment o extinció de les quals s'espera que es produeixi a curt termini (un any com a màxim a partir de la data de tancament de l'exercici), en particular les obligacions per a les quals l'empresa no disposi d'un dret incondicional a diferir el seu pagament en aquest termini; i els passius financers inclosos en la cartera de negociació.  

passiu financer
Obligacions de pagament generades pel finançament rebut d'altres persones físiques o jurídiques.  

passiu financer mantingut per a negociar
Passiu adquirit amb l'objectiu de vendre'l o de tornar a comprar-lo en un futur immediat; passiu que forma part d'una cartera d’instruments financers identificats, que es gestionen conjuntament i per a la qual hi ha evidència d'un patró recent d'obtenció de resultats a curt termini; o un derivat (excepte un derivat que sigui un contracte de garantia financera o que hagi estat designat com a instrument de cobertura eficaç).  

passiu no corrent
Elements del passiu no classificables com a passiu corrent.  

passiu no exigible
Passiu constituït pel capital i les reserves.  

passius bancaris
1. Recursos aliens de les entitats de crèdit que figuren en el seu balanç.  
2. Deutes d'una persona física o jurídica amb entitats de crèdit.  

patent
Document en què es reconeix a algú un invent i els drets que en són derivats.  

patrimoni
Conjunt de béns, drets i obligacions pertanyents a una persona física o jurídica, o afectes a una finalitat, susceptibles d'estimació econòmica.  

patrimoni brut
Suma del valor econòmic del conjunt de béns i drets d'una persona física o jurídica sense incloure-hi els deutes o el passiu exigible. Aquest terme es refereix, per tant, exclusivament a l’actiu total del balanç.  

patrimoni de l'Estat
Conjunt de béns, el propietari dels quals és l'Estat, que no es trobin afectes a l'ús general o com a serveis públics.  

patrimoni financer
Capital amb el qual es duen a terme operacions d'inversió que genera interessos, dividends, primes o un altre tipus de rendiment econòmic.  

patrimoni líquid
Quantia del patrimoni brut una vegada descomptades les obligacions de pagament.  

patrimoni nacional
Suma dels valors assignats als recursos disponibles d'un país en un moment determinat utilitzats per a la vida econòmica.  

patrimoni net
Part residual dels actius de l'empresa, una vegada deduïts tots els seus passius, incloses les aportacions realitzades pels seus socis o partícips, que no tinguin la consideració de passius, així com els resultats acumulats o altres variacions que l’afectin. Està format pels fons propis, els ajustaments per canvi de valor i les subvencions, donacions i llegats rebuts.  

patrimoni reial
Conjunt dels béns pertanyents a la Corona.  

patró monetari
Sistema pel qual s'estableix l'equivalència entre la unitat monetària del país i el seu pes corresponent en metalls preciosos o respecte a altres divises.  

patró or
Sistema pel qual s'establia antigament el valor d'una unitat monetària respecte a l'or disponible en les arques de l'Estat.  

pauta
En l'anàlisi xartista, gràfic elaborat a partir de sèries temporals.  

pay-in
En el context borsari, ràtio que indica el percentatge del benefici net no distribuït a través de dividends. Reflecteix la capacitat de finançament d'una societat a través dels seus propis resultats empresarials.  

pay-out
En el context borsari, ràtio que indica el percentatge del benefici net que es distribueix en dividends.  

PB
Acrònim de punt bàsic, és a dir, cada una de les centèsimes (1%), de manera que cent punts bàsics corresponen al 100%.  

PD
Acrònim anglès corresponent a “probability of default”, que es tradueix a l'espanyol per 'probabilitat d'impagament' (Acord Basilea II).  

pel millor
Menció que pot figurar en una ordre de compra o venda de valors amb la qual es dóna la instrucció d'efectuar-la al millor preu per a l’ordenant, sense especificar un mínim ni un màxim.  

pensió
1. Import que la Seguretat Social paga de forma periòdica, temporal o vitalícia per jubilació, viduïtat, orfandat o incapacitat laboral.  
2. Ajuda concedida amb certes condicions amb la finalitat d'estimular l'estudi científic, artístic, literari, etc.  

pensió compensatòria
Import que té dret a percebre un cònjuge quan el divorci li suposa un desequilibri econòmic respecte a la posició de l'altre cònjuge, sempre que el divorci impliqui un empitjorament amb relació a la seva situació abans del matrimoni.  

pensió contributiva
Import que la Seguretat Social paga de forma periòdica, temporal o vitalícia a una persona pel fet d’haver cotitzat al seu règim durant un cert temps.  

pensió mínima garantida
Import mínim que garanteix un pla de pensions als seus afiliats.  

pensió no contributiva
Pensió de caràcter assistencial concedida per la Seguretat Social sense necessitat d'haver cotitzat al seu règim.  

pensió vitalícia
Pensió que es té dret a percebre fins a la defunció del drethavent.  

penyora
Bé que el deutor lliura al creditor com a garantia del compliment d'una obligació de pagament.  

PER
Acrònim de price earnings ratio, quocient entre la cotització d'una acció i el benefici net per acció de la societat.  

per a abonament en compte
Inscripció en un xec o efecte que indica que no es pot cobrar en efectiu, sinó que ha de ser ingressat en compte.  

percentatge
Quocient expressat en tant per cent (%).  

pèrdua
Resultat negatiu procedent de la diferència entre el cost d'un bé o servei i el seu preu de venda en una transacció econòmica.  

pèrdua en cas d'incompliment
Percentatge de pèrdues sobre una posició en cas d'impagament.  

pèrdua esperada
Mitjana de pèrdues que s'espera que es produeixin en la cartera.  

pèrdua fiscal
Pèrdua d'un exercici, determinada d'acord amb les regles establertes per les autoritats fiscals, amb la qual es determina l'import de l'impost sobre els beneficis a pagar o a recuperar.  

període d'espera
Temps que ha de transcórrer des de l'entrada en vigor de la pòlissa perquè aquesta cobreixi una sèrie de riscos, per exemple, algunes malalties o intervencions quirúrgiques.  

període de bescanvi
Període, que acostuma a ser de trenta dies, al llarg del qual els tenidors d’accions antigues poden acudir a l’ampliació de capital i obtenir accions noves, o els tenidors de bons o obligacions convertibles poden adquirir les accions.  

període de gràcia
1. Temps addicional que s'atorga a un deutor morós perquè compleixi amb l’obligació de pagament sense imposar-li sancions.  
2. En un context borsari, temps que transcorre entre l'oferta d'una emissió de valors en el mercat primari i la seva primera amortització.  

període de maduració
Temps que transcorre des que una societat o negoci comença la seva etapa de desenvolupament fins que comença a ser rendible.  

periodificar
Assignar cada ingrés i cada despesa a l'exercici en què es produeix.  

perit
1. Persona que té els coneixements necessaris sobre una matèria per a realitzar l'estudi que se sotmet al seu criteri.  
2. En l'àmbit de les assegurances, expert que intervé per a informar sobre les causes del sinistre i la valoració dels danys ocasionats.  

peritació
1. Anàlisi d'un sinistre dut a terme per un perit amb l’objectiu de realitzar-ne la taxació.  
2. Document que emet un perit amb el seu dictamen pericial.  

perjudicat
En el context de l’assegurança, persona que sofreix un dany o perjudici com a conseqüència d'un sinistre.  

permuta d'accions
Modalitat de permuta que consisteix en l'intercanvi del rendiment vinculat a un índex borsari o d'un cistell d’accions per un tipus d'interès fix o flotant.  

permuta financera
Operació en la qual dues parts acorden intercanviar fluxos monetaris en un període de temps amb la finalitat de reduir el risc de tipus de canvi de divises o de tipus d'interès.  

persona física
En contraposició amb persona jurídica, individu amb capacitat jurídica per a adquirir béns, contractar serveis, adquirir drets i complir amb obligacions.  

persona jurídica
En contraposició amb persona física, organització d'individus o d'individus i béns amb personalitat pròpia de conformitat amb la llei, independent de la dels individus que la constitueixen, que té capacitat unitària per a adquirir béns, contractar serveis, adquirir drets i complir amb obligacions. Són persones jurídiques les societats, associacions, fundacions i altres organitzacions similars.  

persona moral
Organització d'individus o d'individus i béns amb personalitat pròpia de conformitat amb la llei, independent de la dels individus que la constitueixen, que té capacitat unitària per a adquirir béns, contractar serveis, adquirir drets i complir amb obligacions. És sinònim de “persona jurídica”.  

pesseta
Moneda de curs legal a Espanya des de l’any 1868 fins al 2002. La seva denominació procedeix del català “peceta” (peça petita).  

petició competitiva
En el context de les subhastes de deute de l'Estat, petició en la qual s'especifica el preu que s'ofereix pel títol.  

petició no competitiva
En el context de les subhastes de deute de l'Estat, petició en la qual no s'especifica el preu que s'ofereix pel títol.  

petrodòlars
Dòlars procedents de la venda del petroli.  

PIB
Acrònim de producte interior brut, valor dels béns i serveis produïts en un país en un període de temps determinat (generalment un any).  

PIB nominal
PIB expressat en euros corrents.  

PIB real
PIB expressat en euros constants, prenent com a referència un any determinat.  

pignoració
Dipòsit de valors en penyora per a garantir una obligació de pagament.  

pignorar
Lliurar valors en penyora per a garantir una obligació de pagament.  

pime
Empreses que tenen menys de 250 treballadors i que registren un volum de negocis inferior a 50 milions d'euros o un balanç general inferior a 43 milions d'euros. No han d'estar participades en un 25% o més del seu capital per una empresa que no compleixi els requisits esmentats, excepte en els casos següents: que pertanyi a societats públiques de participació, societats de capital risc o inversors institucionals, sempre que aquests no exerceixin, individualment o conjuntament, cap control sobre l'empresa; o bé, si el capital està distribuït de manera que resulta difícil determinar qui el posseeix, l'empresa ha de poder demostrar que el 25% o més del seu capital no pertany a una altra empresa o conjunt d'empreses que no responguin a la definició de pime.  

PIN
1. Acrònim de producte interior net, que és el resultat de restar la depreciació al PIB.  
2. Acrònim de Personal Identification Number, número d'identificació personal utilitzat per a operar en caixers automàtics, per telèfon o internet, etc.  

píndola verinosa
Mesura de defensa contra una OPA hostil que pot adoptar diverses formes, com ara el lliurament d’accions noves a antics accionistes a preus molt baixos, el repartiment de dividends, l’emissió de bons convertibles, etc.  

píndola verinosa suïcida
Modalitat de píndola verinosa que consisteix en la inclusió en els estatuts de la societat d'una clàusula per la qual s'obliga a la persona física o jurídica que aconsegueixi el seu control a retornar tot el deute contret juntament amb els interessos que se’n deriven.  

piramidació
Consecució d'una elevada influència en la gestió d'un grup empresarial amb un percentatge no gaire elevat del capital.  

pirata
1. Qualificatiu que al·ludeix a l’elusió de la legislació en matèria de propietat industrial i intel·lectual.  
2. Persona que exerceix el pirateig.  

pirateig
Acció delictiva contra la propietat industrial o intel·lectual.  

piratejar
Cometre accions delictives contra la propietat industrial o intel·lectual.  

pista d'auditoria
1. Seqüència d'una operació des del començament fins a la finalització.  
2. Registre seqüencial d’allò que s’ha esdevingut en un sistema informàtic.  

pla
Model sistemàtic en el qual figuren un conjunt d'activitats encaminades a obtenir determinats resultats.  

plaça
Localitat en què es duu a terme una operació.  

plaça borsària
Localitat en la qual hi ha borsa de comerç.  

pla d'acció per als serveis financers (PASF)
Acció Unió Europea amb la qual s'intenta millorar el mercat únic de serveis financers.  

pla d'amortització
Pla en el qual s'estableixen els imports i terminis en què s’anirà cancel·lant un deute.  

pla d'estabilització
Sèrie de mesures monetàries i fiscals amb les quals es pretén combatre una elevada inflació o el dèficit de la balança de pagaments.  

pla de desenvolupament
Sèrie de mesures de política econòmica amb les quals s'intenta potenciar el desenvolupament de l'economia en el seu conjunt, d'un sector, un país o una regió.  

pla de jubilació
Modalitat d’assegurança en la qual s'ofereix al subscriptor un capital en cas de mort, incapacitat o jubilació.  

pla de pensions
Institució de previsió col·lectiva de caràcter voluntari per la qual les persones que el subscriuen tenen dret a percebre rendes o capitals per jubilació, supervivència, viduïtat, orfandat o invalidesa, en les condicions i quanties establertes, a canvi de les contribucions econòmiques que han d'aportar. Els plans de pensions poden ser de prestacions definides, de contribucions definides o mixts.  

pla financer
Estratègia desenvolupada per a aconseguir fons i invertir-los.  

Pla General de Comptabilitat
Sistema de comptes en què figuren els criteris de comptabilització que han d'utilitzar les societats, i que és elaborat per l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) del Ministeri d'Economia i Hisenda.  

plain vanilla
Tipus comú de permuta financera sobre tipus d'interès.  

plans d'aportacions o contribucions definides
Plans de pensions en els quals es determina la quantia de les contribucions dels promotors del pla i la dels seus partícips.  

plans de prestacions definides
Plans de pensions en els quals es determina la quantia que percebran els seus beneficiaris.  

plans mixts
Plans de pensions en els quals es determina tant la quantia de les contribucions de promotors i partícips com la dels beneficiaris.  

plans multiempresarials de prestacions
Plans d'aportacions o contribucions definides (diferents dels plans estatals) o plans de prestacions definides (diferents dels plans estatals), en els quals s'ajunten els actius aportats per diferents entitats que no estan sota control comú i que s'utilitzen per a oferir prestacions als empleats de més d'una entitat, tenint en compte que tant les aportacions com els imports de les prestacions es determinen sense tenir en compte ni la identitat de l'entitat ni la dels empleats coberts pel pla.  

plena ocupació
Situació que es produeix en una economia en la qual la pràctica totalitat dels recursos humans disponibles estan emprats; no obstant això, pot subsistir un petit percentatge d'atur estructural.  

plet
Litigi davant la justícia.  

pliopoli
Capacitat d'un mercat per a admetre de manera efectiva l'entrada de nous oferents.  

pluriocupació
Situació en la qual una mateixa persona treballa per a diverses empreses o administracions en horaris diferents.  

plusvàlua
1. Augment del valor real d'un actiu per causes extrínseques al mateix actiu.  
2. Benefici que s'obté quan es ven un actiu per un preu superior al de compra.  

plusvàlua comprada
Beneficis econòmics futurs procedents d’actius que no han pogut ser identificats individualment i reconeguts per separat.  

plusvàlua latent
Benefici que s'obtindria si es vengués un actiu en un moment determinat al preu de mercat. És sinònim de “plusvàlua teòrica”.  

plusvàlua potencial
Benefici que s'obtindria si es vengués un actiu en un moment determinat al preu de mercat. És sinònim de “plusvàlua teòrica”.  

plusvàlua teòrica
Benefici que s'obtindria si es vengués un actiu en un moment determinat al preu de mercat. És sinònim de “plusvàlua potencial”.  

PNB
Acrònim de producte nacional brut, la suma dels béns i serveis produïts en un país durant un període (generalment un any), deduint-ne els serveis prestats per factors estrangers i sumant-hi els prestats per factors nacionals a l'estranger.  

població activa
Part de la població que té edat de treballar i que ho està fent o que està buscant feina.  

població ocupada
Part de la població activa que té una feina.  

poder adquisitiu
Quantitat de béns i serveis als quals pot accedir una persona, un conjunt d'elles, una regió o un país pel seu nivell de renda.  

poderdant
Persona que faculta una altra per a fer alguna cosa en el seu nom.  

poder de mercat
Diferenciació que té un producte respecte de la seva competència per la qual aconsegueix la preferència dels consumidors.  

poder econòmic
Influència que té una persona, un conjunt d'elles, una regió o un país pels recursos econòmics dels quals disposa.  

poderhavent
Persona que rep facultats per a fer alguna cosa en nom d'una altra persona.  

pòlissa
1. En l'àmbit de l’assegurança, document justificatiu de la contractació d'una assegurança, en el qual figuren totes les condicions estipulades.  
2. En l'àmbit del mercat de valors, document en el qual se certifica la propietat d'uns títols.  
3. En l'àmbit comercial, document que acredita la legitimitat de les mercaderies transportades.  
4. Timbre que s’enganxa en determinats documents per a satisfer un impost.  

pòlissa de crèdit
Document mitjançant el qual s'instrumenta la concessió d'un crèdit per part d'una entitat financera.  

pòlissa de fiançament
Document mitjançant el qual una persona garanteix a una entitat financera les operacions de crèdit atorgades a una altra.  

pòlissa de préstec
Document mitjançant el qual s'instrumenta la concessió d'un préstec per part d'una entitat financera.  

política
1. Tot allò que té relació amb el govern de l'Estat.  
2. Directrius que regeixen la manera d'actuar d'una entitat.  

política anticíclica
Política que persegueix la reducció de les desviacions respecte dels valors objectiu pel que fa a nivell de preus, ocupació i balança de pagaments.  

política comptable
1. Principis específics, bases, acords, regles i procediments adoptats per una entitat per a l'elaboració i presentació dels seus estats financers.  
2. Principis adoptats per l'autoritat comptable d'un país que han de respectar les societats en la seva comptabilitat oficial.  

política conjuntural
Política que persegueix la reducció de les desviacions respecte dels valors objectiu pel que fa a nivell de preus, ocupació i balança de pagaments. És sinònim de “política anticíclica”.  

política de dividends
Pla d'actuació que decideixen els òrgans d'una societat a l'hora de distribuir els seus beneficis entre els accionistes.  

política de rendes
Pla d'actuació del govern encaminat al control de l'economia mitjançant la supervisió de les rendes salarials i no salarials amb la finalitat d’aconseguir l'estabilitat dels preus, l'adequada distribució de les rendes o altres objectius macroeconòmics.  

política econòmica
Pla d'actuació del govern que pot incloure mesures fiscals, política de rendes, política de tipus de canvi o d'interès, etc., amb la finalitat d'assolir determinats objectius macroeconòmics.  

política fiscal
Pla d'actuació del govern amb el qual pretén assolir uns determinats objectius macroeconòmics mitjançant el control dels ingressos i les despeses de l'Estat.  

política monetària
Pla d'actuació del govern que té com a objectiu controlar les variacions de la quantitat de moneda disponible o del cost del diner en el mercat monetari amb la finalitat d'assolir uns determinats objectius macroeconòmics.  

ponderació
1. En un sentit general, mesura a l’hora de manifestar alguna cosa.  
2. Consideració equilibrada i compensada que es dóna a alguna cosa en proporció a la seva importància relativa (per exemple, la consideració del volum de contractació d'un valor per a determinar el seu percentatge en l'índex borsari).  

ponderar
Considerar una cosa de forma equilibrada i compensada en proporció a la seva importància relativa.  

portador
Tenidor d'un xec, efecte, valor mobiliari, etc., en el qual no consta el nom d'un titular específic.  

portatalonaris
Conjunt de xecs en blanc que els bancs lliuren als clients que obren un compte corrent perquè efectuïn pagaments a càrrec d’aquest compte o en facin reintegraments.  

posició
1. Saldo que reflecteix un compte en una entitat de crèdit.  
2. Situació d'una persona o entitat que intervé en un mercat pel fet de negociar un contracte sobre actius del mateix mercat. La seva posició pot ser curta o llarga.  

posició alcista
Situació del mercat borsari en la qual es preveuen pujades generalitzades.  

posició baixista
Situació del mercat borsari en la qual es preveuen baixades generalitzades.  

posició compradora
Situació en la qual es troba un inversor que desitja col·locar fons.  

posició creditora
Situació en la qual es té un compte que reflecteix un saldo favorable al titular.  

posició curta
1. En el context dels mercats de divises, situació en la qual es venen divises a termini per un import superior al que es posseeix anticipant una baixada de la seva cotització.  
2. En el context dels ?mercats d'opcions i futurs, situació en la qual s'incorre a l’hora d'efectuar vendes al descobert.  

posició deutora
Situació en la qual es troba un compte en una entitat de crèdit que reflecteix un saldo favorable a l'entitat i en contra del client.  

posició diner
En el context dels mercats de valors, situació d'excés en la demanda de títols respecte de l'oferta.  

posició en divises
Saldo que té en divises una persona física o jurídica.  

posició financera
Relació entre els actius, els passius i el patrimoni net, tal com s'informa en el balanç.  

posició llarga
1. En el context dels mercats de divises, situació en la qual es compren determinades divises en quantitats més grans a les que es venen preveient una pujada de les seves cotitzacions.  
2. En el context dels mercats d'opcions i futurs, situació en la qual es compren actius encara que no s'hagin efectuat vendes al descobert preveient una pujada de preu.  

posició paper
En el context dels mercats de valors, situació d'excés en l'oferta de títols respecte de la demanda.  

posició venedora
Situació en la qual es troba un inversor que desitja desfer-se de títols en cartera.  

postdatar
Posar en un document una data posterior a aquella que se signa o s'elabora.  

postfinançament
Finançament de la part ajornada d'un pagament.  

postindustrial
Posterior a la primera etapa de desenvolupament industrial, en la qual simplement s'abandonen les activitats artesanals i es comença la producció en massa.  

potencial
1. Capacitat de creixement futur.  
2. Allò que és equivalent a una altra cosa.  

pràctica discriminatòria
Comportament continuat de diferenciació en el tracte. Pot resultar èticament defensable en el cas d'exercir-la amb els millors clients.  

pràctiques bancàries
Operativa habitual de les entitats de crèdit.  

pràctiques laborals restrictives
Mesures que tenen com a objectiu aconseguir emprar el major nombre de treballadors possible, encara que sigui a risc que això comporti un minvament de la productivitat.  

preaval
Document elaborat abans d'atorgar un aval en el qual l’entitat de crèdit manifesta la seva disposició a concedir-lo.  

predicció borsària
Conjectura sobre l'evolució que ha d’experimentar la borsa després d'una anàlisi tècnica.  

prefinançament
Finançament provisional fins a la formalització del definitiu.  

prejubilació
Jubilació anticipada, abans d'arribar a l'edat habitual o legal.  

prelació de crèdits
Ordre de preferència amb la qual s’han de cobrar una sèrie de crèdits en cas d'incapacitat del deutor per a fer front a tots ells.  

prelació de pagaments
Ordre de preferència amb la qual s’han de realitzar els pagaments en cas d'incapacitat del deutor per a fer front a tots ells.  

prenedor de l’assegurança
Subscriptor de la pòlissa i obligat al seu pagament. No té per què coincidir amb l'assegurat.  

prescripció
1. Extinció d'una càrrega, obligació o deute una vegada transcorregut un cert temps.  
2. Adquisició d'un dret real una vegada transcorregut el temps que determina la llei.  
3. Ordre de dur a terme alguna cosa.  

prescriure
1. Fet d'extingir-se una càrrega, obligació o deute una vegada transcorregut un cert temps.  
2. Fet d'adquirir un dret real una vegada transcorregut el temps que determina la llei.  
3. Ordenar la realització d'alguna cosa.  

president
Màxim responsable d'una societat o institució.  

president honorari
Càrrec de caràcter honorífic en reconeixement de l'alt valor d'una persona.  

pressió fiscal
Mitjana ponderada dels impostos vigents en un país.  

pressupost
1. En l'àmbit empresarial, document en el qual s'assenten les previsions de despeses i ingressos per a la realització dels objectius socials en un període determinat, normalment un any.  
2. Quantitat de la qual es disposa per a fer front a les despeses de la vida quotidiana en general o per a un projecte concret (un viatge, moblar un pis, etc.).  

pressupost base zero
Pressupost en el qual s’han de justificar al màxim les necessitats pressupostàries, i que no es pot determinar per simple extrapolació de les de l'anterior exercici.  

Pressupostos Generals de l'Estat
Previsió de les despeses i els ingressos que haurà de realitzar l'Estat al llarg d'un període determinat, normalment un exercici anual, per a portar a terme les polítiques que hagi de desenvolupar.  

pressupost per programes
Tècnica d'elaboració de pressupostos l'objectiu fonamental de la qual és aconseguir una assignació eficient dels recursos, per a la qual cosa es desglossa per àrees.  

prestació
1. Servei rebut en virtut d'un contracte o d'una obligació legal.  
2. En el context de les assegurances socials, servei d'atenció mèdico-sanitària, renda, subvenció o un altre tipus d'ajuda social concedida als afiliats.  

prestacions als empleats
Totes les retribucions que una societat proporciona als seus treballadors a canvi dels seus serveis.  

prestacions als empleats a curt termini
Prestacions diferents de les rebudes per rescissió de contracte i dels beneficis de compensació en instruments financers de capital. El seu pagament ha de ser atès en el terme dels dotze mesos següents al tancament de l'exercici en el qual els empleats han prestat els seus serveis.  

prestacions garantides
Pagaments o altres prestacions sobre els quals el tenidor d'una pòlissa o l’inversor té un dret incondicional, que no està subjecte a la discreció de l'emissor.  

prestador
Persona física o jurídica que concedeix un préstec.  

prestadors de serveis de compensació i liquidació
El conjunt format pels sistemes de liquidació de valors, les contraparts centrals, els custodis i els membres compensadors.  

prestatari
Persona que rep un préstec.  

prestatari de servei
Persona que rep un servei.  

préstec
Fons, constituïts per un import fix, que una persona física o jurídica, en general una entitat financera, posa a la disposició d'una altra, el prestatari, que aquesta ha de retornar en un termini de temps determinat juntament amb els interessos que generi.  

préstec a la gruixuda
Contracte pel qual una persona física o jurídica presta a una altra una quantitat determinada sobre béns exposats a riscos marítims, que perdrà en cas que aquests es perdin i la recuperarà juntament amb la quantitat suplementària acordada si arriben bé a port.  

préstec a la vista
Préstec el pagament del qual és exigible en qualsevol moment pel creditor.  

préstec a tipus fix
Préstec el tipus d'interès del qual roman constant fins al seu venciment.  

préstec a tipus variable
Préstec el tipus d'interès del qual es revisa periòdicament, normalment amb periodicitat anual, respecte a un índex que es pren com a referència, en l'actualitat normalment l’EURIBOR.  

préstec bancari
Tipus de préstec més habitual, concedit per una entitat de crèdit.  

préstec condonable
Préstec en el qual el prestador es compromet a renunciar al reemborsament sota unes determinades condicions.  

préstec d'habilitació
Préstec destinat específicament a inversions en l’actiu circulant. És sinònim de “préstec d’avío”.  

préstec d'ús
Préstec no dinerari pel qual el prestatari adquireix el dret a utilitzar un bé que no és fungible ni consumible, propietat del prestador, durant un període de temps determinat.  

préstec de valors
Pràctica que comporta el traspàs temporal de títols per part del prestador al prestatari a canvi d'una comissió. Aquest últim està obligat a la seva devolució quan li siguin sol·licitats o quan finalitzi el termini acordat.  

préstec d’avío
Préstec destinat específicament a l'aprovisionament de matèries primeres i materials, pagament de salaris i despeses directes d'explotació indispensables per al funcionament del negoci.  

préstec hipotecari
Préstec en el qual el prestatari ofereix com a garantia de pagament un bé, normalment un immoble.  

préstec mercantil
Préstec en el qual algun dels contractants és comerciant o allò que es presta es destina a actes comercials.  

préstec participatiu
Préstec acordat amb una entitat financera en el qual participen altres entitats.  

préstec personal
Préstec atorgat a una persona física, que en garanteix el pagament de forma personal, i que no està destinat a una activitat empresarial.  

préstec pont
Préstec a curt termini amb el qual s'anticipen els fons mentre es tramita el préstec definitiu. El més habitual és el destinat a l'adquisició d'un habitatge mentre es tramita la venda d'un altre habitatge.  

préstec reembossable al venciment
Préstec el principal del qual s’ha de retornar al final del període en lloc de fer-ho mitjançant pagaments parcials.  

préstec sindicat
Préstec concedit per un conjunt de bancs atesa la seva elevada quantia amb la finalitat de diversificar riscos.  

préstec sobre pòlissa
En l'àmbit de les assegurances de vida, préstec que rep l'assegurat com a bestreta d'una quantitat que li correspondrà en el futur.  

préstecs per pagar
Passius financers diferents dels comptes comercials per pagar a curt termini en condicions normals de crèdit.  

preu
Valor en diner d'un bé o servei.  

preu al comptat
Valor en diner d'un bé o servei pagat en el moment.  

preu d'adquisició
Import desemborsat per a obtenir un bé o servei.  

preu d'amortització
Import pel qual un valor mobiliari és amortitzat.  

preu d'emissió
Import que cal desemborsar per a adquirir els títols en el moment de la seva emissió.  

preu d'exercici
Preu al qual el posseïdor d'una opció pot exercir el seu dret de compra o venda.  

preu d'oferta
Preu al qual s'emet un valor mobiliari quan surt al mercat.  

preu de conversió
Preu al qual poden es poden bescanviar per accions els drets de subscripció o els bons o obligacions convertibles.  

preu del diner
Tipus d'interès fixat pel Banc Central Europeu per al préstec de diner a les entitats financeres.  

preu de mercat
1. Preu al qual s'igualen l'oferta i la demanda.  
2. Preu mitjà al qual es realitzen les operacions en un mercat determinat.  

preu de paritat
Preu que resulta de la relació entre el preu aplicat per l'agricultor i el que es paga pels inputs utilitzats.  

preu de tancament
Últim preu registrat en una borsa o un altre mercat organitzat abans de tancar la sessió.  

preu ex cupó
Cotització d'un valor una vegada descomptat el cupó meritat a una data determinada.  

preu indicatiu
Preu aproximat.  

preu just
Preu resultant d'una taxació raonable i equitativa.  

preu ombra
Preu que s'establiria per a un bé o servei en condicions de competència perfecta, incloent els costos socials.  

preu polític
Preu establert artificialment, normalment per l'Administració, per a afavorir la venda d'un producte amb la finalitat d'ajudar l'empresa o el sector, sense tenir en compte les condicions imperants en el mercat.  

preu públic
Preu d'un bé o servei produït per l'Estat, per una empresa pública o per una empresa privada si és regulat per l'Administració.  

preu teòric
Preu que tindria una acció en funció de la situació real de la societat, fent cas omís del seu valor de mercat.  

prevenció de riscos
Conjunt de mesures preventives amb les quals es pretén evitar l'ocurrència d'un sinistre, o si més no dificultar-la, i en cas que es produeixi, que els danys soferts siguin els mínims.  

prima
1. Amb caràcter general, excés que es paga sobre el valor teòric d'un actiu financer.  
2. En referència als títols de renda fixa, import pel qual el valor nominal supera el d'emissió.  
3. En referència a les opcions, quantitat que el comprador ha de pagar al venedor per a adquirir el dret a comprar o vendre un actiu subjacent al preu d'exercici.  
4. Pagament que ha de realitzar l'assegurat a la companyia d’assegurances com a contraprestació per la cobertura de riscos contractada.  

prima canviària
En el context dels mercats de divises, prima pagada per a cobrir el risc de tipus de canvi.  

prima d'amortització
Import pagat als títols amortitzats anticipadament com a compensació per la rendibilitat que haurien obtingut si no haguessin estat amortitzats.  

prima d'emissió
1. En referència a l'emissió d’accions noves, sobrepreu amb el qual aquestes s'emeten respecte al valor nominal per a compensar el valor que tenen les antigues en el mercat, així com per a compensar la dilució del valor de les accions provocat per l'augment del seu nombre.  
2. En referència als bons o obligacions, import de la diferència entre el seu valor nominal i el seu valor d'emissió.  

prima de rescat
Import extra que abona la societat emissora d'un títol de renda fixa quan procedeix a la seva amortització.  

prima de risc
1. En el context dels mercats financers, diferencial entre el tipus d'interès de les emissions de renda fixa d'una societat i el que ofereixen les emissions de l'Estat o amb garantia de l'Estat, que és inferior per la seva major seguretat.  
2. Diferencial entre els tipus d'interès del deute emès per diversos estats depenent de la seguretat que ofereixen com a tals a l’inversor.  

prima suplementària
Quantitat extra que ha d'abonar l'assegurat quan es produeix un augment del risc cobert per la pòlissa.  

principal
Import nominal d'un crèdit o d'un préstec, sobre el qual s'aplica el tipus d'interès pactat, que s’ha de retornar al costat dels interessos generats, ja sigui en terminis o al final del període establert.  

principi d'exclusió
Un dels principis rectors del mercat, aplicable als béns l'ús i gaudi dels quals correspon gairebé en exclusiva al seu comprador.  

principi de Dilbert
Principi que originalment es va considerar de tipus satíric, segons el qual les societats ascendeixen els empleats menys competents perquè tinguin una apreciació més limitada dels danys que poden ocasionar les seves decisions. A pesar que contradiu les tècniques més bàsiques de gestió dels recursos humans, és una teoria que té els seus adeptes.  

principi del fons sobre la forma
Principi segons el qual les transaccions i altres successos es comptabilitzen i presenten d'acord amb la seva essència i realitat econòmica, no merament segons la seva forma legal.  

principi de meritació
Principi comptable segons el qual els ingressos i les despeses es comptabilitzen en el moment en què es genera el dret a percebre'ls o l'obligació d'efectuar-los, independentment de quan se’n produeix el cobrament o pagament corresponent.  

principi de negoci en marxa
Hipòtesi sota la qual s'elaboren els estats financers, tret que la gerència pretengui liquidar l'entitat o fer cessar la seva activitat, o no tingui altra alternativa més realista que procedir d'una d'aquestes formes.  

principi de neutralitat
Hipòtesi sota la qual s'elaboren els estats financers, segons la qual la informació que s’hi conté ha de ser neutral, interpretant com a tal que ha d'estar lliure de biaix o prejudici.  

principi de neutralitat del capital (Basilea II)
Principi fonamental de l'Acord de Basilea II, segons el qual les exigències de capital resultants de la seva aplicació no han de ser ni superiors ni inferiors a les requerides per l'Acord de Basilea I.  

principi de Peter
Principi segons el qual els empleats són promocionats fins a arribar al seu nivell d'incompetència, moment en el qual poden començar a perjudicar el funcionament de l'empresa.  

principi de prudència
Inclusió d’un cert grau de precaució a l’hora de fer les estimacions comptables, de manera que els actius o els ingressos no es sobrevaloren i els passius o les despeses no s’infravaloren.  

privatització
Traspàs d'una empresa o activitat pública al sector privat, normalment mitjançant la seva venda.  

privatitzar
Traspassar una empresa o activitat pública al sector privat, normalment mitjançant la seva venda.  

privatiu
1. Propi d'algú.  
2. Que implica privació.  

probabilitat d'impagament (PD)
Concepte relacionat amb l’Acord de Basilea II (probability of default - PD) que es fa servir en el sentit de possibilitat de convertir-se en fallit dels acreditats.  

procediment
Diligències portades a terme en la tramitació d'un procés per via judicial o administrativa.  

procediment administratiu
Diligències portades a terme en la tramitació d'un procés per via administrativa i no judicial.  

procés acumulatiu
Procés resultant d'agregar a una quantitat d'una variable els augments o disminucions que ha experimentat en successives fases.  

procés productiu
Conjunt de fases per les quals passa un producte per a la transformació dels factors productius en productes elaborats o semielaborats.  

producció
Conjunt de béns produïts per una societat o sector, o per una regió o país.  

producció d’assegurances
Activitat de promoció, mediació i assessorament que és preparatòria de la formalització de les pòlisses.  

producció potencial
Quantitat màxima de béns que podria produir una societat o sector, o una regió o país, en un període de temps, amb una quantitat de factors de producció i un nivell de coneixements tecnològics determinats.  

producte
1. Bé o servei resultant d'un procés productiu.  
2. Import que s'obté amb la venda d'un bé o servei.  

producte diferenciat
o servei que respon a les mateixes necessitats que altres, però que mira de distingir-se’n amb algun tret especial.  

producte financer
Actiu financer creat per a ser venut a inversors potencials.  

producte industrial
Conjunt de béns resultants del procés de transformació industrial característic del sector secundari.  

producte interior brut (PIB)
Valor dels béns i serveis produïts en un país durant un període (generalment un any).  

producte nacional brut (PNB)
Valor dels béns i serveis produïts en un país durant un període (generalment un any), deduint-ne els serveis prestats per factors estrangers i sumant-hi els prestats per factors nacionals a l'estranger.  

productes bàsics
Tots els productes procedents del sector primari, com per exemple els productes agropecuaris, els pesquers, els minerals, etc.  

productivitat
Relació entre els béns produïts i/o els serveis prestats i els factors de producció utilitzats al llarg d'un període de temps.  

productivitat del capital
Increment de la quantitat de producte obtinguda quan s’incrementa en una unitat el capital invertit; la resta de factors es mantenen sense canvis.  

productivitat marginal
Increment del nombre d'unitats produïdes quan s'augmenten els factors de producció en una unitat.  

productor
Persona que s'encarrega de la producció de béns o serveis.  

programa d'ajustament estructural
Conjunt de mesures que ha d'adoptar un país en l'estructura de la seva economia, normalment per a reduir el seu endeutament i iniciar un desenvolupament ple.  

projeccions financeres
Estimació dels resultats que pot oferir en el futur una societat o un negoci, basant-se en dades històriques i en l'evolució futura de les variables pertinents.  

projecte d’assegurança
Document elaborat per una companyia d’assegurances i destinat a un possible assegurat, en el qual s'analitza un risc i s'exposen les condicions tècniques, administratives i econòmiques en què es podria assumir la seva cobertura.  

promoció
Conjunt d'activitats desplegades per a donar a conèixer un producte o servei amb la intenció d'incrementar-ne les vendes.  

promotor immobiliari
Empresari que es dedica a fer promocions immobiliàries, és a dir, a construir immobles per a la seva venda, lloguer o ambdues coses.  

pronòstic
Conjectura sobre el que succeirà en el futur després d'analitzar les dades que es coneixen, els indicis que es tenen o el que ha succeït anteriorment en situacions similars.  

propensió marginal a l'estalvi
Proporció en la qual s'incrementaria l'estalvi d'una unitat econòmica si augmentés la renda disponible en una unitat.  

propensió marginal al consum
Proporció en la qual s'incrementaria el consum d'una unitat econòmica si augmentés la renda disponible en una unitat.  

propietat d'inversió
Propietat (terreny, edifici o part d'un edifici, o ambdós) mantinguda (per l'amo o per l'arrendatari que n’hagi acordat un arrendament financer) per a guanyar rendes o apreciació del capital, o amb totes dues finalitats i no per al seu ús en la producció de béns o serveis, o per a fins administratius, o la seva venda en el curs ordinari dels negocis.  

propietat efectiva
Dret a rebre alguns o tots els beneficis de la propietat d'un bé.  

propietat industrial
Dret reconegut per la llei a patents d'invenció o d'introducció, marques de fàbrica, noms comercials i recompenses industrials.  

propietat intel·lectual
Dret reconegut per la llei als autors, traductors o editors d'obres científiques, literàries o artístiques.  

propietat ocupada per l'amo
Propietat mantinguda (per l'amo o per l'arrendatari que n’hagi acordat un arrendament financer) per al seu ús en la producció o el subministrament de béns o serveis, o bé per a fins administratius.  

propietats, planta i equipament
Denominació que rep en la versió internacional de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera l'immobilitzat material, és a dir, els actius materials o tangibles que posseeix una entitat per al seu ús en la producció o el subministrament de béns i serveis, per a arrendar-los a tercers o per a propòsits administratius, i l'ús dels quals durant més d'un exercici comptable sigui previsible.  

proposició d’assegurança
Document formalitzat per la persona interessada a subscriure una assegurança en el qual es descriuen les característiques del risc que es desitja assegurar per a permetre a la companyia d’assegurances estudiar la seva acceptació i calcular la prima que aplicaria.  

prorrata
Quota que correspon a cada una de les parts en una distribució de despeses, sense que hagi de ser necessàriament la mateixa per a totes elles.  

prorrateig
Distribució proporcional d'una quantitat, obligació o càrrega entre diverses persones, sense que hagi de donar necessàriament el mateix import per a totes elles.  

pròrroga d’assegurança
Renovació de les cobertures d'una pòlissa pel mateix període i en les mateixes condicions que fins a aquella data.  

prospecció
Exploració a partir de determinats indicis de possibilitats ocultes o futures.  

prospecció de mercats
Exploració duta a terme per una societat que desitja trobar nous mercats per als seus productes o serveis.  

prospecte
Fullet que conté la informació relativa a una emissió o a una oferta pública de valors.  

proteccionisme
Corrent oposat al lliure canvi, que defensa la introducció de barreres als intercanvis comercials amb altres països per tal de protegir la indústria nacional.  

protest
Diligència feta davant notari amb els efectes comercials no acceptats o no pagats al seu venciment perquè no es perjudiquin els drets de les persones que han intervingut en el gir o en els endossos.  

protestar una lletra
Enviar una lletra a protest per impagament o no acceptació.  

protocol
Acta d'un acord, conferència o congrés.  

prova d'adequació del passiu
En l'àmbit de l’assegurança, avaluació que té com a objectiu saber si l'import en llibres d'un passiu ocasionat per un contracte d’assegurances ha de ser incrementat (o bé disminuïts els imports en llibres, relacionats amb el passiu, dels costos d'adquisició diferits o dels actius intangibles), a partir d'una revisió dels fluxos d'efectiu futurs.  

prova del dany
En l'àmbit de l’assegurança, principi de conformitat amb el qual correspon a l'assegurat demostrar la pèrdua soferta i que aquesta ha estat causada per un risc cobert per la pòlissa.  

prova de tensió
Prova de funcionament d'un sistema quan actua en condicions d'extrema dificultat. És habitual utilitzar el terme anglès del qual procedeix, que és “stress test”.  

prova pericial
Prova practicada per un expert amb els coneixements professionals i tècnics que resulten oportuns al cas.  

proveïdor
Persona física o jurídica que abasteix de tot allò necessari per a una fi específica a altres persones físiques o jurídiques.  

provisió de fons
Dipòsit d'un import que té com a objectiu cobrir una sèrie de despeses no determinades. Una vegada realitzades, es reemborsa o se’n sol·licita la diferència.  

provisió genèrica
Provisió constituïda per a cobrir el risc de crèdit. Té dos components denominats factor alfa, aplicable sobre la variació del crèdit durant l'any, i factor beta, aplicable sobre el saldo de les carteres de riscos.  

provisió matemàtica
Conjunt de recursos acumulat per una entitat asseguradora amb el propòsit de garantir el compliment de les obligacions assumides amb els seus assegurats de vida.  

provisions
Passius l'import o la data de cancel·lació dels quals resulten indeterminats. Poden ser conseqüència d'una disposició legal, contractual o d'una obligació implícita o tàcita. En aquest últim cas, el seu naixement se situa en l'expectativa vàlida creada per la societat enfront de tercers, d'assumpció d'una obligació per part d'aquella.  

provisions tècniques
Dotació que s’ha de realitzar al tancament de l'exercici per a aprovisionar degudament les obligacions contretes.  

provisió per a insolvències
Provisió realitzada per a cobrir l'import dels deutes incobrables o de cobrament dubtós.  

pull back
En l'anàlisi xartista, moviment que es produeix en el gràfic, contrari a la direcció esperada, després de trencar una línia de resistència a l'alça, de curta durada i seguit de nou pel moviment previst després de rebotar en una línia que passa a ser línia de resistència a la baixa.  

punt
1. Un 1%.  
2. En l'àmbit borsari, un enter de la cotització d'un títol.  

punt bàsic
Cada una de les centèsimes que formen el 100%.  

punt d'elasticitat
Punt a partir del qual canvia una variable com a conseqüència dels canvis que s'han produït en una altra o unes altres.  

punt d'equilibri financer
Moment a partir del qual la societat començaria a generar beneficis pel fet d’haver-se igualat els costos amb els ingressos.  

punt de resistència
En l'anàlisi xartista, punt del gràfic per sota del qual no descendeixen les cotitzacions, amb la qual cosa s’hi produeix un rebot de l’aquestes cotitzacions. És igualment aplicable a un valor concret o a un sector.  

punt de ruptura
1. Punt en el qual el descompte d'un títol en l’euromercat és superior o igual a la comissió de venda cobrada pel banc intermediari.  
2. En l’anàlisi xartista, punt en el qual la cotització trenca la seva línia de resistència.  

punt de saturació
Situació en el mercat que es caracteritza perquè la demanda d'un producte es ralenteix pel fet d’haver respost ja en gran mesura a les necessitats dels demandants.  

punt i figura
En l'anàlisi xartista, representació gràfica de les cotitzacions de tancament dels valors, prescindint d'altres dades com ara el volum de negocis.  

punt mort
Moment a partir del qual la societat començaria a generar beneficis pel fet d’haver-se igualat els costos amb els ingressos. És sinònim de “punt d'equilibri financer”.  

put
Terme anglès amb el qual es designen les opcions de venda.