Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

macroeconomia
En contraposició amb la microeconomia, branca de la ciència econòmica que estudia els sistemes econòmics d'una àrea geogràfica en el seu conjunt. Empra magnituds col·lectives o generals, el conjunt dels grans agregats econòmics, i mira d'obtenir una visió global.  

macro global
Estratègia d’inversió que mira d'aprofitar els esdeveniments econòmics i polítics per a treure el major rendiment.  

magatzem fiscal
Magatzem on es dipositen mercaderies subjectes al pagament de drets d'importació, que es poden retirar una vegada satisfets aquests drets.  

magatzem general de dipòsit
Magatzem on es guarden mercaderies per a l'expedició de certificats de dipòsit, transformació de les mercaderies dipositades per a augmentar el seu valor, sense variar la seva naturalesa, o finalitats anàlogues.  

mala fe
Actuació voluntària amb la intenció de cometre frau o de perjudicar un altre.  

malbaratament
Excés de despesa amb un escàs aprofitament.  

mal d'altura
Sensació psicològica de perill quan les cotitzacions borsàries han pujat molt en poc temps, o ho han fet els preus en un sector determinat, com per exemple en l'immobiliari.  

malversació
Delicte comès per funcionaris o empleats que consisteix a sostreure, o consentir que se sostreguin, cabals públics o de la societat que estiguin al seu càrrec o es destinin a fins diferentes dels reglamentaris.  

malversar
Apropiar-se de cabals públics o destinar-los a usos diferents d’aquells als quals estan destinats.  

mandant
Persona física o jurídica que atorga un mandat.  

mandat
1. Contracte consensual per mitjà del qual el mandant confia la seva representació personal o la gestió d'alguna cosa al mandatari.  
2. En l'àmbit financer, encàrrec ferm que dóna una institució pública o privada a una entitat de crèdit perquè organitzi en el seu nom una determinada operació.  

mandatari
Persona física o jurídica que rep un mandat.  

mandat de pagament
Document mitjançant el qual el lliurador mana al lliurat que efectuï el lliurament a un tercer d'un import del qual disposa.  

manipulació del mercat
Intervenció amb mètodes il·legals per a variar el lliure exercici de les lleis d’oferta i demanda.  

mans dèbils
En el context borsari, petits inversors sense coneixements del mercat que compren quan pugen les cotitzacions i el volum de contractació i venen als primers senyals de debilitament de les pujades.  

mans fortes
En el context borsari, grans inversors amb coneixements del mercat que compren quan les cotitzacions descendeixen a preus atractius i esperen la recuperació del valor o del mercat en general per a realitzar beneficis.  

manufactura
Obra feta a mà o amb l'ajuda d'una màquina.  

maquillar
En el context dels negocis, retocar dades perquè una operació o una societat sembli més atractiva per a un inversor o per a un client.  

maquillar els comptes
En un context comptable, elaborar els estats financers per a millorar la imatge de la societat, amb la qual cosa es falta al principi d'imatge fidel.  

maquillatge
En el context dels negocis, alteració de les dades relatives a una operació o a una societat per a fer que resultin més atractives.  

marca de fàbrica
Distintiu o senyal que el fabricant posa als productes de la seva indústria. El seu ús li pertany exclusivament.  

marc alemany
Moneda alemanya anterior a l'euro que es caracteritzava per la seva fortalesa en els mercats de divises.  

marca registrada
Marca inscrita en el registre per a obtenir una protecció legal en cas de còpia o falsificació.  

marc institucional
Conjunt de les institucions d'un país.  

marc jurídic
Conjunt de disposicions reglamentàries de tot tipus (lleis, reglaments, directives, etc.) a les quals s’han de cenyir les empreses, els particulars, etc.  

marge
1. Diferencial que se suma o es resta del tipus d'interès de referència per a calcular el tipus d'interès brut que s’ha de pagar o cobrar.  
2. En el context dels mercats d'opcions i futurs, dipòsit que han de fer els operadors per a garantir el compliment de la seva obligació.  

marge d'explotació
Diferència entre els ingressos d'explotació i els costs d'explotació. En el cas de les entitats de crèdit, diferència entre el marge ordinari i els costs d'explotació.  

marge d'intermediació
1. Guany obtingut per l'intermediari.  
2. En el context bancari, diferència entre els productes financers i els costs financers.  

marge de benefici
Guany que es pot obtenir en una operació descomptant els costos al preu de venda.  

marge de fluctuació
En el context dels mercats de divises, interval dins el qual es pot moure una moneda sense que es produeixi la intervenció estatal per a garantir la seva estabilitat.  

marge de seguretat
1. En un context comercial, diferència entre les vendes produïdes i les corresponents al punt en què els ingressos igualarien els costs.  
2. En el context dels mercats de valors, interval en el qual les cotitzacions dels títols no posen en perill la seva rendibilitat.  

marge financer
Diferencial entre els rendiments obtinguts amb els diversos productes financers i el cost que suposen els recursos aliens.  

marge ordinari
En el context de les entitats de crèdit, és el resultat de la suma del marge d'intermediació i els ingressos derivats d'altres productes bancaris.  
Fa referència al negoci generat per l'entitat sense considerar els costs no financers.  

marginal
1. Variació que provoca en la variable dependent les variacions de la principal.  
2. Preu o cost de cada unitat addicional.  
3. Situat en un límit.  
4. Allò que no té un pes suficient en el seu mercat per a ser considerat principal.  

marketing
Conjunt de principis i pràctiques amb les quals es vol augmentar la demanda d'un producte. La seva correspondència en català és “màrqueting”, tot i que és força estesa la implantació del terme anglès en el llenguatge comú.  

mark to market
Metodologia de valoració que atribueix a les inversions el seu preu de mercat.  

massa de creditors
Associació de creditors d'una societat en suspensió de pagaments o en fallida que s’ajunten amb l’objectiu comú de cobrar el deute.  

massa de la fallida
Béns, drets de cobrament i obligacions de pagament de la societat declarada en fallida o concurs de creditors.  

massa monetària
Actius líquids en mans dels agents econòmics.  

matador
Bons o obligacions que eren emesos en pessetes per les societats espanyoles, subscrits per no residents a Espanya i negociats en l’euromercat.  

matching
Tècnica de cobertura del risc que implica fer front a uns fluxos futurs, basada en la contractació d'operacions que garanteixin els fluxos de signe contrari necessaris per a mantenir l'equilibri, en import i horitzó temporal entre els mateixos fluxos.  

material
1. Matèria primera o producte elaborat o semielaborat que es fa servir en el procés de producció.  
2. En un context comptable, adjectiu que indica la rellevància d'una informació perquè es tingui en compte en els estats financers.  

materialisme dialèctic
Doctrina que constitueix la base filosòfica del marxisme. És una combinació de la dialéctica de Hegel i del materialisme filosòfic de Feuerbach, Marx i Engels. Empra els conceptes de “tesi”, “antítesi” i “síntesi” per a explicar el creixement i desenvolupament de la història. Propugna una societat en la qual tots gaudeixin dels béns i, per tant, s’eliminin les classes socials i la propietat privada dels mitjans de producció.  

materialitat
Anglicisme assentat en la terminologia comptable amb el sentit d'informació l'omissió o presentació errònia de la qual pot influir en les decisions econòmiques que els usuaris prenguin a partir dels estats financers. Es pot denominar “importància relativa”.  

matèria primera
Producte no elaborat que es fa servir en la primera fase del procés de producció.  

MATIFF
Mercat de futurs financers de França, situat a París.  

MBO
Acrònim corresponent a l'anglès “management buy-out”. Es tracta de la compra d'una empresa per part dels seus mateixos directius.  

mediador d'assegurances
Persona física o jurídica que duu a terme la mediació en el sector de les assegurances de manera professional, sense assumir ni directament ni indirectament la cobertura de riscos. A Espanya es consideren mediador d’assegurances els agents i els corredors.  

mediador financer
Persona que actua com a intermediari a comissió en els mercats financers.  

MEFF
Acrònim de Mercat Espanyol de Futurs Financers¬.  

membre compensador
Intermediari que presta serveis de compensació.  

membre de Borsa
Membre d'una borsa que gaudeix de certs privilegis de negociació.  

memoràndum d'oferta
Escrit remès pel banc director, en una operació de préstec de gran envergadura o en una emissió de bons o obligacions, als altres bancs participants, en el qual figura informació important sobre el prestatari o l'emissor.  

memòria anual
Informe que s’acostuma a facilitar als accionistes amb motiu de la junta general, que completa, amplia i comenta la informació continguda en el balanç de situació i en el compte de resultats de la societat. Pot incloure el dictamen d'un auditor extern.  

menyscapte
Pèrdua elevada.  

menyscapte de diner
Desquadrament entre el saldo real i el saldo teòric de la caixa.  

mercantilisme
1. Doctrina econòmica desenvolupada al llarg dels segles XVI, XVII i part del XVIII, segons la qual els guanys del comerç han de procedir de l'elevat desenvolupament de les seves exportacions, protegint la indústria nacional amb aranzels perquè la balança comercial resulti positiva, i que dóna una gran importància a la possessió de metalls preciosos.  
2. A partir de l'accepció clàssica, s'ha desenvolupat una altra amb connotacions negatives que entén el terme com l'aplicació de l'esperit mercantil a coses que no han de ser èticament utilitzades com a objecte de comerç.  

mercat
1. Lloc públic on es compren i es venen béns o serveis.  
2. Conjunt d'activitats dutes a terme pels agents econòmics sense intervenció dels poders públics.  
3. Conjunt d'operacions que afecten un sector de béns o serveis.  
4. Conjunt de consumidors que compren un producte o servei.  

mercat actiu
Mercat en el qual es donen totes les condicions següents: els béns o serveis que s’hi intercanvien són homogenis; es poden trobar en tot moment compradors o venedors per a un determinat o servei; i els preus estan disponibles per al públic.  

mercat AIAF
Mercat borsari secundari espanyol no oficial, en el qual es negocien valors de renda fixa privada. AIAF és l'acrònim de l'Associació d'Intermediaris d’Actius Financers.  

mercat alcista
Mercat que té els preus i els volums de contractació en una fase de pujades que inspira optimisme.  

mercat al comptat
Mercat en el qual es realitza l'operació de compravenda de manera simultània al lliurament de l’actiu negociat. És el mercat complementari del mercat a termini.  

mercat a mida
Mercat no regulat en el qual es realitzen contractes financers a mida no normalitzats.  

mercat a termini
Mercat complementari al mercat al comptat, constituït per les operacions que es compren i es venen al preu del dia divises, matèries primeres o altres actius financers que seran lliurats en una data futura acordada. També es coneix com “mercat de derivats” o “futurs” i es complementa amb el mercat al comptat.  

mercat baixista
Mercat que té els preus i els volums de contractació en una fase de descens que inspira pessimisme.  

mercat borsari
Mercat primari i secundari en el qual es negocien valors mobiliaris de renda fixa i variable. És sinònim de “borsa”.  

mercat canviari
Mercat en el qual es negocien títols de crèdit tant en moneda nacional com en divises estrangeres.  

mercat cec
Sistema de negociació en el mercat secundari de deute públic anotat en el qual actuen els creadors de mercat i les operacions es duen a terme sense que els compradors coneguin els venedors i viceversa.  

mercat comú
Referit al procés d'integració dels mercats de la Unió Europea, es tracta del mercat en el qual s'han eliminat les barreres aranzelàries internes i s’ha establert un aranzel comú enfront de tercers països. Així mateix, hi ha una lliure circulació de persones, capitals i serveis.  

mercat continu
Mercat electrònic de les borses de valors que ha substituït el sistema de ròdols i que permet operar des de les quatre borses oficials (Madrid, Barcelona, València i Bilbao) de manera automàtica.  

mercat d'emissió
Mercat en el qual es duu a terme la negociació de títols per primera vegada, és a dir, en el moment de la seva emissió. És sinònim de “mercat primari”.  

mercat d'opcions
Mercat en el qual es duu a terme la contractació pública d’opcions sobre actius subjacents, com per exemple valors, matèries primeres o actius financers.  

mercat de béns i serveis
Mercat en el qual es negocien mercaderies, productes o prestacions de serveis.  

mercat de canvis
Denominació alternativa del mercat de divises.  

mercat de capital risc
Mercat en el qual s'ofereix finançament de capital durant les primeres etapes de creixement de les societats.  

mercat de capitals
Conjunt dels mercats en els quals es negocien actius financers a mitjà i llarg termini.  

mercat de crèdit
Mercat que reuneix totes les transaccions de préstec i crèdit que duen a terme els agents econòmics.  

mercat de derivats
Mercats en els quals es negocien opcions i futurs.  

mercat de diner
Mercat en el qual es negocien actius financers a curt termini, d'elevada liquiditat i alta seguretat, que es poden considerar substitutius del diner. És un complement del mercat de capitals. És sinònim de “mercat monetari”.  

mercat de divises
Mercat internacional en el qual s'intercanvien monedes estrangeres i, d'aquesta manera, es determinen els preus diaris de les divises respecte de les altres.  

mercat de divises al comptat
Part del mercat internacional de divises en la qual es duen a terme operacions d'intercanvi de monedes estrangeres al comptat.  

mercat de divises a termini
Part del mercat internacional de divises en la qual es duen a terme operacions d'intercanvi de monedes estrangeres a termini.  

mercat de factors de producció
Mercat en el qual s'intercanvien els recursos fonamentals en el procés productiu: terra, capital i treball.  

mercat de futurs
Mercat en el qual es duu a terme la contractació pública de futurs sobre mercaderies, divises i tipus d'interès.  

mercat de l'estalvi
Mercat en el qual les entitats de crèdit capten el seu passiu.  

mercat de renda fixa
Mercat financer en el qual es contracten títols que ofereixen un tipus d'interès fix, com per exemple lletres, bons, obligacions o pagarés.  

mercat de renda variable
Mercat financer en el qual es contracten títols que no ofereixen un tipus d'interès fix, com és el cas de les accions que tenen el repartiment de dividends supeditat als beneficis que obtingui la societat i al que decideixi en relació amb això la junta general d'accionistes.  

mercat de ròdols
Antic sistema de contractació de les borses de valors, anterior al mercat continu, en el qual es creuaven les operacions de compravenda de viva veu, en ròdols que duraven deu minuts per a cada sector. Actualment només s'utilitza per a les accions amb poca liquiditat.  

mercat de treball
Mercat en el qual es contracta un dels tres factors de producció, el treball. L’oferta la constitueixen els treballadors a la recerca d'ocupació, i la demanda, els empresaris que busquen mà d'obra.  

mercat de valors
Mercat en el qual es negocien títols de renda fixa i derenda variable, a curt, mitjà i llarg termini.  

mercat eficient
Qualsevol tipus de mercat en el qual els rendiments obtinguts són proporcionals al risc assumit. Es tracta, per tant, d'un mercat ideal.  

mercat electrònic
Mercat constituït per l'encreuament d'operacions de compravenda a través de mitjans electrònics, sense necessitat d'ubicació física concreta.  

mercat emergent
Mercat situat normalment en un país en vies de desenvolupament, amb una escassa història i maduresa, que ofereix a llarg termini grans oportunitats als inversors que desitgin assumir l'alt risc inicial.  

mercat espanyol de futurs financers (MEFF)
Mercat en el qual es negocien les opcions i els futurs a Espanya. A Madrid se centralitza el mercat d'opcions i futurs sobre renda variable i a Barcelona, el mercat d'opcions i futurs sobre renda fixa.  

mercat exterior
Conjunt de transaccions comercials que es duen a terme en els mercats internacionals: importacions i exportacions de béns, serveis i capitals.  

mercat financer
Mercat que engloba els mercats en què es negocien actius financers: el mercat de capitals, el mercat de diner i el mercat de divises. També es pot aplicar a cada un dels tres.  

mercat flexible
Mercat que s'adapta amb facilitat i rapidesa als canvis tant d'origen intern com extern.  

mercat gris
Mercat que precedeix l'obertura d'un mercat oficial.  

mercat hipotecari
Mercat en el qual es negocien crèdits i préstecs amb garantia d'immobles i els valors utilitzats per al seu finançament (bons hipotecaris, cèdules hipotecàries, participacions hipotecàries i títols procedents de la titulització de préstecs hipotecaris).  

mercat interbancari de dipòsits
Mercat de diner en el qual participen les entitats de crèdit prestant-se dipòsits o altres actius financers a molt curt termini i al tipus d'interès denominat “interbancari”.  

mercat lliure
Mercat en el qual impera la lliure competència i que es regeix únicament per les lleis d’oferta i demanda.  

mercat monetari
Mercat en el qual es negocien actius financers a curt termini, d'elevada liquiditat i alta seguretat, que es poden considerar substitutius del diner. És un complement del mercat de capitals.  

mercat monopolitzat
Mercat en el qual hi ha un sol venedor. Com que no té competència, pot fixar els preus a la seva conveniència.  

mercat negre
Mercat en el qual es produeix el tràfic clandestí de mercaderies, divises, actius financers, etc., i s’evadeix tota fiscalitat.  

mercat oligopolístic
Mercat que està integrat per un reduït nombre de venedors, per la qual cosa es poden posar fàcilment d'acord per a establir els preus.  

mercat organitzat
Mercat autoritzat i regulat per les autoritats pertinents. Ofereix una seguretat superior als mercats paral·lels.  

mercat OTC
OTC és l'acrònim corresponent a “over the counter”, que es podria traduir en aquest context com “extraoficial”. Es tracta de mercats no organitzats en els quals es poden dur a terme les mateixes operacions que en els organitzats, amb una major llibertat i una seguretat inferior pel fet que no estan supervisats ni regulats per les autoritats pertinents.  

mercat paral·lel
Mercat que no està autoritzat, ni per tant regulat, per les autoritats oficials. Ofereix una major llibertat d'acció que els mercats organitzats a canvi d'una seguretat menor.  

mercat primari
Mercat en el qual es duu a terme la negociació de títols per primera vegada, és a dir, en el moment de la seva emissió.  

mercat regulat
Mercat autoritzat i reglamentat per les autoritats pertinents. Ofereix una seguretat superior als mercats paral·lels. És sinònim de “mercat organitzat”.  

mercat secundari
Mercat en el qual es negocien actius financers que no són de nova emissió, per la qual cosa els fons no els rep la societat emissora sinó els tenidors dels títols.  

mercat spot
Mercat al comptat de matèries primeres.  

mercat telefònic
Mercat en el qual la contractació es duu a terme per mitjà telefònic. Un exemple clàssic n’ha estat sempre el mercat de divises.  

mercat volàtil
Mercat les cotitzacions del qual tenen variacions accentuades.  

meritació
Imputació comptable d'un ingrés o d'una despesa independentment que es faci posteriorment efectiu o efectiva o de quan es faci efectiu o efectiva.  

meritar
Adquirir dret a una retribució per raó d'un treball, un servei, un dipòsit o per qualsevol altre motiu, independentment que es faci efectiva o de quan es faci efectiva.  

metal·lisme
Sistema d'emissió de bitllets segons el qual aquesta no s’ha de deixar a la lliure voluntat dels bancs d'emissió, sinó que ha d'anar protegida per un encaix metàl·lic amb la finalitat d'evitar repunts inflacionistes.  

mètode d'integració global
Mètode de comptabilització i revelació d'informació financera en virtut del qual se sumen totes les rúbriques de balanç i compte de resultats de les societats que consoliden (dominant i dependents). De l’actiu del balanç agregat s'elimina el valor de les participacions que té la societat dominant en les dependents, i del passiu, els fons propis d'aquestes últimes.  

mètode de consolidació
Principis per a la presentació dels comptes consolidats d'un grup de societats. N’hi ha tres mètodes: el mètode d'integració global, el mètode proporcional i el mètode de posada en equivalència o de la participació.  

mètode de l'interès efectiu
Mètode de càlcul del cost amortitzat d'un actiu financer o un passiu financer (o d'un grup d'actius financers o passius financers) i d'imputació de l’ingrés o despesa financera al llarg de l'exercici corresponent.  

mètode de la participació
Mètode de comptabilització segons el qual la inversió es registra inicialment al cost i és ajustada posteriorment en funció dels canvis que experimenta, després de l'adquisició, la porció dels actius nets de l'entitat que correspon a l’inversor. El resultat de l'exercici de l’inversor recull la porció que li correspongui en els resultats de la participada. També es coneix com “mètode de posada en equivalència”.  

mètode de la unitat de crèdit projectada
Mètode de valoració actuarial segons el qual cada any de servei es contempla com a generador d'una unitat addicional de dret als beneficis i cada unitat es mesura de manera separada per a conformar l’obligació final.  

mètode del cost
Mètode de comptabilització segons el qual la inversió es registra pel seu cost. L’inversor reconeix els ingressos de la inversió només en la mesura en què es distribueixin els guanys acumulats de l'entitat participada, sorgits després de la data d'adquisició. Els imports rebuts per sobre d’aquests guanys es consideren com a recuperació de la inversió, i per tant es reconeixen com una reducció en el seu cost.  

mètode del cost mitjà ponderat
Mètode segons el qual el cost de cada unitat de producte es determina a partir de la mitjana ponderada del cost dels articles similars, posseïts al principi de l'exercici, i del cost dels mateixos articles comprats o produïts durant l'exercici. La mitjana es pot calcular periòdicament o després de rebre cada enviament addicional, depenent de les circumstàncies de l'entitat.  

mètode del percentatge de terminació
Reconeixement d’ingressos ordinaris i de costos per referència a l'estat de terminació del contracte. Seguint aquest mètode, els ingressos derivats del contracte es correlacionen amb els costs produïts en la consecució de l'estat de terminació en què es trobi el contracte, la qual cosa resulta en la informació de l'import dels ingressos ordinaris, de les despeses i dels resultats que poden ser atribuïts a la porció del contracte ja executat.  

mètode dels beneficis acumulats en proporció als serveis prestats
Mètode de valoració actuarial segons el qual cada any de servei es contempla com a generador d'una unitat addicional de dret als beneficis i cada unitat es mesura de manera separada per a conformar l'obligació final. També es coneix com “mètode de la unitat de crèdit projectada”.  

mètode dels beneficis per any de servei
Mètode de valoració actuarial segons el qual cada any de servei es contempla com a generador d'una unitat addicional de dret als beneficis i cada unitat es mesura de manera separada per a conformar l'obligació final. També es coneix com “mètode de la unitat de crèdit projectada”.  

mètode de posada en equivalència
Mètode de comptabilització segons el qual la inversió es registra inicialment al cost i és ajustada posteriorment en funció dels canvis que experimenta, després de l'adquisició, la porció dels actius nets de l'entitat que correspon a l’inversor. El resultat de l'exercici de l'inversor recull la porció que li correspongui en els resultats de la participada. També es coneix com “mètode de la participació”.  

mètode directe
Mètode per a informar dels fluxos d'efectiu de les operacions, segons el qual les principals classes de cobraments i pagaments es presenten en termes bruts.  

mètode indirecte
Mètode per a informar dels fluxos d'efectiu de les operacions, mitjançant el qual el guany o la pèrdua s'ajusta pels efectes de les transaccions no realitzades en efectiu, pels diferiments o meritacions de rebuts o pagaments en efectiu atribuïbles a operacions passades o futures i per les partides d’ingressos o despeses associades amb fluxos d'efectiu d'activitats d’inversió o de finançament.  

mètode IRB
Mètode de qualificació creditícia fonamental en l’Acord de Basilea II. És una metodologia de qualificacions internes i estimatives de risc basada en les pràctiques més modernes de modelació de risc.  

mètode just in time o just a temps
Tècnica japonesa de gestió empresarial segons la qual es redueixen al mínim les existències, amb l'estalvi de costos consegüent. A canvi depenen de la freqüència de subministrament dels proveïdors.  

metodologia PIT (point in time)
Metodologia recomanada pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea per a calcular la probabilitat d'impagament (PD, “probability of default”) en el mètode IRB, utilitzada habitualment per les entitats de crèdit.  

MIBOR
Acrònim de Madrid Interbank Offered Rate, que és el tipus d'interès interbancari utilitzat com a tipus de referència per a les hipoteques fins que es va introduir l’euríbor l'any 2000.  

MIBTEL
Índex principal de la Borsa de Milà.  

microcrèdits
Préstecs de petita quantia que són destinats a prestataris amb pocs recursos que tindrien dificultats per a obltenir-los en una entitat de crèdit tradicional. Són especialment importants en els països en vies de desenvolupament, ja que possibiliten el finançament de projectes que poden treure de la pobresa a les classes més desafavorides. Atesa la seva importància creixent, l’ONU va declarar l’any 2005 com a Any Internacional del Microcrèdit.  

microeconomia
En contraposició amb la macroeconomia, part de la ciència econòmica que estudia els fenòmens econòmics des del punt de vista de les unitats elementals (empreses, famílies, compradors, etc.).  

MID-50
La denominació completa és BCN MID-50. Es tracta d'un índex borsari creat per la Borsa de Barcelona i que està format pels cinquanta valors de major capitalització borsària, exclosos els 35 valors de l’IBEX 35.  

miliard
Mil milions, és a dir: 1.000.000.000.  

minorar
En un context financer, reduir el valor comptable d'una inversió financera per a adequar-lo al seu valor teòric.  

minusvalidesa
Pèrdua que resulta de la venda d'un actiu a un preu inferior al de compra.  

mitjà de canvi
Allò que pot servir com a contrapartida en un intercanvi comercial, habitualment el diner.  

mitjà de pagament
Mitjà que es fa servir per a dur a terme un pagament en un intercanvi comercial, habitualment diner en efectiu o targeta de crèdit o dèbit.  

mitjana
Valor mitjà d'un conjunt de xifres.  

mitjana aritmètica
Suma de diverses quantitats dividida pel nombre d'elles.  

mitjana geomètrica
Arrel enèsima del producte de n xifres.  

mitjana mòbil
Conjunt de mitjanes que mostren la tendència d'una variable a intervals regulars.  

mitjana ponderada
Mitjana per a l'estimació de la qual es té en compte la importància relativa de cada una de les dades utilitzades, a les quals es dóna un major o menor percentatge en el seu càlcul.  

mitjana ponderada de les accions ordinàries en circulació durant l'exercici
Nombre d’accions ordinàries en circulació al principi de l'exercici, ajustat pel nombre d’accions ordinàries retirades o emeses en el transcurs del mateix exercici, ponderat per un factor que tingui en compte el temps que les accions hagin estat retirades o emeses.  

mitjana proporcional
Mitjana geomètrica de dos números.  

mitjana quadràtica
Arrel quadrada del quocient resultant de dividir la suma dels quadrats de les fluctuacions d'una magnitud pel seu nombre.  

mitjançar
Activitat que consisteix a servir com a enllaç entre dues o més persones físiques o jurídiques per a efectuar una operació.  

mitjà termini
Concepte relatiu situat entre el curt termini i el llarg termini. De manera general es pot situar entre un període superior a un any i un d’inferior a tres o a cinc, depenent del que es tracti.  

mobiliari
Adjectiu aplicable als efectes públics al portador o transferibles per endós (valors).  

mobilitat del factor treball
1. Des del punt de vista del treballador, capacitat per a traslladar-se a ocupar la seva ocupació a un lloc diferent del de la seva residència, o per a ocupar un lloc diferent del que ocupa.  
2. Des del punt de vista de l'empresa, capacitat per a traslladar els treballadors a llocs diferents del de la seva residència, on li resulten més necessaris, o per a destinar-los a llocs més difícils de cobrir o més necessaris en un moment determinat.  
3. Des del punt de vista del sistema en el seu conjunt, desplaçament de la mà d'obra qualificada des de les àrees (geogràfiques o funcionals) en què és més abundant, i per tant menys productiva, fins a les àrees en què escasseja; o de la mà d'obra menys qualificada des de les àrees més pobres en què abunda i on és mal pagada fins a les zones riques on escasseja i que ofereixen salaris superiors.  

mobilitat funcional
En el context d'una societat mercantil, possibilitat d'ocupar determinats llocs amb empleats de la mateixa societat que n’ocupen altres en aquell moment.  

mobilitat geogràfica
En el context d'una societat mercantil, possibilitat d'ocupar determinats llocs amb empleats de la mateixa societat situats en una altra zona geogràfica.  

mobilitat horitzontal
Possibilitat d'ocupar determinats llocs amb empleats de la mateixa empresa situats en una altra zona geogràfica. És sinònim de “mobilitat geogràfica”.  

mobilitat vertical
Possibilitat d'ocupar determinats llocs amb empleats de la mateixa empresa que ocupen altres llocs en aquest moment. És sinònim de “mobilitat funcional”.  

model de valoració d'actius
Model utilitzat pels inversors per a avaluar l’interès de col·locar els seus recursos financers en un o altre títol del mercat.  

model economètric
Model que segueix els preceptes de l'econometria tot aplicant les tècniques estadístiques a les teories econòmiques per a la seva verificació i la solució dels problemes econòmics.  

model econòmic
Model utilitzat per a descriure determinades relacions econòmiques o el funcionament d'algun procés econòmic.  

moneda
1. Diner metàl·lic de curs legal que s'utilitza com a mitjà de pagament en un país determinat.  
2. Es pot utilitzar com a sinònim de “divisa”.  

moneda base
Divisa en la qual s'expressa un tipus de canvi.  

moneda convertible
Divisa que es pot canviar per altres divises.  

moneda corrent
Moneda legal usual.  

moneda de compte
Moneda teòrica que serveix per a fixar en les seves unitats alguna transacció comercial.  

moneda depreciada
Divisa que ha perdut valor en el mercat.  

moneda de reserva
Divisa utilitzada pels països com a reserva, igual que l'or o altres metalls preciosos, per la seva estabilitat. Són monedes de reserva el dòlar o l'euro.  

moneda devaluada
Divisa que ha sofert una pèrdua de valor per decisió de les autoritats pertinents  

moneda divisionària
Moneda amb un valor nominal menor que no pas el de l'adoptada com a unitat de compte del sistema o país al qual pertany. És sinònim de “moneda fraccionària”.  

moneda estable
Divisa la cotització de la qual no sofreix grans variacions en el mercat.  

moneda estrangera
1. Divisa, moneda emesa fora de les fronteres del país on s'al·ludeix al terme, que és objecte de control per part de les autoritats encarregades del control de canvis.  
2. Des del punt de vista comptable, qualsevol moneda diferent de la moneda funcional de l'entitat.  

moneda feble
Divisa que té poca estabilitat.  

moneda fiduciària
Moneda que representa un valor que intrínsecament no té.  

moneda forta
Moneda estable, per la qual cosa s'utilitza amb freqüència en les transaccions internacionals.  

moneda fraccionària
Moneda amb un valor nominal menor que no pas el de l'adoptada com a unitat de compte del sistema o país al qual pertany.  

moneda funcional
Moneda de l'entorn econòmic principal en el qual opera l'entitat.  

moneda imaginària
Moneda que no és real però que s'utilitza com a unitat de compte en alguna transacció.  

moneda inestable
Divisa la cotització de la qual sofreix grans variacions en el mercat.  

moneda mixta
Moneda composta per una combinació d'altres monedes.  

moneda tallada
Moneda el cantell de la qual no està encunyat o no té forma circular.  

moneda única
En el context europeu es refereix a l'euro.  

moneder electrònic
Targeta de prepagament que es pot fer servir per a realitzar petits pagaments.  

monetarisme
Doctrina econòmica moderna que defensa la importància de les magnituds monetàries com a instrument de la política econòmica, per la qual cosa el seu control exerceix una gran influència en la macroeconomia.  

monetitzable
Que es pot convertir en diner.  

monetització
1. Acció i efecte de donar curs legal com a moneda als bitllets de banc.  
2. Conversió en moneda.  
3. Transformació en diners mitjançant la venda.  

monetització del deute
Finançament del dèficit públic mitjançant l'emissió de diner, amb la qual cosa d’origina inflació.  

monetitzar
1. Donar curs legal com a moneda als bitllets de banc.  
2. Convertir en moneda.  
3. Transformar en diner mitjançant la venda.  

monometal·lisme
Sistema monetari que regeix un patró metàl·lic únic, normalment l'or.  

monopoli
1. Concessió atorgada per l'Administració a una societat perquè exerceixi amb caràcter d'exclusiva una activitat.  
2. Situació de mercat en què, per a un producte o servei, hi ha un únic ofertant i múltiples demandants, per la qual cosa el primer pot establir els preus que li convinguin.  

monopoli bilateral
Situació de monopoli tant del costat de l’oferta com del costat de la demanda, per la qual cosa el preu es fixa depenent de com és d'apressant la necessitat de vendre per part de l'un o de comprar per part de l'altre.  

monopoli comercial
Tipus de monopoli en el qual un únic venedor o un únic comprador té la capacitat necessària per a establir el preu d'un producte o servei.  

monopoli d'oferta
Situació de mercat en la qual, per a un producte o servei, hi ha un únic oferent i diversos demandants.  

monopoli de demanda
Situació en la qual, per a un determinat producte o servei, hi ha un únic demandant i diversos oferents.  

monopoli natural
Monopoli d’oferta que es produeix per raons tècniques, per exemple que l'elevat cost de les infraestructures necessàries per a oferir un servei fa que sigui raonable que l’ofereixi una sola empresa.  

monopoli pur
Situació absoluta de monopoli.  

monopolista
Venedor únic en un mercat.  

monopsoni
Situació en la qual, per a un determinat producte o servei, hi ha un únic demandant i diversos oferents. És sinònim de “monopoli de demanda”.  

monopsonista
Comprador únic en un mercat.  

mont de pietat
Antecessor de les caixes d'estalvi, que encara figura en la denominació d'alguna d'elles, creats sense ànim de lucre i amb la finalitat d'ajudar les classes socials més desfavorides, les quals podien obtenir el préstec de petites sumes deixant com a penyora alguna pertinença.  

mora
Falta de pagament d'un deute a la seva data de venciment.  

moratòria
Termini extra que s'atorga per al pagament d'un deute vençut.  

morós
1. Persona física o jurídica que s’endarrereix en el pagament d'un deute.  
2. Per a les entitats de crèdit, persona física o jurídica que s’endarrereix més de tres mesos en el pagament d'un deute.  

morositat
Retard en el pagament d'un deute.  

moviment internacional de capitals
Circulació d’actius financers entre diferents països.  

multa
Sanció administrativa o penal de caràcter pecuniari imposada a una persona física o jurídica pel fet de no atenir-se al que estipula la llei.  

multa coercitiva
Multa reiterada per terminis determinats per a obligar a l'infractor que es resisteix a complir el que estipula la llei.  

multinacional
Societat que té les seves activitats disperses per diversos països.  

multiplicador de la inversió
Augment total de la despesa que resulta de l'increment de la inversió en una unitat com a conseqüència de l’efecte en cadena que provoca.  

multiplicador de la renda
Augment de la renda quan la demanda agregada autònoma s'incrementa en una unitat.  

muscle, cap, muscle
Figura important en l'anàlisi xartista que consisteix en un perfil similar al d'un muscle, un cap i un altre muscle, i que presagia un canvi de tendència a la baixa.  

muscle, cap, muscle invertida
Figura oposada a la de muscle, cap, muscle; és important en l'anàlisi xartista perquè s’interpreta com un canvi de tendència a l'alça.  

mutu
Contracte mitjançant el qual el mutuant s'obliga a transferir diner o una altra cosa fungible i el mutuari s'obliga a restituir alguna cosa en contrapartida en una data determinada.  

mútua d’assegurances
Entitat d'assegurances en la qual el client és soci de la mateixa entitat, de manera que si la societat aconsegueix beneficis, es poden distribuir entre els assegurats, que són al mateix temps mutualistes.  

mutualista
1. Membre d'una mútua o mutualitat, associació en règim de prestacions mútues.  
2. Tot allò relacionat amb les mútues o mutualitats.  

mutualitat
Associació que utilitza el règim de prestacions mútues. És sinònim de “mútua”.  

mutualitat de previsió social
1. Dipòsit de diner constituït amb les aportacions directes o amb les retencions efectuades sobre els salaris dels treballadors d'una organització professional per a percebre en un futur una pensió de jubilació, per malaltia o perquè la percebin les seves vídues o els seus orfes.  
2. Establiment fundat amb l’objectiu de pagar pensió de jubilació, de malaltia o de viduïtat, o orfandat als membres d'una organització professional o als seus drethavents.  
3. Pensió rebuda d'un establiment del mateix nom.  

mutualitat obrera
Tipus d'associació d'obrers que utilitza el règim de prestacions mútues.