Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

EAD
Acrònim d’Exposure at Default (exposició). Estimació del deute que hi hauria pendent en cas d'incompliment del deutor.  

EBITDA
Acrònim d’earnings before interest, taxes, depreciation and amortization, és a dir, beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions.  

economat
Establiment al qual només té accés el personal d'una empresa o sector en el qual s'ofereixen articles bàsics de consum a preus inferiors als de mercat.  

econometria
Branca de la ciència econòmica que aplica tècniques matemàtiques i estadístiques a les teories plantejades per ella amb l’objectiu de comprovar la seva aplicació pràctica en la solució dels problemes econòmics mitjançant models.  

Economia
Ciència que estudia els mètodes més eficaços per a satisfer les necessitats materials dels individus de la societat assignant uns recursos que són limitats .  

economia capitalista
Sistema econòmic basat en el capital com a factor de producció, la propietat privada dels béns de producció i la intervenció mínima de l'Estat.  

economia de mercat
Economia basada en el lliure joc entre l’oferta i la demanda dels productes per a la determinació dels seus preus.  

economia domèstica
Gestió econòmica de la unitat familiar.  

economia financera
Branca de la ciència econòmica que estudia els mercats financers i els fluxos que s’hi produeixen.  

economia mixta
Sistema econòmic que combina l'economia de mercat amb una certa intervenció estatal.  

economia oberta
Economia que manté relacions comercials fluides amb l'exterior, per la qual cosa poden entrar inversions estrangeres en l'economia nacional i els inversors del país poden invertir a l'estranger.  

economia planificada
Economia en la qual les principals decisions econòmiques estan a mans de l'Estat. Al llarg de la segona meitat del segle XX va competir amb l'economia capitalista fins que a final de segle va desaparèixer pràcticament.  

economia positiva
Branca de la ciència econòmica que pretén descriure els fenòmens que afecten els individus des d'un punt de vista teòric i de manera totalment objectiva, sense fer judicis de valor.  

economia submergida
Conjunt d'activitats econòmiques realitzades de manera oculta per a la Hisenda Pública, per la qual cosa no figura en les estadístiques oficials.  

economia tancada
Economia que no permet l'entrada de capital estranger i que mira d’autoabastir-se, mantenint poques o nul·les relacions comercials amb l'exterior.  

economicisme
Doctrina que atribueix a l'economia l'explicació de tota la resta de coses.  

economies d'escala
Disminució del cost mitjà per unitat produïda que s'obté quan s'augmenta la producció.   

efecte d'exclusió
Efecte produït per mesures legislatives o executives de les administracions públiques en el sector privat. Es tracta de la traducció de l'expressió anglesa “crowding out”.  

efecte de palanca
Efecte produït pel palanquejament sobre la rendibilitat dels recursos propis.  

efecte descomptat
Document de crèdit presentat al descompte en una entitat financera.  

efecte endossat
Document de crèdit la titularitat del qual ha passat a una altra persona mitjançant endós.  

efecte mercantil
Document pel qual una persona física o jurídica es compromet a fer un pagament a una altra a la data de venciment.  

efecte públic
Document de crèdit emès per una administració pública.  

efectes a pagar
Compte del passiu en el qual es comptabilitzen els documents de crèdit pendents de pagament.  

efecte substitució
Efecte que produeix la variació del preu d'un bé substitutiu en la demanda del substituïble.  

efectiu
Diner líquid.  

eficàcia de la cobertura
Grau en el qual els canvis en el valor raonable o en els fluxos d'efectiu de la partida coberta, directament atribuïbles al risc cobert, es compensen amb els canvis en el valor raonable o en els fluxos d'efectiu de l'instrument de cobertura.  

eficiència
Utilització eficaç dels recursos disponibles amb la qual s'aconsegueix la màxima producció possible.  

elasticitat
Reacció entre dues variables vinculades, especialment l’oferta i la demanda.  

elasticitat creuada
Reacció que experimenta la demanda d'un davant de les variacions en el preu d'un altre bé.  

elasticitat de substitució
Reacció que experimenta la demanda de dos béns o serveis complementaris davant de les variacions en els seus preus.  

element garantit
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, obligació de pagar prestacions garantides, inclosa en un contracte que conté un element de participació discrecional.  

embargament
Intervenció judicial de béns amb la finalitat de complir amb el pagament d'un deute.  

emetre
1. Posar en circulació monedes o bitllets.  
2. Posar en circulació valors mobiliaris.  

emissió
1. Posada en circulació de monedes o bitllets.  
2. Posada en circulació de valors mobiliaris.  

emissió alliberada
Emissió de valors feta a càrrec de reserves sense desembors per part dels subscriptors.  

emissió alliberada parcialment
Emissió de valors que es fa en part a càrrec de reserves i que en part ha de ser desemborsada pels subscriptors.  

emissió estructurada
Emissió de deute amb característiques especials, segons les necessitats del comprador.  

emissió sobre la par
Emissió de títols a un preu superior al valor nominal.  

emissió sota la par
Emissió de títols amb un preu que és inferior al valor nominal.  

emissor
Societat que emet títols o actius financers.  

empara
Procediment judicial que permet acudir als tribunals per a exigir el respecte d'un dret constitucional.  

empleats i tercers que presten serveis similars
Individus que presten serveis personals a l'entitat en una de les situacions següents: els individus tenen la consideració d'empleats a efectes legals o fiscals; els individus treballen per a l'entitat sota la seva adreça, de la mateixa forma que els qui tenen la consideració d'empleats a efectes legals o fiscals; o els serveis prestats són similars als que presten els empleats. El terme inclou, per exemple, el personal de la direcció, és a dir, les persones que tenen autoritat i responsabilitat en tasques de planificació, direcció i control de les activitats de l'entitat, entre els quals hi ha els directors no executius.  

empresa
Unitat econòmica bàsica que, mitjançant la coordinació dels factors de producció (capital i treball), produeix i comercialitza productes o serveis amb la finalitat d'obtenir beneficis.  

empresa associada
Empresa sobre la gestió de la qual una altra empresa té molta influència gràcies a una participació en el seu capital social, sense arribar a dominar-la.  

empresa de treball temporal
Tipus d'empresa relativament recent a Espanya (1995) que contracta treballadors a fi de cedir-los a altres empreses que necessiten els seus serveis de manera conjuntural.  

empresa en funcionament
Hipòtesi sota la qual s'elaboren els estats financers, tret que la gerència pretengui liquidar l'entitat o fer cessar la seva activitat, o no tingui una altra alternativa més realista que procedir d'una d'aquestes formes.  

empresa filial
Empresa que depèn d'una altra, denominada “empresa matriu” o “dominant”, que posseeix una participació majoritària en el seu capital.  

empresa multinacional
Empresa que desenvolupa les seves activitats en molts països.  

empresa privada
Empresa que no es troba sota control d'una administració pública, sinó que els seus accionistes pertanyen al sector privat.  

empresa pública
Empresa sota control d'una administració pública.  

emprèstit
Préstec pres per l'Estat o una altra administració pública o per una societat, especialment quan està representat per títols negociables, siguin nominatius o al portador.  

encaix bancari
Reserves mínimes de diner que han de mantenir els bancs en efectiu d’acord amb la normativa.  

encant
1. Subhasta pública de béns, que s'adjudiquen al millor postor, convocada per les autoritats.  
2. Venda de mercaderies a baix preu.  
3. Lloc on es realitza la venda de mercaderies a baix preu.  

en cartera
Expressió indicativa que un forma part del patrimoni o del conjunt d'inversions d'una persona física o jurídica.  

encunyació
Acte de segellar, per mitjà d'un encuny, una peça metàl·lica per fabricar moneda, normalment en les denominades cases de la moneda. Es pot considerar sinònim de fabricació de moneda.  

encunyar
Segellar una peça metàl·lica per a fabricar moneda.  

endeutament
Obligacions de pagament contretes per un estat o per una persona física o jurídica.  

en diner
Referent a una opció, situació en la qual el preu d'exercici és el mateix que el de l’actiu subjacent.  

endós
Cessió de la propietat d'un document de crèdit a favor d'algú, fent-lo constar al dors.  

endós 'sense la meva responsabilitat'
Endós en el qual s'inscriu una fórmula per la qual l’endossant està exempt de respondre a l’acció de retorn.  

endós en blanc
Endós que només duu la signatura de l’endossant, sense designar endossatari, per la qual cosa es converteix en un títol al portador.  

endossant
Persona física o jurídica que transmet la titularitat d'un document de crèdit mitjançant endós.  

endossar
Transmetre la titularitat d'un document de crèdit mitjançant endós.  

endossatari
Persona física o jurídica a la qual es transmet la titularitat d'un document de crèdit mitjançant endós.  

enginyeria financera
Activitat que consisteix a desenvolupar instruments o operacions financeres molt complexes tot valent-se dels nous tipus d’actius financers, com ara els futurs, per al finançament d'algun tipus de projecte. Es tracta de disminuir els riscos i d’incrementar els beneficis.  

enlairament econòmic
Moment en el qual un país inicia un període de creixement sostingut.  

en mora
Situació que es produeix quan no s'efectua un pagament al seu venciment.  

enriquiment
Augment del patrimoni.  

entitat compromesa de manera demostrable a pagar beneficis per terminació
Entitat que tingui un pla formal detallat, sense que hi hagi una possibilitat realista de retirar l’oferta. Aquest pla detallat haurà d'incloure, com a mínim, la ubicació, funció i el nombre aproximat d'empleats els serveis dels quals es donaran per finalitzats; els beneficis per terminació per a cada classe d'ocupació o funció, i el moment en el qual serà implantat el pla. La implantació haurà de començar tan bon punt sigui possible, i el període fins a completar la implantació haurà de ser de tal manera que no siguin probables els canvis significatius en el pla.  

entitat controlada de manera conjunta
Negoci conjunt que implica la creació d'una societat per accions, una associació amb finalitats empresarials o un altre tipus d'entitat, en les quals cada participant adquireix una participació. L'entitat operarà de la mateixa manera que altres entitats, tret que hi hagi un acord contractual entre els participants en el qual s'estableixi el control conjunt sobre l'activitat econòmica de la societat.  

entitat de caràcter mutualista
Entitat que no és propietat dels inversors. En són un exemple les mútues d'assegurances o les cooperatives, que ofereixen uns costs més baixos o altres beneficis econòmics de manera directa i proporcional als seus assegurats o partícips.  

entitat de contrapartida central
Entitat que exerceix la funció de compensació en un sistema de liquidació  

entitat de crèdit
Entitat l'activitat principal de la qual consisteix a obtenir fons d'uns clients i concedir finançament a uns altres generant amb això uns beneficis, que es complementen amb les comissions cobrades per una altra sèrie de serveis d'intermediació financera i activitats afins. De conformitat amb la legislació espanyola, les entitats de crèdit són els bancs, les caixes d'estalvi, les cooperatives de crèdit i els establiments financers de crèdit (EFC).  

entitat dipositària
Entitat responsable de la custòdia i el dipòsit dels valors mobiliaris i altres actius d'un fons. També controla l'actuació de l’entitat gestora del fons i desenvolupa la funció de cobrament d'aportacions i pagament de prestacions. Qualsevol banc o caixa d'estalvis pot actuar com a entitat dipositària.  

entitat financera
Societat l'activitat principal de la qual consisteix a obtenir fons d'uns clients i concedir finançament a uns altres generant amb això uns beneficis, que es complementen amb les comissions cobrades per una altra sèrie de serveis d'intermediació financera i activitats afins. És sinònim d’“entitat de crèdit”, que és la denominació que reben aquestes societats en la legislació espanyola.  

entitat gestora
Entitat que gestiona i administra la inversió del patrimoni d'un fons. Són societats anònimes que tenen aquesta funció com a objecte social exclusiu, amb uns requeriments mínims de capital. També ho poden ser les companyies d’assegurances de vida.  

entitat informant
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, entitat per a la qual hi ha usuaris que confien que els estats financers amb un propòsit d'informació general els seran útils per a prendre decisions respecte a la col·locació dels seus recursos. L'entitat que informa pot ser una entitat aïllada o un grup en el qual hi hagi la controladora i les seves subsidiàries.  

entrada
Import inicialment pagat en una compra a terminis.  

entrades
Conjunt de béns utilitzats per a la producció d'altres béns de consum o d’inversió i que es deprecien en el procés de fabricació (per exemple, maquinària, eines, edificis, etc.).  

equilibri competitiu
Situació que es pot produir en els mercats de competència perfecta quan coincideixen l’oferta i la demanda.  

equilibri financer
Situació que es produeix quan la suma de l’actiu disponible més el realizable és igual o superior al passiu exigible a curt termini.  

equilibri macroeconòmic
En el context d'una economia nacional, situació en la qual l’oferta agregada és igual a la demanda agregada.  

equivalents a l'efectiu
Inversions a curt termini de gran liquiditat, que són fàcilment convertibles en efectiu i que tenen un risc insignificant de canvis en el seu valor.  

erari públic
Conjunt de recursos financers d'un país, custodiats per l'Estat (Tresor).  

erogació
Desembors.  

errors d'exercicis anteriors
En un context comptable, omissions i inexactituds en els estats financers d'una entitat, per a un o més exercicis anteriors, resultants d'una fallada a l’hora d'emprar o d'un error a l’hora d'utilitzar informació fiable que estava disponible quan els estats financers per a aquells exercicis van ser formulats; i es podria esperar raonablement que s'hagués aconseguit i tingut en compte en l'elaboració i presentació d'aquells estats financers.  
Dins aquests errors s'inclouen els efectes d'errors aritmètics, errors en l'aplicació de polítiques comptables i el fet de no advertir o interpretar malament fets, així com els fraus.  

escala de venciments
Representació dels actius i passius d'una entitat agrupant-los per venciments amb la intenció d'analitzar-los.  

escalfament
En un context borsari, operació especulativa amb la qual es pretén fer variar la cotització d'un valor a través de rumors o de compradors/venedors ficticis, al mateix temps que es realitzen fortes compres/vendes.  

escalfament a l'alça
En un context borsari, operació especulativa amb la qual es pretén fer pujar la cotització d'un valor mitjançant rumors o compradors ficticis, al mateix temps que es realitzen fortes compres. Els valors es venen immediatament un cop s'ha aconseguit la pujada de la cotització.  

escalfament a la baixa
En un context borsari, operació especulativa amb la qual es pretén fer baixar la cotització d'un valor mitjançant rumors o venedors ficticis amb la intenció de comprar el valor a baix preu.  

escassesa monetària
Insuficiència de liquiditat en una economia nacional que pot tenir greus conseqüències.  

escissió de societats
En contraposició a la fusió, divisió d'una societat en dues o més, mitjançant la segregació de les seves activitats.  

escombrar
En un context borsari, forma d'operar que practiquen les grans institucions i que consisteix a comprar a poc a poc paquets de títols que no siguin suficientment rellevants com per pressionar la cotització a l'alça.  

esdeveniment assegurat
Un esdeveniment futur incert que està cobert per un contracte d’assegurança i que crea un risc d’assegurança.  

esdeveniment d'incompliment
Succés que es considera incompliment, en general falta de pagament o de lliurament en la data deguda.  

especulació
Operació comercial o financera que es duu a terme comprant mercaderies, valors o altres béns, amb l’objectiu d'obtenir un lucre venent-los més cars. Ha adquirit una connotació negativa que es refereix més aviat al fet de realitzar aquestes operacions amb la intenció d'obtenir el lucre a molt curt termini i sense aportar cap benefici a la societat.  

especulador
Operador que compra mercaderies, valors o altres béns amb l’objectiu d'obtenir un lucre immediat venent-los més cars.  

especular
Comprar mercaderies, valors o altres béns amb l’objectiu d'obtenir un lucre immediat venent-los més cars.  

essència sobre la forma
Principi comptable que fa prevaler l’assentament de les operacions i altres successos d'acord amb la seva essència i realitat econòmica i no segons la seva forma legal.  

estabilitat econòmica
Absència de variacions pronunciades en les principals magnituds econòmiques.  

estabilització
Utilització de la política econòmica per a evitar o per a pal·liar fluctuacions o desequilibris conjunturals variables d'un mercat.  

establiment financer de crèdit (EFC)
Entitat de crèdit que no pot captar fons reembolsables del públic, ni en forma de préstec ni de dipòsit, cessió temporal o altres. La seva activitat consisteix en la realització d'una o vàries de les activitats típiques de les entitats de crèdit (concessió de préstecs i crèdits, facturatge, arrendament financer, emissió i gestió de targetes de crèdit i concessió d’avals i garanties).  

estacionalitat
Relació de dependència respecte a les diferents èpoques de l'any.  

estadística
Ciència que estudia la realitat fent servir grans conjunts de dades numèriques per a obtenir inferències basades en el càlcul de probabilitats.  

estagflació
Situació que es produeix en una economia i que consisteix en la coexistència d'inflació amb estancament econòmic. Encara que no es correspon amb l'etimologia de la paraula, moltes vegades fa referència més aviat a una recessió que no pas a un estancament.  

estalvi
Excés de la renda de les persones físiques o jurídiques sobre les seves despeses de consum corrent que es guarda en previsió de necessitats futures.  

estalviar
Guardar fons en previsió de necessitats futures.  

estalvi en compte corrent
Un dels dos tipus d'estalvi a efectes pressupostaris. Constitueix la diferència positiva dels ingressos respecte a les despeses en compte corrent. Genera recursos per a la formació neta de capital.  

estalvi en compte de capital
Un dels dos tipus d'estalvi a efectes pressupostaris. Constitueix la diferència dels ingressos respecte a les despeses en el compte de capital.  

estalvi forçós
Estalvi del qual no es pot disposar, sigui perquè és destinat a algun tipus de fons o retingut per a alguna altra finalitat (assegurances socials, fons de pensions, etc.) o perquè es produeix en una economia en la qual escassegen els béns de consum (economies centralitzades).  

estancament econòmic
Aturada que es produeix en el procés de creixement d'una economia.  

estat comptable
Document que recull comptablement la situació en què es troba una societat en un moment molt precís, que acostuma a ser al final d'un exercici anual, d'un semestre o d'un trimestre.  

estat comptable previsional
Document comptable que reflecteix la situació comptable previsible d'una societat de conformitat amb el pressupost que s'ha elaborat.  

estat consolidat
Estat comptable en el qual es presenta unificada la situació comptable d'un grup d'empreses.  

estat de comptes
Document comptable en el qual es registren de manera sintètica les operacions realitzades entre un deutor i un creditor al llarg d'un període.  

estat de pèrdues i guanys
Document comptable en el qual es resumeixen tots els resultats d'una societat al llarg d'un període de temps, i mitjançant el qual es determina el resultat global de la gestió.  

estats financers
Conjunt de documents integrat per: un balanç; un compte de resultats; un estat de canvis en el patrimoni net que mostri tots els canvis que hi ha hagut en el patrimoni net, o bé els canvis en el patrimoni net diferents dels procedents de les transaccions amb els propietaris del patrimoni net, quan actuïn com a tals; un estat de fluxos d'efectiu; i notes, en les quals s'inclourà un resum de les polítiques comptables més significatives i altres notes explicatives.  

estats financers consolidats
Estats financers d'un grup, presentats com si es tractés d'una sola entitat comptable.  

estats financers separats
Estats financers d'un inversor, sigui aquest una societat dominant, un inversor en una d’associada o un participant en una entitat controlada conjuntament, en els quals les inversions corresponents es comptabilitzen a partir de les quantitats directament invertides, i no en funció dels resultats obtinguts i dels actius nets que posseeix l'entitat en la qual s'ha invertit.  

estatuts socials
Conjunt de normes que regulen el funcionament d'una societat i el desenvolupament de les seves activitats.  

estimacions
Aproximació a la realitat previsible utilitzant uns determinats paràmetres.  

estrangulament
Traves que frenen la producció de béns o la prestació de serveis, de manera que impedeixen que sigui atesa la seva demanda.  

estraperlo
Comerç il·legal d'articles intervinguts per l'Estat en situacions d'escassesa.  

estructura de mercat
Conjunt de característiques que defineixen la situació d'un mercat i que influeixen en el comportament i en els resultats de les societats que hi operen.  

estructural
Característica aplicable als aspectes més permanents i menys influïts per les circumstàncies conjunturals.  

EURIBOR o euríbor
Acrònim d’Euro Interbank Offered Rate, tipus d'interès d’oferta en el mercat interbancari de l'euro. Es tracta del tipus d’interès aplicat a les operacions interbancàries a l’eurozona.  

euro
Nom de la moneda única de la Unió Europea introduïda el 1999 en forma de divisa i el 2002 en forma de monedes i bitllets.  

Euro Commercial Paper
Pagarés que cotitzen en l’euromercat (Euro Commercial Paper Programme), que és, després del mercat de pagarés dels Estats Units, el mercat de capitals a curt termini més gran. Ha experimentat un fort increment de la seva activitat des de la introducció de l'euro.  

eurocrèdit
Crèdit internacional concedit per una entitat de crèdit o un grup d'elles amb períodes de amortització mitjans o llargs.  

eurodivisa
Dipòsit denominat en una divisa diferent de la del país de l’entitat de crèdit.  

eurodòlar
Dipòsit denominat en dòlars en una entitat de crèdit no situada als Estats Units.  

euromercat
Mercat en el qual s'emeten títols o es concedeixen préstecs en divises diferents de les del país emissor.  

evasió de capitals
Sortida de capitals d'un país a l'estranger tot eludint la legislació aplicable.  

excedent
Quantitat en què l’oferta d'un producte supera la seva demanda.  

excés d'oferta
Situació que es produeix quan l’oferta d'un supera la seva demanda.  

excés de crèdit
Superació del límit de saldo deutor autoritzat en un compte.  

excés de demanda
Situació que es produeix quan la demanda d'un supera la seva oferta.  

excés de tresoreria
Diferència positiva entre la caixa generada i l'ús dels fons.  

ex-cupó
Situació en la qual es troba un valor mobiliari que ja ha utilitzat el cupó que li donava dret a un dividend, subscriure accions noves o d'un altre tipus.  

executar una ordre
En un context borsari, fer la compra o la venda de què es tracti.  

exercici
Unitat de mesura temporal per a l'activitat d'una societat, que normalment està constituït per un període de dotze mesos consecutius.  

expansió econòmica
Fase del cicle econòmic en la qual hi ha una tendència alcista de les principals magnituds econòmiques.  

expectatives econòmiques
Perspectives d'assolir uns objectius econòmics o que les magnituds econòmiques evolucionin d'una manera determinada.  

expectatives racionals
Perspectives basades en la teoria que els resultats futurs depenen del que el mercat preveu que ocorrerà a partir de la informació de la qual disposa, tret que es produeixin successos importants i imprevists.  

explosió de preus
Situació que es genera en una economia en la qual es controla artificialment la pujada dels preus quan s'alliberen.  

exportació
Venda de mercaderies o prestació de serveis a l'estranger.  

exportació en consignació
Modalitat d'exportació que consisteix a concretar la forma de cobrament quan es fa la venda en l'estranger.  

exportar
Vendre mercaderies o serveis a l'estranger.  

exposició
Estimació del deute que quedaria pendent en cas d'incompliment del deutor. Correspon a “EAD” (Exposure at Default).  

exposició al risc creditici
Posició de l’entitat financera amb l’acreditat exposada a risc creditici.  

exposició bilateral
Risc que cada una de les contraparts assumeix respecte de l'altra.  

exposició creditícia
Risc que hi ha que la contrapart no pagui el deute.  

expropiació
Privació a una persona física o jurídica per part de l'Administració de la titularitat d'un o un dret a canvi d'una indemnització per motius d'utilitat pública o d’interès social.  

externalitat
Situació en la qual les accions d'una persona física o jurídica tenen una influència sobre una altra o unes altres. Pot ser positiva o negativa.  

externalitat negativa
Situació en la qual les accions d'una persona física o jurídica causen un perjudici sobre una altra o unes altres.  

externalitat positiva
Situació en la qual les accions d'una persona física o jurídica produeixen un benefici a una altra o unes altres.  

extraborsària
Negociació que es duu a terme en un mercat en el qual els participants negocien directament i no en la borsa.  

extracte bancari
Resum que emet una entitat financera amb els moviments que s'han produït al llarg d'un període en un compte bancari.