Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

dany
Pèrdua personal o material que es produeix com a conseqüència d'un sinistre.  

data d'amortització
Data en la qual venç un deute.  

data d'exercici
En els mercats d'opcions i futurs, dia en què finalitza el dret a fer efectiva una opció o un futur.  

data de liquidació
1. En un context borsari, data en què es lliuren els títols i es realitzen els pagaments.  
2. En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, data en què un actiu és lliurat o rebut per una entitat.  

data de negociació
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, data en què una entitat es compromet a comprar o a vendre un actiu.  

data de presentació
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, final de l'últim període cobert pels estats financers o per un informe financer intermedi.  

data de transició a les NIIF
Principi del període més allunyat en el temps per al qual una entitat presenta informació comparativa completa segons les NIIF, en els seus primers estats financers presentats de conformitat amb les mateixes NIIF.  

data de valoració
En el context bancari, data en què es comptabilitza un abonament o un deute per al càlcul dels interessos meritats.  

data de venciment
1. Data en què finalitza el termini per a pagar un deute.  
2. En els mercats d'opcions i futurs, dia a partir del qual ja no es pot exercir el dret que figura en el contracte.  

datàfon / TPV
Terminal punt de venda. Mecanisme que fan servir determinats establiments comercials per a fer el cobrament per les vendes dels seus productes i que permet al comprador l'ús de targetes de pagament.  

DAX
Índex principal de la Borsa de Frankfurt, calculat a partir de les cotitzacions de les 30 societats més importants.  

dealer
Persona física o jurídica que actua com a intermediari en una operació per compte aliè a canvi d'una comissió. En contrast amb el broker, pot actuar també per compte propi.  

dèbit
Deure.  

dèbit directe
Instrucció que garanteix el cobrament d'un compromís de pagament mitjançant autorització al banc del deutor perquè procedeixi a fer-ho mitjançant càrrec en compte.  

declaració de béns
Document en què es descriu la situació patrimonial d'un individu.  

declaració tributària
Declaració realitzada en un imprès i presentada al fisc en la qual es consignen les rendes, el patrimoni o allò que sigui objecte de tributació.  

decomís
Pena accessòria a la principal que consisteix en la confiscació del producte del delicte o falta.  

dèficit
Situació que es produeix quan les despeses són superiors als ingressos.  

dèficit comercial
Situació que es produeix quan les compres són superiors a les vendes.  

dèficit de caixa
Insuficiència de liquiditat que es produeix quan les despeses en efectiu són superiors als ingressos en efectiu.  

dèficit exterior
Situació que es produeix quan els pagaments que fa un estat als altres països són superiors als ingressos que en percep.  

dèficit financer
Situació que es produeix quan els recursos financers són insuficients respecte a les necessitats de finançament.  

dèficit pressupostari
Situació que es produeix quan les previsions de despeses superen les previsions d’ingressos en qualsevol pressupost.  

deflació
En contraposició amb inflació, disminució en el nivell general dels preus.  

deflactar
Transformar una magnitud mesurada en termes corrents en un altra d’expressada en termes reals, utilitzant com a deflactor un índex de preus determinat.  

deflactor
Índex de preus utilitzat per a deflactar una magnitud.  

degoteig
Baixada de la cotització d'un títol de manera continuada, però de manera poc important.  

delegat fiduciari
Funcionari autoritzat per a actuar d’acord amb la llei amb l’objectiu de fer complir les normes que regeixin el fideïcomís.  

Delta Coefficient
Índex que mesura la sensibilitat del valor d'una opció enfront de canvis en el valor del subjacent.  

demanda
Béns o serveis que els consumidors estan disposats a adquirir per a cada nivell de preus, assumint teòricament que la resta de les variables es mantenen constants.  

demanda agregada
Total demandat de béns i serveis als diferents nivells de preus al llarg d'un període de temps determinat.  

demanda conjunta
Demanda corresponent a dos o més béns el consum dels quals o la producció dels quals resultin complementaris.  

demanda de diner
Quantitat que les persones físiques i jurídiques prefereixen mantenir en efectiu.  

demanda derivada
Demanda que resulta com a conseqüència d'una altra demanda.  

demanda de treball
Demanda del factor treball que tenen les societats d’acord amb la producció que desitgen realitzar i en el temps que desitgen fer-ho.  

demanda diferida
Demanda latent que no es manifesta fins que no es deixen de produir unes determinades circumstàncies excepcionals.  

demanda efectiva
Punt de la demanda en el qual l’oferta dels empresaris es correspon amb el nivell d'ocupació que maximitza les seves expectatives de benefici.  

demanda elàstica
Demanda característica dels béns i serveis que són molt sensibles als canvis en els preus.  

demanda exterior
Demanda dels béns o serveis produïts en un país pels consumidors d'altres països.  

demanda final
Demanda de béns o serveis per al seu consum o ús final i no per a activitats productives.  

demanda inelàstica
En contraposició amb la demanda elàstica, demanda característica dels béns i serveis que són poc sensibles als canvis en els preus.  

demanda interna
Quantitat total de béns i serveis demandats pels residents en el país.  

demanda rígida
Demanda característica dels béns i serveis que no són en absolut sensibles a les variacions en els seus preus.  

demora
Retard en el compliment d'una obligació de pagament.  

dents de serra
En l'anàlisi xartista, gràfic que presenta successives pujades i baixades, per la qual cosa és difícil endevinar la tendència futura del mercat.  

dependent
Societat que és controlada per una altra, que s’anomena “dominant”.  

depreciació
Distribució sistemàtica del valor d'un actiu al llarg de la seva vida útil.  

depreciació monetària
Pèrdua que experimenta la cotització d'una moneda respecte a una altra o unes altres.  

depressió econòmica
Fase de caiguda en el cicle econòmic en la qual es produeix un descens significatiu en l'activitat econòmica. Els preus poden baixar per l'excés d’oferta, la desocupació augmenta, etc.  

derivat
1. Instrument financer el valor del qual depèn d'un altre actiu financer, denominat “actiu subjacent”.  
2. En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, instrument financer o un altre contracte que entri en l'àmbit de la NIC 39 que compleixi les tres característiques següents: el seu valor canvia en resposta als canvis en un determinat tipus d'interès, en el preu d'un instrument financer, en el preu de matèries primeres cotitzades, en el tipus de canvi, en l’índex de preus o de tipus d'interès, en una qualificació o índex de caràcter creditici, o en funció d'una altra variable (sovint denominada 'subjacent'); no requereix una inversió inicial neta, o bé obliga a fer una inversió inferior a la que es requeriria per a altres tipus de contractes, en els quals es podria esperar una resposta similar davant de canvis en les condicions de mercat; i es liquidarà en una data futura.  

derivat de crèdit
Contracte entre dues parts per a transferir de l'una a l'altra el risc de crèdit d'un actiu.  

derivat exòtic
Derivat constituït per instruments híbrids combinant diversos mercats financers.  

derivat extraborsari
Instrument derivat que no es pot negociar en una borsa.  

derivat implícit
Component d'un instrument financer híbrid (combinat) que també inclou un contracte principal no derivat, l'efecte del qual és que alguns dels fluxos d'efectiu de l'instrument combinat varien de manera similar a un derivat, considerat de manera independent. Un derivat implícit provoca que alguns fluxos d'efectiu d'un contracte (o tots ells) es modifiquin, d'acord amb un determinat tipus d'interès, el preu d'un instrument financer, el preu d'una matèria primera cotitzada, un tipus de canvi, un índex de preus o de tipus d'interès, una qualificació o índex de caràcter creditici, o en funció d'una altra variable. Si es tracta d'una variable no financera, és necessari que no sigui específica d'una de les parts del contracte. Un derivat que s'adjunti a un instrument financer però que sigui contractualment transferible de manera independent, o que tingui una contrapart diferent de la de l'instrument, no és un derivat implícit, sinó un instrument financer separat.  

derivat inserit
Derivat que és un component d'un instrument financer (combinat) híbrid que inclou tant el derivat com un contracte d'acollida, amb l'efecte que part dels fluxos d'efectiu de l'instrument combinat varien de manera similar a un derivat independent. Els instruments derivats inserits són també coneguts com “instruments composts”.  

desabastir
Desproveir una persona física o jurídica, o tota una comunitat o país, dels productes que necessita, o impedir que els arribin.  

desacceleració econòmica
Disminució temporal del ritme de creixement de l'activitat econòmica.  

desbloquejar un dipòsit
Autoritzar la disposició dels béns dipositats després d'un període de bloqueig.  

descobert
1. En un context bancari, saldo deutor en un compte.  
2. En un context borsari, situació que es produeix quan es venen més títols dels que es posseeixen, la qual cosa obliga a adquirir-los.  

descomptar
1. En un context bancari, anticipar l'import d'un efecte mercantil que encara no ha vençut al seu tenidor a canvi d'una comissió i del pagament dels interessos corresponents.  
2. En un context borsari, reflectir en la cotització d'un valor o en el del conjunt de valors cotitzats l'efecte d'una notícia.  

descompte
1. En un context bancari, bestreta de l'import d'un efecte mercantil que encara no ha vençut al seu tenidor per part d'una entitat financera, que rep una comissió juntament amb els interessos corresponents.  
2. En un context mercantil, disminució feta sobre el preu original.  

descompte de factures
Operació financera a curt termini per la qual una societat cedeix els seus crèdits comercials a una altra a canvi del pagament d’interessos i/o comissions.  

descompte financer
Bestreta de l'import d'un efecte mercantil que no ha vençut a canvi d'una comissió i dels interessos corresponents.  

deseconomies d'escala
Augment del cost unitari per cada unitat de més produïda.  

desembors
Pagament, lliurament de diner en efectiu.  

desempenyorar
Treure allò que estava a mans d’una altra persona com a garantia (empenyorat) tot pagant la quantitat acordada.  

desenvolupament
Evolució positiva d'una economia, en general com a resultat de les millores aportades per la investigació científica.  

desenvolupament sostenible
Desenvolupament que té en compte l'efecte en el medi ambient del creixement econòmic i que mira de pal·liar els danys causats al medi i la distribució equitativa de la riquesa.  

desequilibri
Desigualtat entre dues o més variables econòmiques que presagia canvis tendents a buscar un nou equilibri.  

desfalc
Apropiació indeguda de béns o diner per part de la persona que en tenia la custòdia.  

desindustrialització
Desaparició o disminució important de l'activitat industrial.  

desinflació
Disminució del ritme al qual augmenta la inflació.  

desintermediació
Evitació dels intermediaris financers, és a dir, les entitats de crèdit, a l'hora de prendre diner prestat o de dipositar-lo.  

desinversió
Recuperació del diner invertit, eventualment amb els guanys o les pèrdues que s'hagin produït.  

deslliurament
1. Acte de lliurar una lletra de canvi, un pagaré, un xec o qualsevol altra ordre de pagament.  
2. Ordre que es dóna a una entitat perquè faci un pagament en nom del client.  

deslocalització
Trasllat de centres de treball dels països desenvolupats a països en desenvolupament o subdesenvolupats amb la finalitat de reduir costos.  

desmaterialització
Eliminació del suport material, generalment en paper, que representava la titularitat dels valors mobiliaris, els bitllets aeris, les entrades a espectacles, etc.  

desmonetització
1. Abolició de l'ús d'un metall per a l'encunyació de moneda.  
2. Retirada de la circulació legal d'una moneda o bitllet.  

desmonetitzar
1. Abolir l'ús d'un metall per a l'encunyació de moneda.  
2. Retirar de la circulació legal una moneda o un bitllet.  

desocupació
Situació d'atur forçós per part de persones que estarien disposades a treballar.  

desocupació cíclica
Desocupació que es produeix en cada etapa de recessió econòmica de manera conjuntural.  

desocupació encoberta
Persones en situació d'atur forçós que per algun motiu no figuren en les estadístiques oficials.  

desocupació estacional
Atur forçós que es produeix en determinades èpoques de l'any en algunes regions o sectors industrials.  

desocupació estructural
Atur forçós ocasionat per canvis produïts en l'estructura de l'economia d'un país.  

desocupació tècnica
Atur estructural ocasionat per la introducció de noves tecnologies destinades a reemplaçar la mà d'obra.  

despesa
Reconeixement comptable del fet que el patrimoni net de la societat ha sofert un decrement com a conseqüència de la sortida de diner per l'adquisició d'un o servei, o, de manera extraordinària, d'operacions financeres o d'un altre tipus.  

despesa d'inversió
Despesa que es produeix en béns de capital.  

despesa de consum
Despesa de les economies domèstiques en l'adquisició de béns i serveis.  

despesa del segment
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, la que formen les despeses derivades de les activitats d'operació del segment que li són directament atribuïbles, més la porció rellevant de despeses que puguin ser distribuïdes al segment utilitzant una base raonable de repartiment, i comprèn tant les despeses relatives a les vendes als clients externs com les despeses que es refereixin a les transaccions realitzades amb altres segments de la mateixa entitat.  

despesa per l'impost als guanys o impost sobre beneficis
Import total que, per aquest concepte, s'inclou quan es determina el guany o la pèrdua neta de l'exercici, i que conté tant l'impost corrent com el diferit. La despesa per impost inclou la despesa per impost corrent i la despesa per impost diferit.  

despesa privada
Despesa de consum del sector de les economies domèstiques.  

despesa pública
Despesa que realitzen les administracions públiques de conformitat amb els seus respectius pressupostos o mitjançant crèdits extrapressupostaris.  

despeses administratives
Despeses de la societat per les activitats que duu a terme per a la consecució de les seves finalitats.  

despeses capitalitzades
Despeses que, per la seva naturalesa, no figuren en el compte del pèrdues i guanys, sinó que es capitalitzen en un compte de l’actiu.  

despeses deduïbles
Despeses que es poden sostreure dels ingressos amb finalitats fiscals.  

despeses extraordinàries
Despeses generades per activitats diferents de les ordinàries de la societat.  

despeses financeres
Despeses relacionades amb l'estructura de finançament amb recursos aliens de la societat.  

despeses fiscals
1. Sortida de fons com a conseqüència de pagaments tributaris.  
2. Des del punt de vista de la Hisenda Pública, conjunt de beneficis fiscals constituïts per les desgravacions, les bonificacions i altres deduccions.  

desvalorització
1. En general, reducció del valor d'un .  
2. En referència a una divisa, reducció del seu valor respecte a altres divises.  

deure
Tenir un deute amb una persona física o jurídica.  

deute
Obligació de pagar una quantitat de diner.  

deute comercial
Deute derivat d'una transacció mercantil.  

deute consolidat
Deute públic emès amb la intenció d'unificar diversos títols amb diferents venciments i tipus d'interès.  

deute desgravable
Deute públic que, a més d'un tipus d'interès, ofereix avantatges fiscals.  

deute directe
Instrucció que garanteix el cobrament d'un compromís de pagament mitjançant autorització al banc del deutor perquè procedeixi a fer-ho mitjançant càrrec en compte.  

deute exterior
Deute que té un estat amb els altres països.  

deute financer
Apalancamiento que té una societat, constituït pel deute bancari i els títols de deute que hagi emès.  

deute flotant
Obligacions de pagament a curt termini amb tipus d'interès variable que formen part del passiu circulant.  

deute flotant del Tresor
Obligacions de pagament a curt termini del Tresor que tenen el seu venciment dins de l'exercici pressupostari.  

deute garantit
Deute protegit per actius.  

deute incobrable
Deute el cobrament del qual no sembla factible.  

deute per efectes descomptats
Import corresponent als efectes pels quals s'han rebut fons mitjançant el descompte bancari.  

deute perpetu
Deute pel qual es paga, en general, un elevat tipus d'interès, però que no s’ha de reemborsar a cap venciment.  

deute públic
Deute emès per l'Estat o una altra administració pública. Es pot tractar de deute perpetu o amortitzable.  

deute subordinat
Deute emès generalment a un tipus d'interès superior al del mercat ja que no es reemborsaria fins que s’hagués fet amb el deute preferent.  

deute vençut
Deute el venciment del qual ja s'ha produït.  

deutor
Persona física o jurídica obligada a satisfer l'import d'un deute.  

deutor solidari
Persona física o jurídica que està obligada al pagament d'un deute juntament amb el deutor principal.  

devaluació
Depreciació del tipus oficial de canvi d'una divisa.  

devaluar
Depreciar el tipus oficial de canvi d'una divisa.  

devolució
1. Liquidació total o parcial del principal d'un deute.  
2. Retorn al lliurador d'un efecte comercial perque no se n’ha satisfet el pagament.  

dia hàbil
Dia en què es poden portar a terme actuacions judicials; normalment és el dia no festiu.  

dia laborable
Dia de treball, per tant, antònim de “dia festiu”.  

dictamen
Opinió que s'emet per escrit sobre alguna cosa.  

dictamen pericial
Opinió i judici que emet un perit per escrit.  

diferenciació de productes
Pràctica comercial que consisteix a donar una certa originalitat als productes d'una societat pel que fa a aquells que han produït les competidores.  

diferència de canvi
En el context de les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d'Informació Financera, diferència que sorgeix quan es converteix un determinat nombre d'unitats d'una moneda a una altra, utilitzant tipus de canvi diferents.  

diferencial
1. Diferència entre dues variables econòmiques.  
2. En el mercat de renda fixa, diferència de rendiment entre dos títols amb la mateixa qualificació de risc i diferent venciment o amb el mateix venciment i diferent risc.  
3. En el mercat de futurs, presa de posicions oposades en dos mercats diferents.  
4. En el mercat d'opcions, compra d'una opció i venda d'una altra del mateix tipus.  

diferencial bancari
Diferència entre el cost dels fons presos per l’entitat de crèdit i els fons prestats.  

diferencial de salaris
Diferència entre els salaris acordats en els convenis col·lectius i els realment percebuts pels treballadors.  

diferencial de variables financeres
Diferencial entre els tipus d'interès a diferents terminis.  

diferencial d’inflació
Terme macroeconòmic que indica un desajustament entre la demanda total i l’oferta total i que finalitza en principi amb l'ajustament entre ambdues a uns preus nous.  

diferències temporàries
Diferències entre l'import en llibres que un actiu o un passiu té en el balanç i la seva base fiscal. Es pot tractar de diferències temporàries imposables o de diferències temporàries deduïbles.  

diferències temporàries deduïbles
Diferències temporàries entre l'import en llibres d'un actiu o un passiu i la seva base fiscal, que donen lloc a quantitats que seran deduïbles quan es determini el guany (pèrdua) fiscal d'exercicis futurs, quan l'import en llibres de l'actiu sigui recuperat o el del passiu sigui liquidat.  

diferències temporàries imposables
Diferències temporàries que resultaran en quantitats imposables quan es determini el guany (pèrdua) fiscal d'exercicis futurs, quan l'import en llibres de l’actiu sigui recuperat o el del passiu sigui liquidat.  

diferir
1. Com a significat general, ajornar.  
2. En un context comptable, endarrerir a exercicis futurs la imputació d'una despesa feta amb meritació plurianual.  

dilució
En un context borsari, disminució del valor de cada acció com a conseqüència d'una nova emissió o de la conversió de bons o obligacions en accions.  

diner
acceptat com a mitjà de pagament o de mesurament del valor de les coses representat per mitjà de monedes i bitllets de circulació legal.  

diner a la vista
Diner prestat a molt curt termini al tipus vigent en el mercat dia a dia.  

diner calent
Diner que es mou amb rapidesa en els mercats internacionals, amb caràcter especulatiu, aprofitant les diferències de cotització entre divises.  

diner electrònic
Diner emmagatzemat en suport electrònic (una targeta de plàstic, un disc dur, etc.).  

diner en circulació
Efectiu que circula realment en un país, inclòs el que figura en els comptes bancaris.  

diner fiduciari
Diner el valor del qual no ve donat per l'existència d'unes reserves que el protegeixin, sinó en la confiança que inspira el seu emissor.  

diner legal
Diner constituït pels bitllets i monedes de curs legal en un país.  

diner negre
Diner que circula en un país i que està il·legalment ocult a efectes fiscals.  

dipòsit
Contracte mitjançant el qual una persona física o jurídica, el dipositant, lliura per a la seva guarda i custòdia a una altra, el/la dipositari/ària, un bé moble per un període de temps, que pot ser indefinit, i el pot recuperar d’acord amb les condicions esmentades en aquest contracte. Acostuma a tractar-se de diner (dipòsit bancari) o de títols.  

dipòsit a curt termini
En un context bancari, modalitat de dipòsit segons la qual una persona física o jurídica, el dipositant, fa un ingrés que pot recuperar, si escau amb els interessos meritats, en un període de temps inferior a un any.  

dipòsit a la vista
En un context bancari, modalitat de dipòsit segons la qual una persona física o jurídica, el dipositant, fa un ingrés que pot recuperar, si escau amb els interessos meritats, en qualsevol moment a la seva conveniència.  

dipòsit a llarg termini
En un context bancari, modalitat de dipòsit segons la qual una persona física o jurídica, el dipositant, fa un ingrés que pot recuperar, si escau amb els interessos meritats, en un període de temps superior a un any.  

dipositant
Persona física o jurídica que constitueix un dipòsit, sigui en un compte bancari corrent, d'estalvi o d'un altre tipus o en un compte de valors.  

dipositar
Constituir un dipòsit, sigui en un compte bancari corrent, d'estalvi o d'un altre tipus o en un compte de valors.  

dipositari/ària
Entitat en la qual es constitueix un dipòsit, sigui en un compte bancari corrent, d'estalvi o d'un altre tipus o en un compte de valors.  

dipòsit a termini fix
En un context bancari, modalitat de dipòsit segons la qual una persona física o jurídica, el dipositant, fa un ingrés que pot recuperar, si escau amb els interessos meritats, en un període que s'indica en el contracte.  

dipòsit bancari
Dipòsit realitzat per una persona física o jurídica, el dipositant, en una entitat financera, que pot recuperar, si escau amb els interessos meritats, d’acord amb les condicions esmentades en el contracte pel qual es formalitzi l'obertura del dipòsit esmentat.  

dipòsit estructurat
Contracte de dipòsit la rendibilitat i el risc del qual estan vinculats a l'evolució d'un actiu financer (accions, índexs, etc.) denominat “subjacent”. Es constitueix mitjançant la integració en un producte únic d'un contracte de dipòsit i un derivat.  

dipòsit interbancari
Dipòsit realitzat entre entitats de crèdit en el mercat interbancari.  

dipòsit vinculat
Dipòsit que està associat a un altre servei, per exemple una targeta, un expedient de valors, etc.  

disminució de valor
Depreciació irreversible del valor d'un actiu de caràcter diferent de l’amortització.  

disponibilitats líquides
Efectiu, inclosos els dipòsits bancaris, que circula efectivament en un país. És sinònim de “diner en circulació”.  

disponible
1. Saldo d'un compte bancari.  
2. Referent a una línia de crèdit, diferència entre el límit concedit i la quantitat disposada.  

disposat
En referència a una línia de crèdit, part que ha estat utilitzada.  

dissociar
Comptabilitzar els components d'un contracte com si fossin contractes separats.  

distància màxima de divergència
En el context de l’SME, major percentatge de fluctuació del tipus de canvi d'una moneda respecte del tipus de canvi central que era permès.  

diversificació
Forma de distribució del risc mitjançant la formació d'una cartera d’inversió formada per actius de característiques diferents.  

dividend
Pagament fet als propietaris d’accions o participacions d'una societat amb càrrec als guanys de la mateixa societat i en proporció a les seves tinences de títols.  

dividend a compte
Dividend distribuït en forma de bestreta pels beneficis que s'espera obtenir en l'exercici.  

dividend actiu
Dividend que suposa un repartiment de beneficis.  

dividend amb càrrec a reserves
Dividend distribuït normalment en un exercici en el qual no s'han obtingut beneficis, per la qual cosa s’ha d'imputar a les reserves.  

dividend brut
Dividend desemborsat abans de deduir els impostos.  

dividend complementari
Dividend distribuït una vegada que es coneixen els resultats de l'exercici i que complementa el dividend a compte.  

dividend en accions
Dividend pagat en accions noves de la societat, sigui amb càrrec als beneficis obtinguts o a les reserves.  

dividend líquid
Dividend net d'impostos, que s'ha pagat en l'exercici.  

dividend net
Dividend distribuït una vegada retinguts els impostos.  

dividend passiu
Desembors exigit als accionistes corresponent a una part del valor nominal del títol.  

divisa
Moneda de curs legal diferent de la utilitzada en el país.  

divisa convertible
Moneda estrangera que es pot canviar per la moneda nacional o per una altra divisa.  

doble assegurança
Situació que es produeix quan se subscriuen dues o més pòlisses amb diferentes asseguradores per a cobrir un mateix risc.  

documents financers
En el context del comerç internacional, documents utilitzats per a la liquidació de les importacions i les exportacions.  

Document únic duaner (DUA)
Document utilitzat per al despatx duaner a l'entrada i sortida de mercaderies en el territori comunitari.  

dòlar preferencial
Dòlar que té una cotització especial i que és utilitzat per organismes estatals per al pagament de deute amb l'exterior.  

domiciliar
Autoritzar pagaments o cobraments a través d'un compte bancari.  

domini
Control que exerceix una societat, denominada “dominant”, sobre les activitats d'una altra o unes altres, denominades “dependents”, en les quals posseeix una participació majoritària.  

donar
Traspassar a títol gratuït el domini o la propietat d'alguna cosa a una altra persona o institució.  

Dow Jones
Índex principal de la Borsa de Nova York. En realitat són tres els índexs Dow Jones: l'industrial, integrat pels trenta valors industrials amb una capitalització més alta; el de transports, integrat per vint, i el de serveis, integrat per quinze. Amb els tres es forma el Dow Jones compost.  

dret antidúmping
Gravamen que es pot imposar a les importacions procedents d'un país que practica dúmping i que correspon a la diferència entre el preu d'importació i el considerat com preu normal.  

dret de subscripció
Privilegi del qual disposen els accionistes en una ampliació de capital de la societat i que consisteix a poder subscriure accions noves en proporció a la seva participació en la societat. Aquest dret és negociable en borsa si ho són les accions de la societat.  

drets de gir
Mecanisme mitjançant el qual els estats membres de l’FMI poden rebre assistència financera quan la seva balança de pagaments passa per un període difícil.  

duana
Oficina pública administrativa, establerta en un lloc d'accés al país, que s'encarrega de registrar, en el tràfic internacional, les mercaderies que s'importen o s’exporten; de fer complir les lleis corresponents en matèria d'importació o exportació (sanitàries, migratòries, etc.) i de recaptar els impostos corresponents o altres drets.  

dúmping
En el context del comerç internacional, pràctica il·lícita consistent a vendre en l'estranger un producte a preus més baixos que en el mercat nacional.  

dúmping social
Pràctica competitiva deslleial basada en l'explotació dels treballadors per a aconseguir uns baixos costs laborals i oferir uns preus atractius per als productes oferts.  

duopoli
Situació que es produeix en un mercat en el qual només dues empreses tenen capacitat per a oferir un producte a preus competitius. Es pot arribar a acords de repartiment del preu.  

duopsoni
Situació que es produeix en un mercat en el qual dues empreses tenen capacitat per a dominar la demanda d'un producte, i que poden arribar a controlar aquest mercat a través d'acords.