Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

CAC-40
Índex principal de la Borsa de París, amb base 100 a 31 de desembre de 1987. Es calcula sobre els 40 valors més representatius d'aquesta borsa. Hi ha un altre CAC general integrat per més de 200 valors.  

cadena de valor
Conjunt d'activitats dutes a terme per una societat que li aporten valor i li permeten competir. Es divideixen en activitats primàries (logística, comercialització, etc.) i secundàries (tecnologia, recursos humans, etc.).  

caducitat
Extinció d'un dret per l'ocurrència de determinades circumstàncies previstes per la llei o especificades en un contracte.  

caixa
1. Efectiu.  
2. Secció d'un banc o d'una societat a la qual el públic es pot adreçar per a fer un ingrés, un reintegrament, pagar rebuts o altres operacions similars.  

caixa d'estalvis
Entitat de crèdit sense ànim de lucre, que en certa mesura encara conserva la finalitat social que tenia originalment. En comptes de capital social tenen un fons de dotació fundacional. La part de benefici que no s'acumula en reserves es destina a Obra Social. En els seus òrgans de govern estan representats diversos grups d’interès establerts per la llei (impositors, corporacions locals, entitats fundadores i altres entitats d’interès social, així com empleats).  

caixa de seguretat
Petita caixa que lloguen les entitats financeres, situada en general en la zona blindada on hi ha la caixa del mateix banc, en la qual els clients poden desar els seus béns més valuosos, siguin documents, joies, diners en efectiu o altres, sense haver d'especificar el que hi dipositen. Per raons de seguretat es tanquen amb dues claus, una d'elles la del client i l'altra la del banc.  

caixa forta
Caixa metàl·lica amb un sistema d'obertura que funciona amb unes claus i que serveix per a guardar béns de valor. Al principi es trobaven en els bancs o en algunes empreses, però actualment es poden trobar també en alguns domicilis particulars.  

caixa generada
Quantitat neta de diner generada per una societat amb la seva activitat comercial i altres ingressos, és a dir, diferència entre els ingressos i els pagaments. És sinònim de “flux de caixa” o “flux d'efectiu”.  

caixa generada lliure
Efectiu del qual disposa una societat una vegada deduïda la inversió en actius fixos necessària per a mantenir la seva capacitat productiva.  

caixa operativa generada
Efectiu del qual disposa una societat una vegada deduïts del benefici la variació que s'hagi produït en el capital circulant operatiu i les despeses i ingressos no dineraris.  

caixer
1. Persona responsable de la gestió de la caixa.  
2. Persona que atén els clients des de la finestreta de caixa del banc o de la societat de la qual es tracti.  

caixer automàtic
Caixa externa de la qual disposen algunes sucursals bancàries, o situades en altres llocs i gestionades per aquestes sucursals, que disposa d'un terminal connectat a la central que permet la retirada o l’ingrés de diner, la consulta de saldos, la realització de transferències, la recàrrega de saldo de telèfons mòbils i altres operacions senzilles per mitjà d'una targeta de dèbit o de crèdit, i fent servir una clau personal.  

call
Contracte entre dues parts, una de les quals adquireix el dret de comprar un títol o un actiu subjacent a canvi del pagament d'una prima, a un preu, en una data futura determinada o fins a aquesta data. L'altra part està obligada a lliurar l’actiu subjacent en exigir-li-ho el comprador d’acord amb els pactes.  

cambra de compensació
Organisme creat per les entitats de crèdit per a compensar els cobraments i pagaments que s’han de fer entre elles. Només cal que es faci el corresponent a les diferències a favor d'unes entitats o altres.  

cambra de compensació automatitzada
Sistema de compensació electrònic en el qual les entitats de crèdit intercanvien, per mitjans electrònics, ordres de pagament de forma automàtica.  

canal
En l’anàlisi xartista, figura formada per la cotització en el seu moviment entre la línia de resistència i la línia de suport. Els canals poden ser horitzontals, alcistes i baixistes.  

canal alcista
En l’anàlisi xartista, figura formada per la cotització en el seu moviment entre la línia de resistència i la línia de suport, que constitueix dues línies paral·leles ascendents i que s'interpreta com una cotització a l'alça.  

canal baixista
En l’anàlisi xartista, figura formada per la cotització en el seu moviment entre la línia de resistència i la línia de suport, que constitueix dues línies paral·leles descendents i que s'interpreta com una cotització a la baixa.  

canal horitzontal
En l’anàlisi xartista, figura formada per la cotització en el seu moviment entre la línia de resistència i la línia de suport, que constitueix dues línies paral·leles horitzontals i que s'interpreta com una cotització estable.  

cànon francès
Pagament d'una quota constant que comprèn una part corresponent a l’amortització de capital i una altra als interessos. La part d'interessos compresa en cada quota és el resultat d'aplicar el tipus d'interès vigent al saldo de capital existent a l'inici del període. La diferència fins a completar la quota correspon a la part d'amortització de capital. A l'inici, la major part de la quota correspon a interessos, però a mesura que avança la vida del préstec es redueix la part corresponent a interessos i s'incrementa la corresponent a amortització de capital.  

canvi
1. En un context borsari, preu dels valors que s’hi negocien.  
2. En el comerç internacional, preu de cada divisa respecte de les altres.  

canvi base
Mitjana aritmètica entre el tipus de canvi més alt i el més baix en una sessió de borsa.  

canvi comprador
1. Tipus de canvi al qual es pot adquirir una divisa estrangera, respecte del canvi venedor al qual es pot vendre.  
2. En un context borsari, preu que resulta per a la posició compradora.  

canvi d'intervenció
Tipus de canvi al qual el banc central compra o ven una divisa per a controlar les seves fluctuacions excessives a l'alça o a la baixa.  

canvi de base
Operació per la qual se substitueix un índex de referència per un altre índex diferent que es considera més oportú. Sol constituir l'inici d'un nou període cronològic.  

canvi de divises
Servei ofert per les entitats de crèdit i els canvistes que consisteix en la compra de xecs en moneda estrangera a canvi de la moneda nacional, o viceversa. Estrictament parlant, quan el que es canvia són bitllets es denomina “canvi de moneda estrangera”.  

canvi de moneda estrangera
Servei ofert per les entitats de crèdit i els canvistes que consisteix en la compra de bitllets estrangers a canvi de moneda nacional, o viceversa.  

canvi en una estimació comptable
Ajustament a l'import en llibres d'un actiu o d'un passiu, o a l'import del consum periòdic d'un actiu, que es produeix després de l'avaluació de la situació de l'element en aquest moment, així com dels beneficis futurs esperats i de les obligacions associades amb els actius i passius corresponents. Els canvis en les estimacions comptables són el resultat de nova informació o de nous esdeveniments i, en conseqüència, no són correccions d'errors.  

canvi fix
Situació entre divises que mantenen un tipus d'equivalència permanent.  

canvi flotant
En el context dels mercats de divises no intervinguts, tipus de canvi entre monedes determinat únicament per l’oferta i la demanda.  

canvi lliure
Canvi entre divises que fluctua lliurement en funció de l’oferta i la demanda.  

canvi oficial
Tipus de canvi entre divises establert pel mercat que acostumen a fer servir les entitats en les seves transaccions en moneda estrangera.  

canvista
Persona física o jurídica que canvia moneda nacional per estrangera i viceversa, o xecs o altres efectes emesos en qualsevol divisa.  

canvi teòric
Nou valor d'una acció després d'una ampliació de capital.  

canvi venedor
1. Tipus de canvi al qual es pot vendre una divisa estrangera, respecte al canvi comprador al qual es pot comprar.  
2. En un context borsari, preu que resulta per a la posició venedora.  

cap
Contracte mitjançant el qual el venedor, a canvi d'una comissió, es compromet a pagar al comprador en la data acordada la diferència entre el tipus d'interès de referència i el que es va pactar en cas que sigui inferior.  

capacitat
Referit a una empresa, nivell de producció que pot assolir en condicions normals.  

capacitat de benefici
Capacitat que té una empresa de generar guanys.  

capacitat de crèdit
Nivell d'endeutament que pot suportar una persona física o jurídica d’acord amb la seva solvència, els seus ingressos i la ràtio entre recursos aliens i propis.  

capacitat de finançament
Capacitat que té una persona física o jurídica per a prestar recursos financers.  

capacitat de reemborsament
Capacitat que té una empresa per a fer front al seu deute.  

capacitat normal de les instal·lacions de producció
Producció que s'espera aconseguir en circumstàncies normals, considerant el terme mitjà de diversos períodes o temporades, i tenint en compte la pèrdua de capacitat que resulta de les operacions previstes de manteniment.  

cap assegurat
Persona assegurada que, en cas de defunció, és causa del pagament del capital per part de la companyia d'assegurances.  

cap i espatlles
En l’anàlisi xartista, figura que presagia un canvi de tendència a la baixa formada per tres alces consecutives, i que és la segona més pronunciada. El fet que la tercera sigui inferior a la segona es pot interpretar com un esgotament del mercat.  

cap i espatlles invertida
En l’anàlisi xartista, figura que presagia un canvi de tendència cap a l'alça formada per tres baixades consecutives, i que és la segona més pronunciada. El fet que la tercera sigui inferior a la segona es pot interpretar com un esgotament de la tendència baixista del mercat.  

capitació
Tribut imposat per habitant sense tenir en compte la seva capacitat econòmica.  

capital
Concepte que admet una multitud de definicions.  
1. Segons el diccionari, és el factor de producció constituït per immobles, maquinària o instal·lacions de qualsevol gènere que, en col·laboració amb altres factors, principalment el treball, es destina a la producció de béns.  
2. Des d'un punt de vista financer, patrimoni net d'una entitat.  
3. Capacitat operativa de l'entitat d’acord amb el nombre d'unitats produïdes diàriament.  
4. Total de recursos físics i financers d'una entitat.  
5. Béns utilitzats per a generar altres béns.  
6. Un dels tres factors de producció, juntament amb la terra i el treball, que es genera mitjançant l'acumulació de riquesa.  
7. Quantitat de diners invertida o prestada.  

capital aportat
Aportacions dels accionistes a la societat.  

capital assegurat
Valor atribuït pel titular de la pòlissa d'assegurances als béns que cobreix aquesta mateixa pòlissa.  

capital circulant
Part dels recursos permanents amb la qual es financen els actius circulants.  

capital circulant operatiu
Part del capital circulant directament relacionat amb les operacions de l'empresa.  

capital comptable
Diferència entre l’actiu i el passiu.  

capital de desenvolupament
Finançament per al creixement i l’expansió de la societat.  

capital de llançament
Finançament per a investigar, avaluar i desenvolupar els primers objectius de la societat.  

capital de posada en marxa
Finançament per al desenvolupament inicial dels productes de l'empresa i per a les primeres fases de la seva comercialització.  

capital desemborsat
Part del capital social que es troba subscrita i l’import de la qual, a més, ja ha estat pagat pels accionistes.  

capital d’engegada
Finançament per al desenvolupament inicial dels productes de l'empresa i per a les primeres fases de la seva comercialització.  

capital econòmic
Recursos propis necessaris per a la cobertura de les possibles pèrdues derivades dels riscos assumits en les inversions.  

capital emès
Part del capital social que pot ser subscrit pels accionistes.  

capital flotant
Part del capital social que cotitza en borsa lliurement, que no està controlada per accionistes estables.  

capital humà
Recursos humans, incloses les seves competències, que posseeix la societat.  

capital inicial
Finançament per a investigar, avaluar i desenvolupar els primers objectius definits en els estatuts de la societat.  

capital inversió
Inversió de capital risc en societats que no cotitzen en borsa o un altre mercat regulat.  

capitalisme
Sistema econòmic basat en la defensa de la propietat privada dels factors de producció, la mínima intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica i la llibertat de preus.  

capitalisme financer
Fase del capitalisme en la qual adquireixen la màxima importància els recursos financers.  

capitalisme popular
Participació de la població en general en el capital de les empreses.  

capitalista
1. Relatiu al capital o al capitalisme.  
2. Persona acabalada.  
3. Persona que aporta capital a un negoci.  

capitalització
1. Procés que determina el valor futur d'un pagament.  
2. En un context comptable, reconeixement d'un cost com a part de l'import en llibres d'un actiu.  

capitalització borsària
1. Referit a una societat concreta, valor del capital social calculat multiplicant el seu nombre d’accions per la cotització en borsa.  
2. Referit a la borsa en el seu conjunt, valor total de les accions que hi són negociades.  

capitalització composta
Capitalització en la qual els interessos s'acumulen al capital i també produeixen interessos.  

capitalitzar
1. Determinar el valor futur d'un pagament.  
2. Reconèixer un cost com a part de l'import en llibres d'un actiu.  

capital per a la fase inicial
Finançament concedit a les empreses abans d'iniciar la fabricació i venda comercial. Comprèn el capital inicial i el capital de posada en marxa.  

capital risc
Fons invertits en empreses de nova creació que, per aquest fet o pel sector en què treballen, són considerades d'alt risc. Aquest alt risc és compensat per unes perspectives de rendibilitat elevades si l'empresa tira endavant.  

capital social
Fons aportats pels socis per a constituir la societat, que passen a formar part del patrimoni social, estiguin o no desemborsats. També atorga una altra sèrie de drets, com ara al cobrament de dividends o al de participar en les ampliacions de capital.  

capital social fix
Capital social que no pot ser objecte d'ampliació ni de disminució sense modificar prèviament els estatuts socials.  

capital social variable
Capital social que pot ser objecte d'ampliació o de disminució sense modificar prèviament els estatuts socials.  

capital subscrit
Capital que els accionistes han desemborsat o s'han compromès a desemborsar.  

captar recursos
Obtenir recursos financers dels estalviadors per a fer-los servir com a font de finançament.  

carència
Període durant el qual no s'amortitza capital, però sí que es paguen interessos.  

carestia de la vida
Pujada dels preus, fonamentalment per la inflació, especialment els articles bàsics.  

càrrec automàtic
Deute periòdic en el compte bancari d'un client.   

càrrega
Gravamen, responsabilitat patrimonial o obligació legal que afecta una persona o una propietat.  

càrregues financeres
Despeses d'una operació financera no relacionades amb les comissions i honoraris que percep l’entitat de crèdit, per exemple, interessos pagats, impostos, corretatges d'intermediaris, etc.  

carta d'assignació
Notificació enviada a l’inversor en la qual se li dóna a conèixer el nombre d’accions que se li han adjudicat i la quantitat que ha de desemborsar en una ampliació de capital.  

carta de pignoració
Document en el qual consta que determinats títols han estat dipositats, en el cas dels nominatius, o simplement són presos com a penyora, en el cas dels títols al portador, com a garantia per a la concessió d'un crèdit.  

càrtel
Acord il·lícit entre diverses empreses d'un sector per a evitar la competència i regular d’aquesta manera la producció, la venda i els preus.  

cartera assegurada
Cartera que inverteix una part en actius de renda fixa i una altra en renda variable per a assegurar un mínim de rendibilitat.  

cartera d'accions pròpies
Accions emeses que es troben en mans de la societat. Està molt limitada per la legislació.  

cartera d'inversions
Conjunt de valors que es troben a mans d'una persona física o jurídica que té intenció de mantenir-los fins al seu venciment.  

cartera de crèdits
1. Conjunt de documents que emparen els actius financers o operacions de finançament respecte a un tercer.  
2. Conjunt de crèdits que té concedits una entitat financera.  

cartera de negociació
Conjunt de valors adquirits amb la finalitat de ser negociats en el mercat.  

cartera de valors
Conjunt de valors mobiliaris que posseeix una persona física o jurídica com a inversió, siguin de renda fixa o renda variable, que pot mantenir amb finalitats especulatives o com a inversió a llarg termini.  

cartera equilibrada
1. Cartera amb uns actius i uns passius financers que tenen venciments simètrics.  
2. En un context borsari, cartera que pren valors en préstec i els cedeix per períodes equivalents.  

cartera especulativa
Cartera integrada per valors en els quals s'inverteix amb la intenció de recollir beneficis a curt termini, sense donar importància a les perspectives de les societats cotitzades o del mercat a mitjà i a llarg termini.  

cartera no equilibrada
1. Cartera amb uns actius i uns passius financers que no tenen venciments simètrics.  
2. En un context borsari, cartera que pren valors en préstec i els cedeix per períodes no equivalents.  

cartera vençuda
Part de l’actiu constituïda per valors o efectes comercials que no han estat pagats a la data del seu venciment.  

Casa de la Moneda
Fàbrica on s'encunya la moneda.  

cash
Anglicisme utilitzat en el sentit de diner en efectiu.  

cash flow
Quantitat neta de diners generada per una societat amb la seva activitat comercial i altres ingressos, és a dir, diferència entre els ingressos i els pagaments. La seva correspondència en català és “flux de caixa”.  

caució borsària
Presa com a penyora de valors mobiliaris.  

cavaller blanc
Societat que acut en ajuda d'una empresa que sofreix una OPA hostil i n’ofereix un preu superior per les accions amb la finalitat de neutralitzar-la.  

cavaller negre
Inversor que ofereix per les accions d'una societat un preu superior al que ofereix un altre inversor en una OPA amb la intenció d'impedir que n’aconsegueixi el control.  

CBE
Acrònim de Certificat de dipòsit del Banc d'Espanya.  

cedent
1. Persona física o jurídica que transmet un .  
2. En els efectes comercials, endossant.  
3. En un contracte de reassegurança, tenidor de la pòlissa.  

cèdula hipotecària
Títol que té com a garantia el total dels crèdits hipotecaris concedits per l'entitat emissora.  

cèdules territorials
Títols de deute emesos per entitats financeres que es troben garantits per la cartera de crèdits de les mateixes entitats a les administracions públiques.  

central d'anotacions
Organisme encarregat de registrar i d’anotar en compte les transaccions realitzades amb els títols i de garantir-ne la propietat.  

central de balanços
Servei que elabora estudis econòmics i financers dels diferents sectors de l'economia.  

central de riscos
Servei encarregat d'analitzar la informació presentada per les entitats de crèdit sobre els riscos bancaris que presenten les persones físiques o jurídiques.  

central dipositària de valors
Entitat que custodia valors i que permet operar amb ells mitjançant anotacions en compte.  

centre financer internacional
Territori, generalment petit, amb una legislació monetària i fiscal molt atractiva.  

centre off-shore
Sinònim de centre financer internacional.  

certificat d'accions
Certificats de dipòsit de títols cedits pels bancs a les societats que se n'ocupen de la col·locació, moltes vegades a l'estranger.  

certificat d'opció per a la subscripció de títols
Tipus d’instrument financer que concedeix al seu propietari dret a adquirir accions ordinàries.  

certificat de dipòsit
Document emès per una entitat de crèdit per a certificar el dipòsit de fons per part d'un client.  

cessió de crèdits
Traspàs d'un dret de crèdit enfront d'un deutor a un tercer.  

cessionari
1. Persona física o jurídica que rep un .  
2. En els efectes comercials, endossatari.  

cessió temporal d'actius
Contracte pel qual l’inversor original en uns actius financers els cedeix totalment o parcialment i en fer-ho es compromet a recomprar-los amb el pagament d'una prima en concepte d’interessos.  

ceteris paribus
Llatinisme utilitzat amb el significat de 'totes les altres variables romanen constants'.  

cicle borsari
Període en el qual les cotitzacions experimenten en conjunt pujades o baixades. Quan canvia la tendència es produeix un canvi de cicle.  

cicle d'operacions
Període que transcorre entre l'adquisició dels materials que entren en el procés productiu i la seva realització en efectiu o equivalents d'efectiu.  

cicle econòmic
Període en el qual es produeixen fluctuacions en la situació econòmica, canvis que es reflecteixen en les variacions positives, si és d'expansió, o negatives, si és de recessió, dels indicadors macroeconòmics.  

cicle normal d'explotació
Període que transcorre entre l'adquisició dels actius que s'incorporen al procés productiu i la realització dels productes en forma d’efectiu o d’equivalents a l'efectiu. Quan no resulta clarament identificable es considera que és d'un any.  

circuit econòmic
Transaccions de béns i serveis que conformen l'activitat econòmica d'un país.  

circulant net
L’actiu circulant menys les partides del passiu circulant sense cost explícit. Se n’exclou el deute financer a curt termini.  

Circular del Banc d'Espanya
Document emès pel Banc d'Espanya en el qual es donen les normes de desenvolupament d'alguna mesura legislativa.  

cistella de fons
Conjunt de fons de diversa índole en els quals es realitza una inversió amb la intenció de diversificar riscos.  

cistella de monedes
Conjunt de divises que es fa servir per a establir el valor ponderat d'una moneda o d'un índex.  

classe d'actius
Conjunt d’actius de similar naturalesa i ús en les activitats d'una entitat.  

classe d'instruments financers
En el context de les Normes Internacionals d'Informació Financera, conjunt d’instruments financers que comparteixen la naturalesa de la informació que s’ha de revelar en els estats comptables i que té en compte les seves característiques.  

clau en el pany
Modalitat de contractació d'un bé immoble segons la qual el constructor es compromet a lliurar-la quan sigui totalment funcional.  

clàusula antidilució
Clàusula que figura en un contracte d'emissió d’obligacions per la qual es garanteix als subscriptors que no es modificaran les condicions si hi ha una emissió posterior d’accions que provoqui una dilució dels recursos propis.  

clàusula d'incompliment creuat
Clàusula que permet la resolució d'un contracte de crèdit si el prestatari incompleix qualsevol altre crèdit que tingui concedit.  

clàusula de compensació
En els contractes de crèdit, clàusula que faculta l'entitat prestadora perquè apliqui al pagament del deute qualsevol quantitat que el deutor tingui al seu favor en l'entitat en el futur.  

clàusula de pignoració negativa
Compromís formal del prestatari d'un crèdit de no donar en penyora cap actiu sense el consentiment previ del prestador.  

clàusula hipotecària negativa
Compromís formal del prestatari d'un crèdit de no constituir una hipoteca ni d'augmentar-ne la constituïda sense el consentiment previ del prestador.  

clàusula monetària
Clàusula que fixa la relació entre dues monedes amb la finalitat de protegir el prestador contra el risc de tipus de canvi en un crèdit expressat en una d'elles.  

clàusula resolutòria
Clàusula que estableix una condició l'incompliment de la qual determina la resolució del contracte.  

CNMV
Acrònim de Comissió Nacional del Mercat de Valors, organisme responsable de la vigilància i supervisió del mercat de valors.  

coassegurança
Sistema de repartiment del risc que consisteix en la cobertura per part de dues o més companyies d'assegurances directes.  

cobertura
1. Operació amb la qual es pretén reduir significativament el risc de tipus de canvi, d’interès o de mercat.  
2. En terminologia d'assegurances, abast de l'assegurament d'un risc.  

cobertura curta
Cobertura que es duu a terme per a cobrir els riscos d'una posició llarga.  

cobertura d'interessos
Coeficient resultant de dividir els beneficis abans d'impostos i interessos, entre les despeses financeres.  

cobertura dinàmica
Cobertura que es duu a terme mitjançant compres successives de contractes a termini, assegurances de canvi o acords sobre interès de futurs.  

cobertura llarga
Cobertura que es duu a terme per a cobrir els riscos d'una posició curta.  

cobertura real
Cobertura que s'ofereix per a un crèdit mitjançant una garantia que consisteix en béns arrels.  

cobrir
1. Reduir significativament el risc de tipus de canvi, d’interès o de mercat.  
2. En terminologia d'assegurances, arribar a l'assegurament d'un risc.  

Codi d'Identificació Bancària (BIC)
Codi que identifica una entitat bancària amb l'objectiu de facilitar el tractament automàtic de les transferències transfrontereres.  

Codi Internacional de Compte Bancari (IBAN)
Codi que identifica un compte en una entitat bancària amb l'objectiu de facilitar el tractament automàtic de les transferències transfrontereres.  

coeficient alfa
Part de la rendibilitat d'un títol que és independent del mercat.  

coeficient beta
Grau en què les variacions del rendiment del mercat afecten el rendiment d'un valor mobiliari determinat.  

coeficient d'endeutament
Ràtio entre el deute a curt i llarg termini i els recursos propis d'una societat.  

coeficient d'inversió
Percentatge de recursos que s’han de destinar al finançament de determinades activitats especificades per les autoritats econòmiques.  

coeficient de caixa
Percentatge dels dipòsits que les entitats financeres han de mantenir en les seves mans en efectiu.  

coeficient de capital
Quantitat de capital addicional necessària per a augmentar en una unitat la capacitat productiva anual.  

coeficient de conversió
Nombre d’accions noves que s'obtenen quan es converteix un bo.  

coeficient de garantia
Percentatge mínim entre els recursos propis i els riscos que han de mantenir les entitats de crèdit per a garantir la seva solvència.  

coeficient de liquiditat
Quocient entre l’actiu circulant i el passiu circulant d'una societat.  

coeficient de solvència
Percentatge entre els recursos propis d'una entitat financera i els riscos coberts que ha de superar un determinat nivell per raons d'adequació del capital.  

coeficient de suficiència de capital
Sinònim de coeficient de solvència utilitzat en la terminologia del Banc de Pagaments Internacionals (Basilea II).  

coeficient legal de caixa
Quantitat obligatòria d’efectiu que han de mantenir les entitats de crèdit d'un país, marcada pel banc central.  

coeficient tècnic
1. Unitats monetàries d'un necessàries per a produir una unitat d'un altre bé.  
2. En macroeconomia, béns o serveis que necessita un sector, produïts per la resta dels sectors, per a obtenir una unitat de producció.  

cofinançament
Finançament compartit entre diverses entitats per a donar suport a un únic projecte.  

col·lateral
Garantia que cobreix els riscos d'una operació de crèdit.  

col·locació
1. Operació mitjançant la qual es venen títols, sigui per part de la societat emissora o a través d'intermediaris que reben una comissió.  
2. Inversió de l'excedent de tresoreria en un compte bancari o en diferents actius per a obtenir un benefici.  
3. En el context de les assegurances, venda d’assegurances, sigui directament per l'asseguradora o a través d'intermediaris que reben una comissió.  

col·locació stand-by
Col·locació en la qual l'intermediari es compromet a quedar-se amb la part de l'emissió que no aconsegueixi vendre a un preu acordat.  

col·locar
1. Vendre títols, sigui per part de la societat emissora o a través d'intermediaris que reben una comissió.  
2. Invertir l'excedent de tresoreria en un compte bancari o en diferents actius per a obtenir un benefici.  
3. En el context de les assegurances, correspon a vendre-les, sigui directament per l'asseguradora o a través d'intermediaris que reben una comissió.  

collar
Anglicisme amb el qual es denomina un instrument financer utilitzat per a cobrir el risc de tipus d'interès compost per un cap i un floor.  

combinació de negocis
Unió d'entitats o negocis separats en una única entitat a l'efecte d'informació financera.  

combinació de negocis entre entitats o negocis sota control comú
Combinació de negocis en la qual totes les entitats o negocis combinats estan controlats, en última instància, per una mateixa part o parts, tant abans com després que aquesta combinació tingui lloc. Aquest control no té un caràcter transitori.  

començament del termini d'arrendament
Data a partir de la qual l’arrendatari té la facultat de fer servir l’actiu arrendat.  

comerç
1 Establiment comercial.  
2. Activitat de comprai venda de gèneres o mercaderies.  

comerç compensatori
En l'àmbit del comerç internacional, acord pactat en el desenvolupament de l'activitat comercial segons el qual el pagament de les importacions es fa, totalment o parcialment, a través de la compra dels seus productes per part d'un altre.  

comercialització
Procés necessari per a comercialitzar un producte, és a dir, per a establir les condicions i vies de distribució amb vista a la seva venda.  

comercialitzar
Posar a la venda.  

comís
Pena accessòria a la principal que consisteix en la confiscació del producte del delicte o falta. Sinònim de “decomís”.  

comissió
1. Emoluments que percep un intermediari sobre el producte d'una venda o negoci o per la prestació d'un servei.  
2. Grup de persones encarregades d'exercir unes determinades competències o d'entendre en algun assumpte específic.  

comissió d'agència
Import que cobra pels seus serveis el banc agent d'un crèdit.  

comissió d'amortització anticipada
Comissió aplicada per l’entitat de crèdit per l’amortització anticipada total o parcial d'un préstec. S’acostuma a calcular com un percentatge sobre la quantitat amortitzada o lliurada a compte.  

comissió d'estudi
Import que es paga quan es formalitza un préstec per les despeses que suposa l'estudi de riscos. Acostuma a ser un pagament únic i a correspondre a un percentatge sobre el capital prestat.  

comissió d'obertura
Import que es paga quan es formalitza un préstec per les despeses que suposa la seva obertura. Acostuma a ser un pagament únic i a correspondre a un percentatge sobre el capital prestat.  

comissió de cancel·lació
Comissió aplicada per l’entitat de crèdit arran de la cancel·lació anticipada d'un préstec. S’acostuma a calcular com un percentatge sobre la quantitat amortitzada o lliurada a compte.  

Comissió de Control
Òrgan de govern de les caixes d'estalvis encarregat de supervisar la gestió del Consell d'administració. Vetlla per la seva eficàcia dins les línies marcades per l'assemblea general i per les directrius estipulades per la normativa financera.  

comissió de dipositaria
Comissió que cobra l’entitat dipositària per la seva intervenció, normalment sobre el valor efectiu o el patrimoni d'un fons.  

comissió de disponibilitat
Comissió aplicada per l’entitat de crèdit en funció del saldo mitjà no disposat d'un crèdit.  

comissió de gestió
Comissió que cobra l’entitat gestora en concepte de gestió, normalment sobre el valor efectiu o sobre el patrimoni d'un fons.  

comissió de modificació de condicions o garanties
Comissió aplicada per l’entitat de crèdit per variacions en el préstec, com ara modificacions de tipus d'interès, terminis, quotes, canvi del bé hipotecat, variacions en els prestataris, etc.  

comissió de reemborsament
Comissió que cobra la gestora sobre les quantitats reemborsades pel partícip, normalment si el reemborsament s'efectua abans d'un període determinat. És especialment significativa en el reemborsament dels fons garantits abans de la data de garantia.  

comissió de subrogació
Comissió pel canvi d'una hipoteca d'una entitat financera a una altra. És una possibilitat admesa per la llei i per a optar-hi l'entitat financera original hi ha de donar el seu consentiment. La comissió màxima és del 1%.  

comissió de subscripció
Comissió que cobra l’entitat gestora per subscriure uns determinats fons, en funció de la quantitat subscrita.  

Comitè Bancari Europeu (CBE)
Grup consultiu que assessora la Comissió Europea sobre els temes relacionats amb la política bancària.  

Comitè Consultiu Bancari (CCB)
Comitè predecessor del Comitè Bancari Europeu creat per a assessorar la Comissió Europea en la preparació de la legislació relacionada amb les entitats financeres.  

Comitè de Basilea
Comitè consultiu creat pels governadors dels bancs centrals dels països del G-10 amb la finalitat d'oferir directrius sobre les millors pràctiques supervisores.  

Comitè de Supervisors Bancaris Europeus
Comitè consultiu encarregat d'assessorar la Comissió Europea sobre qüestions de política bancària i de promoure la cooperació i convergència de la pràctica supervisora entre els països membres.  

comitent
Persona que dóna l'encàrrec en una operació a comissió.  

comodat
Contracte pel qual es dóna o es rep prestada una cosa no fungible amb l'obligació de restituir-la.  

companyia associada
Companyia de la qual es té un percentatge del capital però no el control.  

companyia matriu
Companyia propietària de la majoria de les accions d'una altra o d’unes altres, la qual cosa n’hi dóna el control.  

compatibilitat d'indemnitzacions
En el context de les assegurances, situació en la qual l’assegurat pot optar al rescabalament dels danys per part de diverses companyies.  

compensable
Qualitat de l'import amb un saldo que pot ser amortitzat per l'aplicació d'un altre de signe contrari.  

compensació
Amortització d'un saldo per un altre import de signe contrari.  

compensació bancària
Amortització del deute que hi ha entre dues entitats de crèdit o més per operacions recíproques de signe contrari.  

compensació bilateral
Pacte entre dues entitats per a compensar el resultat de les seves operacions.  

compensació de posició
Amortització de les operacions de signe contrari entre diverses contraparts sense que això impliqui l’elusió de les seves obligacions de pagament.  

compensació en efectiu
Mètode per a la compensació de contractes de futurs valorant periòdicament a preus de mercat i efectuant els pagaments resultants en efectiu.  

compensació multilateral
Pacte entre més de dues entitats per a compensar el resultat de les seves operacions.  

compensar
Amortitzar un saldo per un altre import de signe contrari.  

competència perfecta
Situació en la qual operen suficients societats en un mercat o sector perquè cap d'elles tingui influència sobre el preu.  

compra
Obtenció d'alguna cosa a canvi de diner.  

compra a crèdit
1. Adquisició de productes tot diferint-ne el pagament.  
2. En el context borsari, adquisició de títols tot diferint-ne el pagament. L’operació és finançada pel crèdit d'una autoritat borsària.  

compra al comptat
Adquisició de productes tot fent-ne el pagament en el moment en què es reben.  

compra a terminis
Adquisició de productes tot diferint-ne el pagament en diversos pagaments amb diferents venciments.  

compra discrecional
Compra d'un actiu financer, amb un contracte les condicions del qual requereixen la liquidació de la transacció durant un període establert generalment per la regulació o per una convenció establerta en el mercat esmentat.  

comprensibilitat
Qualitat essencial de la informació subministrada en els estats financers, que consisteix en el fet que sigui fàcilment comprensible per als usuaris que tinguin un coneixement raonable de les activitats econòmiques i del món dels negocis i de la comptabilitat, així com la voluntat d'estudiar la informació amb una diligència raonable.  

compromís en ferm
Acord obligatori per a intercanviar una determinada quantitat d’actius a un preu determinat, en una data o unes dates futures prefixades.  

compromís ferm de compra
Acord amb un tercer no vinculat, que compromet ambdues parts, que en general és exigible legalment i que especifica totes les condicions significatives, entre les quals el preu i el termini de les transaccions. A més, inclou una penalització per incompliment prou significativa perquè el compliment de l'acord sigui altament probable.  

comptabilitat
Sistema adoptat seguint determinades convencions per a assentar correctament el valor dels béns, drets i obligacions d'una persona física o jurídica.  

comptabilitat administrativa
Tipus de comptabilitat propi de les entitats sense ànim de lucre consistent a mostrar que les despeses s'han realitzat d’acord amb el que s’havia previst en el pressupost.  

comptabilitat nacional
Sistema de comptes integrats amb el qual es pretén donar una visió sistemàtica dels fluxos de producció, rendes i despeses de l'economia d'un país.  

comptabilitat pública
Comptabilitat que reflecteix les activitats i operacions de les administracions públiques.  

comptabilitat social
Conjunt de tècniques comptables macroeconòmiques amb les quals es pretén mesurar de manera sistemàtica els valors dels moviments de béns i serveis que es produeixen en un col·lectiu social al llarg d'un període de temps determinat.  

compte
1. Dipòsit bancari.  
2. Partida en la qual es reflecteix la situació comptable dels elements patrimonials d'una societat.  

compte a termini
Dipòsit bancari els fons del qual no es poden retirar fins una data de venciment per la qual s'obté un tipus d'interès.  

compte conjunt
Dipòsit bancari obert conjuntament a nom de diversos titulars.  

compte corrent
Dipòsit bancari obert en una entitat de crèdit. El seu titular o titulars disposen d'un talonari de xecs amb el qual poden disposar dels fons que hi ha dipositats o fer pagaments a càrrec del mateix compte. En general, hi poden domiciliar pagaments periòdics.  

compte creditor
1. Dipòsit bancari que presenta un saldo creditor per al seu titular.  
2. Partida comptable que presenta un saldo creditor.  

compte d'estalvi
Dipòsit bancari obert en una entitat de crèdit que pot oferir un cert tipus d'interès al seu titular o titulars, i en el qual poden domiciliar rebuts o altres pagaments, el cobrament de la seva nòmina, etc.  

compte d'estalvi habitatge
Compte d'estalvi que té com a única finalitat dipositar els estalvis destinats a la compra d'un habitatge. Acostuma a tenir un tipus d'interès baix que es compensa amb els beneficis fiscals que comporta.  

compte d'explotació
Partida comptable en la qual figuren els fluxos reals originats per la gestió normal de l'empresa.  

compte de pèrdues i guanys
Estat que recull la imatge fidel dels resultats del funcionament de la societat.  

compte deutor
1. Dipòsit bancari que presenta un saldo deutor per al seu titular.  
2. Partida comptable que presenta un saldo negatiu.  

compte mancomunat
Dipòsit bancari obert mancomunadament per diversos titulars. Tots ells han de signar quan duen a terme qualsevol operació.  

compte pont
Compte provisional fins a l'obertura d'un de nou. És sinònim de “compte transitori”.  

comptes anuals
Tal com figura en el marc conceptual del Pla general de comptabilitat, els comptes anuals d'una empresa comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net, l'estat de fluxos d'efectiu i la memòria.  

comptes anuals consolidats
Comptes que han de presentar els grups de societats que en tenen una de dominant comuna.  

comptes financers
Partides comptables que reflecteixen els actius, drets o obligacions de caràcter financer originats per l'activitat d'una societat.  

compte solidari
Dipòsit bancari obert per diversos titulars, qualsevol dels quals pot fer-lo servir per a dur a terme operacions.  

comptes públics
Extracte de les operacions dutes a terme al llarg d'un exercici per una administració pública tot respectant els criteris fixats per a la comptabilitat pública.  

compte transitori
Compte provisional fins a l'obertura d'un de nou. És sinònim de “compte pont”.  

còmput
Compte o càlcul.  

conciliació bancària
Ajustament del saldo d'un compte bancari amb el compte del client.  

concurrència d’assegurança
Situació en la qual el mateix ha estat assegurat per diverses companyies, per la qual cosa les indemnitzacions en cas de sinistre multiplicarien el valor del bé. En la pràctica, només seria el cas en l’assegurança de vida. En la resta de casos, la indemnització es pagaria a prorrata entre les companyies d'assegurances o a càrrec de la primera pòlissa subscrita, segons els casos.  

condicions per a la irrevocabilitat (o consolidació) de la concessió
Condicions que ha de complir l'altra part per a aconseguir el dret irrevocable a rebre efectiu, altres actius o instruments de patrimoni de l'entitat, segons un acord de pagaments basats en accions. Entre les condicions per a assolir la irrevocabilitat (o consolidació) del dret s'inclouen algunes sobre prestació de serveis, que requereixen que l'altra part completi un determinat període de prestació de serveis, i algunes condicions de rendiment, que requereixen l'assoliment d’uns determinats objectius de rendiment (com ara un determinat augment en el resultat de l'entitat al llarg d'un determinat període).  

condicions prèvies
Aquelles que s’han de complir perquè es pugui dur a terme alguna cosa, com ara que entri en vigor un contracte.  

condició referida al mercat
Condició de la qual depèn el preu d'exercici, la irrevocabilitat o la possibilitat d'exercir un instrument de patrimoni, que està relacionada amb el preu de mercat dels instruments de patrimoni de l'entitat, per exemple, que s'arribi a un determinat preu de l’acció o un determinat import de valor intrínsec d'una opció sobre accions, o que s'aconsegueixi un determinat objectiu basat en el preu de mercat dels instruments de patrimoni de l'entitat en relació amb un índex de preus de mercat d'instruments de patrimoni d'altres entitats.  

condonació de deutes tributaris
Exoneració d'un pagament fiscal.  

condonar
Perdonar un deute.  

Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA)
Organisme creat el 1928 per iniciativa de la Federació de Caixes d'Estalvis Basco-Navarresa. Constitueix una associació de 46 caixes d'estalvis espanyoles, a les quals la confederació presta a més serveis especialitzats. Representa les caixes davant els poders públics, a escala internacional, els serveix com a centre d'estudis i actua com a centre de coordinació operativa d'informació, assessorament, comunicació i màrqueting. Així mateix, exerceix funcions similars a la de qualsevol caixa d'estalvis.  

confirmació
Acceptació bancària de les obligacions derivades d'una carta de crèdit.  

confirming
Conjunt de serveis que consisteixen, bàsicament, en la gestió dels pagaments d'una empresa als seus proveïdors. Ofereixen la possibilitat de finançar a aquests últims l'anticipació del cobrament de les factures, o bé anticipar o endarrerir el pagament a l’entitat financera de confirming sense modificar la data de pagament al proveïdor.  

conglomerat
Conjunt d'empreses interrelacionades per diversos vincles de propietat.  

conjuntura econòmica
Situació de l'economia en un moment concret.  

Consell d'administració
Òrgan directiu col·legiat que estableix la política d'una societat i en supervisa l'actuació de la direcció executiva. Els seus components són nomenats per la Junta general d'accionistes o un òrgan equivalent.  

consignació amb un mínim garantit
Modalitat d'exportació en consignació en la qual s'estableix que el preu de venda ha de ser el millor que s'obtingui per la seva venda a l'estranger amb un mínim garantit.  

consignació a millor preu
Modalitat d'exportació en consignació en la qual s'acorda que el preu de venda ha de ser el millor que es pugui obtenir en el mercat de destinació.  

consignació a preu fix
Modalitat d'exportació en consignació en la qual s'estableix el preu de venda del producte abans de l'exportació, tot i que la forma de cobrament i els terminis es concreten en el moment en què es produeix la venda a l'estranger.  

consolidació
1. Integració en un únic estat financer el relatiu a la societat dominant i els corresponents als seus dependents.  
2. Conversió d'un deute provisional en definitiu.  
3. Conversió d'un conjunt de crèdits amb diferents venciments en un de sol amb el venciment que s'acordi.  
4. Transformació d'un deute a curt termini en deute a mitjà o llarg termini.  
5. Referent a legislació, elaboració d'un text que reculli l'acte legislatiu originari amb totes les seves modificacions posteriors, sense que aquesta nova versió tingui força legal, al contrari del que ocorre en cas de refundició.  

consolidació per integració global
Mètode de comptabilització i revelació d'informació financera en virtut del qual se sumen totes les rúbriques de balanç i compte de resultats de les societats que consoliden (dominant i dependents). De l’actiu del balanç agregat s'elimina el valor de les participacions que té la societat dominant en les dependents, i del passiu els fons propis d'aquestes últimes.  

consolidació proporcional
Mètode de comptabilització i revelació d'informació financera, en virtut del qual en els estats financers de cada participant s'inclou la seva porció d’actius, passius, despeses i ingressos de l'entitat controlada conjuntament, sigui combinant-la línia per línia en els seus propis estats financers amb partides similars, o informant sobre ells en partides separades dins els mateixos estats.  

consorci
Agrupació d'entitats per a portar a terme un negoci comú.  

constant
Paràmetre que roman invariable.  

consum
Despesa realitzada pels consumidors de béns i serveis al llarg d'un període determinat.  

consumidor
Persona que adquireix serveis o productes de consum.  

contraassentament
Assentament comptable amb el qual es corregeix un error comès.  

contracte
Pacte oral o escrit, entre dues parts o més, per a donar o fer una cosa determinada i al compliment de la qual s'obliguen.  

contracte a termini sobre tipus d'interès
Contracte entre dues parts sobre el tipus d'interès d'un dipòsit a un termini i per un import determinat.  

contracte d'assegurança directa
Contracte d’assegurança que no sigui un contracte de reassegurança.  

contracte de caràcter onerós
Contracte en el qual els costos inevitables de complir amb les obligacions que comporta excedeixen els beneficis econòmics que s'espera rebre del mateix contracte.  

contracte de construcció
Contracte, específicament negociat, per a la fabricació d'un actiu o un conjunt d'actius, que estan íntimament relacionats entre ells o que són interdependents pel que fa al seu disseny, tecnologia i funció, o bé en relació amb la seva última destinació o utilització.  

contracte de futurs
Contracte pel qual una part s'obliga a comprar i l'altra a vendre, en una data futura especificada, una quantitat d'un actiu financer subjacent (mercaderies, divises, títols, etc.) a un preu determinat.  

contracte de garantia financera
Contracte que exigeix que l'emissor efectuï pagaments específics per a reemborsar al tenidor per la pèrdua que es produeix quan un deutor específic incompleixi la seva obligació de pagament d'acord amb les condicions, originals o modificades, d'un instrument de deute.  

contracte de lloguer amb opció de compra
Contracte per al lloguer d'actius que conté una clàusula que dóna a qui lloga l’opció d'adquirir la titularitat de l’actiu després del compliment de les condicions acordades.  

contracte de marge sobre el cost
Contracte de construcció en el qual es reemborsen al contractista els costs satisfets per ell i definits prèviament en el contracte, més un percentatge d'aquests costs o una quantitat fixa.  

contracte de preu fix
Contracte de construcció en el qual el contractista acorda un preu fix, o una quantitat fixa per unitat de producte; en alguns casos, aquests preus estan subjectes a clàusules de revisió si augmenten els costs.  

contracte financer atípic
Contracte de dipòsit estructurat que ofereix una taxa d'interès superior al tipus lliure de risc, però que no garanteix el reemborsament del capital invertit al seu venciment. En cas que, al venciment, el preu de l'actiu de referència (subjacent) sigui inferior al preu d'exercici fixat, els inversors reben un nombre predeterminat d'accions en comptes del capital subscrit.  

contraopa
Oferta d'una societat per a l'adquisició d'una altra que és objecte d'una opa, el termini d'acceptació de la qual encara no ha finalitzat, amb l’objectiu de contrarestar-la.  

contrapart
Part contrària en una operació financera.  

contrapart central
Entitat que exerceix la funció de compensació en un sistema de liquidació.  

contrapartida
1. Assentament que figura en l'haver per a compensar una partida del deure.  
2. Títols o diner necessaris per a fer una ordre de compra o de venda.  

contravalor
Import en divises d'una operació internacional expressat en moneda local.  

contribució
Quota que es paga a un organisme públic per a alguna finalitat.  

controladora
Terme utilitzat a l’Amèrica Llatina per a l'entitat que té una o més subsidiàries. Correspon a “dominant” o “matriu”.  

control conjunt
Acord contractual per a compartir el control sobre una activitat econòmica. Es dóna només quan les decisions estratègiques i operatives relatives a l'activitat exigeixen el consens unànime de les parts que comparteixen el control (els participants).  

control d'una entitat
Capacitat per a dirigir les polítiques financera i operativa d'una entitat.  

control de canvis
Sèrie de mesures l'objectiu de les quals és regular els moviments de capital i divises d'un país amb l'estranger.  

conveni col·lectiu
Acord sobre les condicions laborals que han de regir en una empresa o sector, com ara salaris o jornada laboral, pactat entre la patronal i els sindicats que representen els treballadors.  

convergència econòmica
Expressió utilitzada en la terminologia comunitària que consisteix a aconseguir una millora en el nivell de vida dels països de la UE (convergència real) i a assolir l'estabilitat dels preus, les monedes, els tipus d'interès i el dèficit i el deute públic (convergència nominal).  

conversió
1. Bescanvi d'uns valors, generalment de deute fix, per uns altres, generalment de renda variable.  
2. Canvi de l'import en una divisa determinada a una altra moneda diferent.  

convertibilitat
1. Capacitat que tenen uns valors, generalment de deute fix, de ser bescanviats per uns altres, generalment de renda variable.  
2. Capacitat de bescanvi d'una divisa.  

convertible
1. Característica aplicable a uns valors que consisteix en la possibilitat de ser bescanviats per uns altres.  
2. Característica aplicable a una divisa que consisteix en la possibilitat de ser bescanviada per unes altres.  

cooperativa de crèdit
Societats cooperatives l'objecte social de les quals és servir les necessitats financeres dels seus socis i de tercers mitjançant l'exercici de les activitats pròpies de les entitats de crèdit.  

corba d'oferta
Corba que representa la quantitat oferta d'un o servei a cadascun dels preus indicats al llarg d'un període. Les altres condicions romanen inalterables.  

corba de cotitzacions
Corba bàsica en l'anàlisi borsària que representa les variacions de les cotitzacions al llarg d'un període.  

corba de demanda
Corba que representa les quantitats d'un producte que els consumidors estan disposats a comprar a cada nivell de preus.  

core capital
Recursos propis de màxima qualitat. És equivalent al Tier 1 sense tenir en compte l'import de les participacions preferents emeses.  

correcció borsària
Lleugera caiguda en la cotització d'un valor o d'un índex borsari després d'una pujada i per valor inferior a aquesta.  

corredor
Intermediari en una operació comercial o financera que treballa normalment a comissió.  

corredor d'assegurances
Mediador en la col·locació d'assegurances que no té contracte d'agència amb les companyies i que assessora els assegurats de manera imparcial.  

corredor de borsa
Antic fedatari públic que actuava d'intermediari en la compravenda de títols.  

corredor de comerç
Agent col·legiat que intervé en operacions comercials en places que no disposen de borsa de valors.  

correlació de despeses amb ingressos
Procés pel qual les despeses es reconeixen en el compte de resultats sobre la base d'una associació directa entre els costs produïts i l'obtenció de partides específiques d’ingressos. Aquest procés, que es denomina de manera comuna “correlació de despeses amb ingressos”, implica el reconeixement simultani o combinat dels uns i els altres, si sorgeixen directament i conjuntament de les mateixes transaccions o altres successos. Per exemple, els diversos components de despesa que constitueixen el cost de les mercaderies venudes es reconeixen al mateix temps que l'ingrés ordinari derivat de la venda dels béns. No obstant això, l'aplicació del procés de correlació no permet el reconeixement de partides, en el balanç, que no compleixin la definició d’actiu o de passiu.  

corresponsal
Referent a una entitat de crèdit, una altra entitat de crèdit que presta serveis financers a la primera en un país on aquella no té sucursal.  

corretatge
Comissió que cobra el corredor.  

cost
Despesa que s’ha d'assumir per a l'obtenció o adquisició d'un o un servei.  

cost amortitzat d'un actiu financer o d'un passiu financer
Import al qual va ser mesurat inicialment l’actiu financer o el passiu financer, menys els reemborsaments del principal, més o menys, segons el cas, la imputació gradual acumulada de qualsevol diferència existent entre l'import inicial i l'import de reemborsament en el venciment i, per als actius financers, menys la pèrdua de valor per deterioració o improbable recuperació (reconeguda directament o mitjançant una partida correctora).  

cost atribuït
Import usat com a subrogat del cost o del cost depreciat en una data determinada. En la depreciació o amortització posterior se suposa que l'entitat havia reconegut inicialment l’actiu o passiu en la data determinada, i que aquest cost era igual al cost atribuït.  

cost corrent
1. En relació amb un actiu, l'import d’efectiu o d’equivalents a l'efectiu que s’hauria de pagar si en l'actualitat s'adquirís el mateix actiu o un altre d’equivalent.  
2. En relació amb un passiu, l'import sense descomptar d’efectiu o d’equivalents d'efectiu que en l'actualitat seria necessari per a pagar el passiu.  

cost d'adquisició
Comprèn el preu de compra, inclosos els aranzels d'importació i altres impostos (que no siguin recuperables per l'entitat de les autoritats fiscals), els transports, l'emmagatzematge i altres costs directament atribuïbles a l'adquisició d'un ítem. Els descomptes comercials, les rebaixes i altres partides similars es dedueixen quan es determina el cost d'adquisició.  

cost d'existències
Tots els costs derivats de l'adquisició i conversió, així com altres costs produïts per a dur els inventaris o existències a la seva condició i ubicació actuals.  

cost d'explotació
Despeses relacionades directament amb els béns venuts o amb els serveis prestats.  

cost d'oportunitat
Valor d'una alternativa a la qual es renuncia quan s’adopta una decisió d’inversió.  

cost de capital
Cost que representa la utilització dels recursos aliens.  

cost de capital mitjà ponderat
Taxa de descompte utilitzada per a avaluar la inversió d'un projecte quan els riscos d'aquest són similars als dels altres projectes de la societat.  

cost decreixent
Cost que tendeix a baixar a mesura que n’augmenta l'activitat corresponent.  

cost de fallida
Cost generat en augmentar la proporció dels recursos aliens sobre els propis.  

cost de finançament
Despeses derivades del finançament amb recursos aliens integrats pels interessos i altres despeses associades.  

cost de la vida
Macromagnitud que representa la despesa assumida per a mantenir una economia domèstica.  

cost dels inventaris
Tots els costs derivats de l'adquisició i conversió, així com altres costs produïts per a dur els inventaris a la seva condició i ubicació actuals.  

cost dels serveis de l'exercici corrent
Increment, en el valor present de les obligacions per beneficis definits, que es produeix com a conseqüència dels serveis prestats pels empleats en el present exercici.  

cost de servei passat
Increment en el valor present de les obligacions derivades del pla per causa dels serveis prestats pels empleats en exercicis anteriors, posat de manifest en l'exercici corrent per la introducció de noves remuneracions posteriors a la relació laboral, per la modificació de les ja existents o per la introducció en el pla de beneficis a llarg termini d'una altra naturalesa. El cost del servei passat pot ser positiu (si els beneficis s'introdueixen de nou o es milloren els existents) o negatiu (si els beneficis existents es redueixen).  

cost de sosteniment
Valor dels recursos que una societat ha de destinar al funcionament d'un equip en un procés de producció determinat.  

cost directe
Cost relacionat directament amb la producció d'un article o amb la prestació d'un servei, i que és directament proporcional a les unitats produïdes.  

cost estimat
Cost calculat a partir dels costs històrics que estableix el comportament futur.  

cost financer
Despeses derivades del finançament amb recursos aliens integrat pels interessos pagats i altres despeses associades a ella.  

cost fix
Despeses que no experimenten cap variació independentment dels nivells de producció.  

cost històric
Base de valoració segons la qual els actius es registren per l'import d’efectiu i altres partides pagades, o bé pel valor raonable de la contrapartida lliurada en el moment de la seva adquisició. Els passius es registren a l'import dels productes rebuts a canvi de produir-se el deute o, en algunes circumstàncies (per exemple, en el cas dels impostos als guanys), per les quantitats d’efectiu i d’equivalents a l'efectiu que s'espera pagar per a satisfer el corresponent deute, en el curs normal de l'operació.  

cost incremental d'un instrument financer
Cost que la societat no hauria produït si no hagués adquirit, emès, venut o disposat per una altra via d'un instrument financer.  

cost indirecte
Despeses que s’han d'assumir sense que es puguin imputar a una fase concreta del procés de producció o a un producte concret.  

cost indirecte variable de producció
Despesa que varia directament, o gairebé directament, amb el volum de producció obtinguda, per exemple, els materials o la mà d'obra indirecta.  

cost inicial
Despeses inherents a l'adquisició d'un actiu.  

cost laboral
Despeses relacionades amb les retribucions als empleats, inclosos salaris, cotitzacions a la Seguretat Social i altres prestacions.  

cost marginal
Augment o disminució del cost de producció a mesura que augmenta o disminueix el nombre d'unitats de producte elaborades o el nombre de serveis prestats.  

cost mitjà
Quocient entre les despeses totals derivades de l'elaboració d'un producte o la prestació d'un servei i el nombre d'unitats produïdes.  

cost nominal
Cost d'un passiu tenint en compte la inflació.  

costo
Sinònim de “cost” utilitzat a l’Amèrica Llatina.  

cost residual
Cost original d'un actiu menys les seves amortitzacions.  

costs de conversió
Costs directament relacionats amb les unitats produïdes, com ara la mà d'obra directa. També comprenen una porció, distribuïda de manera sistemàtica, dels costs indirectes, variables o fixos, que es produeixen per a transformar els materials en productes acabats.  

costs de disposició per una altra via
Costs incrementals directament atribuïbles a la disposició per una via diferent de la venda d'un actiu, excloent les despeses financeres i els impostos als guanys.  

costs de transacció d'un instrument financer
Costs incrementals directament atribuïbles a la compra, emissió, venda o disposició per una altra via d'un actiu financer o d'un passiu financer.  

costs de venda
Costs incrementals directament atribuïbles a la venda d'un actiu (o grup en alienació/abandó), dels quals s’exclouen les despeses financeres i els impostos als guanys.  

cost unitari
Cost per unitat produïda.  

cotització
Preu oficial al qual es pot comprar o vendre un , una mercaderia, un valor o una divisa en un mercat regulat.  

cotització al tancament
Preu que té un , una mercaderia, un valor o una divisa en un mercat regulat quan finalitza la sessió.  

cotitzar
En el cas d'un , una mercaderia, un valor o una divisa, estar admès a negociació en un mercat regulat.  

cotitzat
1. , mercaderia, valor o divisa que es pot negociar en un mercat regulat.  
2. Com a terme genèric aplicable a qualsevol bé, sinònim d’”apreciat”, “molt valorat”.  

covenants
En el context del risc de crèdit, clàusules contractuals restrictives, habitualment aplicades en operacions de finançament sindicat. Aquestes clàusules detallen aspectes requerits al deutor com ara nivells mínims de rating financer, estructura del deute, beneficis mínims o distribució de dividends.  

crack borsari
Ensulsiada de les cotitzacions en un moment concret.  

creador de mercat
En un context borsari, intermediari que ofereix de manera ininterrompuda uns determinats preus per a certs títols.  

crèdit
Contracte pel qual una persona o entitat, normalment una entitat financera o de crèdit, concedeix a una persona física o jurídica una quantitat màxima de diner de la qual pot anar disposant i per la qual paga els interessos corresponents. No és sinònim de “préstec”.  

crèdit a interès fix
Crèdit amb un tipus d'interès que es manté constant al llarg del temps.  

crèdit a interès variable
Crèdit amb un tipus d'interès que varia d’acord amb un índex acordat.  

crèdit a l'exportació
Crèdit que es posa a la disposició dels exportadors, als quals s’ofereixen condicions especials pel que fa a tipus d'interès i a terminis d’amortització, amb la finalitat d'afavorir les seves operacions de venda a l'estranger.  

crèdit al consum
Crèdit destinat a l'adquisició de béns de consum i no a la inversió empresarial o a l'adquisició d'altres tipus de béns.  

crèdit amb garantia d'un altre crèdit
Crèdit documentari obert amb la garantia d'un altre crèdit, si bé constitueix una obligació de pagament independent a l'efecte de riscos.  

crèdit amb garantia real
Crèdit que té la cobertura d'un bé immoble o d'un valor mobiliari.  

crèdit back-to-back
Crèdit documentari obert amb la garantia d'un altre crèdit. Constitueix una obligació diferent i independent. A l'efecte de risc es considera un crèdit nou. És un tipus de crèdit documentari garantit.  

crèdit compensat
Crèdit que té la cobertura d'una posició creditora.  

crèdit d'habilitació
Crèdit destinat específicament a inversions en l’actiu circulant. És sinònim de “crèdit d’avío”.  

crèdit documentari
En el context de les operacions comercials amb l'estranger, modalitat de pagament mitjançant la qual el banc de l'importador s'obliga a pagar les mercaderies a l'exportador contra el lliurament de documents, sempre que es compleixin les condicions del contracte.  

crèdit d’avío
Crèdit destinat necessàriament a l'aprovisionament de matèries primeres i materials, pagament de salaris i despeses directes d'explotació indispensables per al funcionament del negoci.  

crèdit en compte corrent
Possibilitat concedida al titular del compte de deixar-la en descobert a canvi d'un tipus d'interès, que acostuma a ser elevat.  

crèdit hipotecari
Crèdit cobert mitjançant la hipoteca d'un bé immoble.  

crèdit intradia
Crèdit concedit per un període inferior a un dia.  

crèdit irrevocable
Tipus de crèdit documentari que requereix la conformitat de totes les parts interessades per a ser modificat o cancel·lat.  

creditor
Persona física o jurídica que té dret a reclamar el compliment d'una obligació.  

creditor garantit
Persona física o jurídica el dret de la qual a reclamar el compliment d'una obligació, normalment de pagament, està protegit per l'existència d'una garantia.  

creditor preferent
Persona física o jurídica que té dret a reclamar el compliment d'una obligació, normalment de pagament, amb caràcter prioritari respecte d’altres creditors, per exemple en cas de fallida o d’insolvència.  

creditor privilegiat
Persona física o jurídica que té dret a reclamar el compliment d'un pagament amb prioritat sobre altres creditors, per exemple en cas de fallida o d’insolvència. És sinònim de “creditor preferent”.  

creditors diversos
Compte col·lectiu el saldo del qual representa l'import total del deute en favor de diferents persones o entitats.  

creditors solidaris
Aquells que tenen dret a reclamar el pagament total o parcial d'un deute de manera solidària.  

crèdit participatiu
Crèdit concedit a societats que passen per dificultats econòmiques a un tipus d'interès fix i baix. Es compensa amb l'oferiment de la participació en els seus beneficis en cas que n’hi hagin.  

crèdit personal
Crèdit concedit a una persona física, que en respon del pagament amb el seu propi patrimoni.  

crèdit pignoratici
Crèdit garantit mitjançant la presa com a penyora de béns.  

crèdit pont
Crèdit concedit per un període breu fins que se’n pacta un altre a més llarg termini o amb la finalitat d'oferir liquiditat immediata a un prestatari que té previst disposar-ne poc temps després.  

crèdit privilegiat
Crèdit el reemborsament del qual és prioritari en cas de fallida o d’insolvència.  

crèdit renovable
Crèdit del qual es pot tornar a disposar una vegada pagat.  

crèdit revocable
Crèdit documentari que pot ser modificat o cancel·lat per decisió del banc emissor en cas que el beneficiari no presenti els documents comercials corresponents.  

crèdit simple
Crèdit del qual no es pot tornar a disposar una vegada pagat.  

crèdit sindicat
Crèdit concedit per un conjunt d’entitats financeres a causa de la seva elevada quantia.  

crèdit sobre mercaderies
Crèdit concedit amb la garantia de les mercaderies de l’acreditat posades a la disposició del banc.  

crèdit tou
Crèdit amb venciment a llarg termini i un baix tipus d'interès concedit normalment per una entitat de crèdit oficial o per una institució financera internacional a empreses de països en vies de desenvolupament, sectors en crisis, inversions amb un alt interès social o altres causes semblants.  

crèdit vinculat
Crèdit concedit amb la condició que es faci servir per a adquirir un determinat producte.  

creixement econòmic
Augment dels paràmetres que mesuren la producció de béns i serveis.  

creixement sostingut
Creixement que es manifesta de manera sostinguda durant un llarg període de temps.  

crisi bancària
Crisi que afecta col·lectivament tot el sistema financer.  

crisi econòmica
Situació negativa i perllongada en l'economia d'un país o a tot el món.  

criteri de caixa
En contraposició amb el criteri de meritació, sistema de valoració comptable que consisteix a assentar les despeses en el moment en què es paguen i els ingressos en el moment en què es perceben.  

criteri de meritació
En contraposició amb el criteri de caixa, sistema de valoració comptable que consisteix a assentar les despeses en el moment en què es generen, encara que no se n'hagi produït el pagament, i els ingressos en el moment en què meritin, malgrat que encara no s'hagin percebut.  

criteris comptables
Compendi de principis de valoració comptable que s’han de seguir per a reflectir de la forma més fidel que sigui possible la realitat econòmica d'una societat.  

cupó
En el context borsari, antigament, parts del títol físic que se n'anaven desprenent per a realitzar el cobrament de dividends, la subscripció d’accions noves, etc. Actualment se segueix parlant de cupons quan s'exerceixen aquests drets.  

cupó corregut
Percentatge del pagament de cupó que s'ha meritat des de l'últim pagament.  

cupó zero
Document representatiu d'un préstec a llarg termini que una persona física o jurídica fa a una altra i que s'amortitza totalment (cupó + interessos) al seu venciment.  

custodi
Entitat que presta el servei de custòdia de valors i altres instruments financers, un servei que acostuma a anar lligat al de la seva gestió general.  

custòdia
Servei que presten determinades entitats, especialment les financeres, i que consisteix en la guarda, i normalment també la gestió, de valors i altres instruments financers en nom dels seus clients. A aquests serveis se’n poden afegir altres de relacionats, com ara els serveis de compensació i liquidació.