Diccionari econòmic financer

Glossari de termes financers
 

Llista alfabètica de termes

 

back-office
Personal de l'empresa encarregat de les tasques administratives associades a les operacions de la mateixa empresa i que no tracta directament amb els clients.  

back test
Metodologia utilitzada per a mesurar la fiabilitat d’un model teòric mitjançant la comparació dels seus càlculs amb els resultats dels esdeveniments reals. En general, s’aplica per contrastar la validesa del model de VaR (Value at Risk).  

baixa borsària
Descens de les cotitzacions.  

baixa en comptes d'un instrument financer
Eliminació del balanç de l'entitat d'un actiu financer o d'un passiu financer prèviament reconegut.  

baixista
1. Tendència a la baixa de qualsevol variable o magnitud econòmica, sigui un índex, la inflació o qualsevol altra.  
2. Inversor que força a la baixa les cotitzacions de certs valors amb la intenció de comprar-los a un preu inferior.  

balanç
Document comptable que reflecteix la situació d'una societat en un moment determinat, i que constata, sistematitza i valora els seus actius, passius i el seu patrimoni net. En el cas de les societats que cotitzen en borsa, l’han de presentar al final de cada trimestre. La denominació completa és “balanç de situació”.  

balança
Denominació general de qualsevol estat comptable en el qual s'assentin els moviments d'un compte al llarg d'un determinat període.  

balança comercial
Terme macroeconòmic que designa la balança que recull els moviments de mercaderies entre un país determinat i un altre país o altres països, corresponents a un període determinat, en general un exercici anual.  

balança d'operacions corrents
Balança en la qual s'assenten les transaccions econòmiques efectuades entre els residents en el país que l'elabora i els residents en els altres països. És sinònim de “balança de pagaments”.  

balança de donacions
Balança de béns i serveis integrada en la balança d'operacions corrents, en la qual s'assenten com a ingressos les transferències rebudes de l'exterior i com a pagaments les enviades a l'exterior. És sinònim de “balança de transferències”.  

balança de moviments de capital
Part de la balança de pagaments en la qual s'assenten les transferències de capital que afecten la situació creditora d'un país enfront dels altres països.  

balança de pagaments
Balança en la qual s'assenten les transaccions econòmiques efectuades entre els residents en el país que l'elabora i els residents en els altres països. És un document molt important per a l'anàlisi macroeconòmica, ja que estudia la situació econòmica de manera més general i completa que si es fes a partir de dades sectorials.  

balança de serveis
Parteix de la balança de béns i serveis, que recull els ingressos i pagaments derivats dels serveis prestats a l'exterior o dels rebuts d'aquest.  

balança de transferències
Balança de béns i serveis integrada en la balança d'operacions corrents, en la qual s'assenten com a ingressos les transferències rebudes de l'exterior i com a pagaments les enviades a l'exterior.  

balança econòmica
Terme macroeconòmic que designa la balança en la qual es mostra la utilització dels recursos d'una economia desagregada seguint criteris funcionals.  

balanç agregat
Estat de situació en el qual s'agrupen els balanços de totes les societats dependents juntament amb el de la societat dominant.  

balança per compte corrent
Part de la balança de pagaments en la qual s'assenten les compres i vendes de mercaderies i serveis a altres països, els pagaments realitzats per la utilització dels factors de producció i les transferències corrents.  

balança per compte de capital
Part de la balança de pagaments en la qual s'assenten les transferències de capital que afecten la situació creditora d'un país enfront dels altres països.  

balança per compte financer
Part de la balança de pagaments en la qual s'assenta el finançament que ofereix el país a altres països i el que rep.  

balanç consolidat
Estat de situació en el qual s'agrupen els balanços de totes i cadascuna de les societats dependents pertanyents al grup consolidat juntament amb el de la societat dominant. S’hi eliminen les operacions dutes a terme entre empreses del grup.  

balanç d'entrada
Compte transitori creat per a assentar les operacions de reobertura de l'exercici.  

balanç d'obertura
Balanç que marca l'inici d'un exercici comptable. El seu saldo i els seus comptes han de coincidir amb el balanç final de l'exercici precedent.  

balanç de comprovació
Balanç comptable compost per la suma dels saldos mensuals i dels totals d'un període determinat per a tots els comptes que componen la comptabilitat de la societat de què es tracti.  

balanç de comprovació i saldos
Balanç compost per la suma dels saldos mensuals i dels totals d'un període determinat per a tots els comptes que componen la comptabilitat social. Es pot denominar de manera abreujada com “balanç de comprovació” o “balanç de saldos”.  

balanç de fusió
Balanç de situació elaborat per a assentar les operacions relacionades amb una fusió d'empreses.  

balanç de liquidació
Balanç de situació elaborat per a assentar les operacions relacionades amb la liquidació d'una societat.  

balanç de liquidació definitiva
Balanç de situació elaborat per a assentar les operacions relacionades amb la liquidació, amb caràcter definitiu, d'una societat.  

balanç de saldos
Balanç compost per la suma dels saldos mensuals i dels totals d'un període determinat per a tots els comptes que componen la comptabilitat social.  

balanç de situació
Document comptable que reflecteix la situació d'una societat en un moment determinat, i en el qual constata, sistematitza i valora els seus actius, passius i el seu patrimoni net.  

balanç de sortida
Compte transitori creat per a assentar les operacions de tancament de l'exercici.  

balanç de volum
Tècnica borsària utilitzada en el xartisme, segons la qual es parteix d'un volum de contractació determinat al qual se suma el volum negociat quan puja la cotització i s’hi resta quan baixa. La pujada insta a comprar i la baixada, a vendre.  

balanç dictaminat
Estat financer que acompanya l'informe d'un comptable públic. Es tracta de l'opinió del professional sobre si el balanç reflecteix raonablement la situació financera de l'empresa, d’acord amb els PCGA (principis de comptabilitat generalment acceptats).  

balanç final
Balanç de situació elaborat al tancament de l'exercici comptable.  

balanç general
Document comptable que reflecteix la situació d'una societat en un moment determinat, i que constata, sistematitza i valora el seu patrimoni i els resultats assolits fins a aquell moment.  

balanç general consolidat
Document comptable en el qual s'agrupen els balanços de totes les societats dependents pertanyents al grup consolidat juntament amb el de la societat dominant, que reflecteix la situació financera del grup en un moment determinat i que constata, sistematitza i valora el seu patrimoni i els resultats assolits fins a aquel moment.  

balanç inicial
Balanç amb el qual s'inicia el primer exercici d'una societat. En ell es reflecteix l'inventari inicial de béns, drets, obligacions i capital.  

balanç provisional
Balanç que no té caràcter de definitiu, elaborat en general amb finalitats pressupostàries i de planificació, que acostuma a reflectir un període inferior a un exercici, és a dir, a un any.  

banc
Entitat de crèdit, és a dir, d'intermediació financera, que manté dipòsits en els quals les persones físiques o jurídiques ingressen els seus excedents de tresoreria a canvi d'un interès, utilitzant aquests fons per a operacions de crèdit a persones amb necessitat de finançament o per a dur a terme les seves pròpies inversions. Al costat d'aquesta activitat bàsica, presta una altra sèrie de serveis relacionats amb les activitats del sistema financer.  

banca
Sector d'activitat que agrupa les institucions que la legislació espanyola denomina entitats de crèdit, és a dir, les entitats que s'ocupen de la intermediació financera. Entre les operacions d'intermediació figuren l'admissió de dipòsits de clients, la concessió de crèdits, descomptes i altres operacions de finançament. Els seus beneficis deriven fonamentalment de les diferències en els tipus d'interès entre la presa i la cessió d'aquests recursos financers, així com de les comissions cobrades per realitzar les diferents operacions i prestar els diferents serveis.  

banca a domicili
Prestació de serveis bancaris a distància utilitzant fonamentalment les telecomunicacions.  

banca a l'engròs
Banca enfocada a les grans empreses, que opera amb volums elevats i inverteix fonamentalment en el mercat interbancari.  

banca al detall
Banca enfocada als petits clients, entre els quals les pime.  

banca comercial
En contraposició amb la banca industrial, és aquella que agrupa les entitats de crèdit que centren la seva activitat en el finançament del cicle productiu de les societats sense participar en el seu capital i en els clients particulars.  

banca corporativa
Part del sector bancari que centra el seu negoci en la prestació de serveis de banca d'inversions a les grans empreses, incloses les multinacionals.  

banca corresponsal
Acord mitjançant el qual un banc, denominat “corresponsal”, manté dipòsits d'altres i realitza operacions per compte seu. Per a la liquidació de les operacions s'utilitzen els comptes denominats nostro i vostro.  

banca d'empreses
Part del sector bancari que centra la seva activitat en el finançament de les grans empreses, la gestió de les inversions de les empreses, les fusions i adquisicions entre empreses i altres activitats d'aquesta índole.  

banca d'inversions
Part del sector bancari que centra la seva activitat en les operacions de les grans empreses, en la intermediació borsària, en productes d’inversió i finançament, en cobertura i gestió de risc, en assessorament financer, etc., i conjunturalment pot intervenir en grans operacions amb les administracions públiques.  

banca de desenvolupament
Part del sector bancari que se centra en les operacions de refinançament a llarg termini. Es pot tractar de projectes de prioritat nacional en suport del desenvolupament industrial de determinades regions del país.  

banca de negocis
Part del sector bancari que centra la seva activitat en les operacions de les grans empreses, en la intermediació borsària, en productes d’inversió i finançament, en cobertura i gestió de risc, en assessorament financer, etc., i conjunturalment pot intervenir en grans operacions amb les administracions públiques. És sinònim de “banca d'inversions”.  

banca electrònica
Prestació de serveis bancaris a distància, utilitzant fonamentalment les telecomunicacions.  

banca estrangera
Conjunt d’entitats de crèdit que tenen la societat matriu situada a l'estranger.  

banc agent
En el context dels crèdits sindicats, entitat encarregada de la gestió del crèdit que es manté en contacte amb el prestatari i que està facultada per a rebre els interessos i la devolució del principal. Sol coincidir amb el banc director.  

banca industrial
En contraposició amb la banca comercial, és aquella que agrupa les entitats de crèdit que no només s'ocupen de finançar el cicle productiu de les empreses, sinó que adquireixen participacions en el seu capital.  

banca majorista
Banca enfocada a les grans empreses, que opera amb volums elevats i inverteix fonamentalment en el mercat interbancari. És sinònim de “banca a l'engròs”.  

banca minorista
Banca enfocada als petits clients, entre els quals les pime. És sinònim de “banca al detall”.  

banca mixta
Part del sector bancari que combina la banca comercial amb la industrial.  

banca múltiple
Part del sector bancari que ofereix tots o una gran part dels productes, serveis i operacions financeres a tots els possibles clients del seu mercat.  

banca personal
Part del sector bancari que enfoca el seu negoci cap a la prestació dels seus serveis a les persones físiques .  

banca privada
1. En contraposició amb la banca pública, conjunt d’entitats de crèdit en les quals el control i la gestió estan en mans de persones pertanyents al sector privat i no al sector públic.  
2. Modalitat de servei bancari destinat a satisfer les necessitats d'inversió i planificació financera i fiscal de persones amb patrimonis elevats. Equival a “gestió de patrimonis”.  

banca pública
En contraposició a la banca privada, conjunt d’entitats de crèdit en les quals el control i la gestió estan en mans d'una administració pública o de l'Estat.  

bancari
Relatiu a la banca.  

bancarització
Ús creixent de les entitats de crèdit per al desenvolupament de les activitats socials i econòmiques.  

banca telefònica
Prestació dels serveis bancaris a través del telèfon, normalment en temps real.  

banca universal
Tipus de banca que pot oferir una gamma completa de productes, serveis i operacions financeres a tots els seus clients potencials.  

banc central
Banc de propietat estatal o paraestatal, que proposa, aplica i fa aplicar les mesures de política monetària, i que actua com a autoritat en la matèria, manté i regula les reserves de tresoreria, fixa els tipus d'interès, vigila els tipus de canvi de la divisa, supervisa el funcionament del sistema financer, emet la moneda, controla la circulació de bitllets i monedes de curs legal, presta serveis de deute públic, controla els moviments de capitals amb l'estranger, manté les reserves metàl·liques i de divises i supervisa la salut financera de les entitats de crèdit.  

Banc Central Europeu
Creat l’1 de juny de 1998 a Frankfurt, constitueix el nucli del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). Juntament amb els bancs centrals dels estats membres de la Unió Europea que han adoptat l'euro estableix i aplica la política monetària de l’eurozona. La seva funció principal és la de mantenir el poder adquisitiu de la moneda única i, amb això, l'estabilitat de preus a l’eurozona. Coordina l'emissió dels bitllets d'euro.  

banc comercial
Entitat de crèdit especialitzada en el finançament del cicle productiu de les societats sense participar en el seu capital, i en la prestació de serveis a clients particulars.  

banc confirmador
En el context d'un crèdit documentari, es tracta del banc que actua com a intermediari i, a petició del banc de l'importador o del banc emissor, dóna la seva conformitat al crèdit, amb la qual cosa es compromet a pagar a l'exportador.  

banc consorcial
Entitat financera formada per un grup de bancs, que en són els accionistes i gestors, i, en general, de diferents països, que opera en diversos centres financers. Són habituals en el mercat europeu i estan especialitzats en la concessió de préstecs.  

banc corresponsal
Entitat financera que presta els seus serveis en el lloc on està situada, sigui dins o fora del país, a altres bancs que no disposen de sucursal a la zona. Quan el servei és recíproc, ambdós es denominen “bancs corresponsals” i liquiden les seves operacions mitjançant compensació.  

Banc d'Espanya
Té el seu origen en el Banco de San Carlos, fundat el 1782. El 1856 es concedeix aquesta denominació al Nuevo Banco Español de San Fernando, que ja estava autoritzat a emetre diner des de 1851. El 1874 es converteix en l'únic banc emissor. El 1962 es delimiten les facultats que té actualment i el 1994 es declara legalment la seva completa autonomia. Els seus òrgans rectors són el governador, el sotsgovernador, el Consell de Govern i la Comissió Executiva. Té les facultats de banc central, compartides amb el Banc Central Europeu i els bancs centrals del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).  

banc de comerç exterior
Entitat financera especialitzada en les operacions relacionades amb el comerç internacional.  

banc de dades
Agrupació en una memòria informàtica d'una enorme quantitat de fitxers digitals.  

Banc de Pagaments Internacionals (BPI)
Organisme fundat el 1930. La seva denominació en anglès és Bank of International Settlements – BIS. Es tracta d'un banc internacional de cooperació monetària, en el qual participen els bancs centrals dels països següents: Alemanya, Aràbia Saudita, Algèria, Argentina, Austràlia, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bèlgica, Bulgària, Canadà, República Txeca, Xile, Xina, Corea, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Grècia, Hong Kong RAE, Hongria, Índia, Indonèsia, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Malàisia, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República de Sud-àfrica, Antiga República Iugoslava de Macedònia, Romania, Rússia, Singapur, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Turquia i Iugoslàvia (en suspens), així com el Banc Central Europeu. Impulsa la cooperació entre bancs centrals i facilita les operacions financeres internacionals; elabora estudis i busca solucions a problemes financers d'àmbit internacional. És l'artífex dels Acords de Basilea I i II.  

banc de serveis
Banc que uneix a la seva funció d'intermediació la prestació de serveis com ara gestió de carteres, plans de pensions, assegurances i altres de similars.  

banc director
1. Banc de gran solvència que, en un crèdit sindicat, és l'encarregat de la seva organització; reuneix la resta de membres sindicats amb l’objectiu de trobar els fons corresponents a l'import del crèdit.  
2. En el context d'una emissió d’obligacions internacionals o d’eurobons, banc que l'organitza, a qui es ven aquesta emissió perquè al seu torn la col·loqui entre les entitats financeres subscriptores.  

banc emissor
1. Banc autoritzat per a emetre bitllets, generalment de manera exclusiva. És una facultat típica dels bancs centrals.  
2. En les transaccions internacionals, banc que emet un crèdit documentari, transferència o xec.  

banc estranger
Entitat de crèdit que té la societat matriu amb domicili a l'estranger.  

Banc Europeu d'Inversions (BEI)
Institució financera creada el 1957 pel Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, i que té com a objectius principals el finançament de projectes que afavoreixin el progrés de les regions menys desenvolupades de la Unió Europea, els que persegueixin la modernització o reconversió d'empreses o la creació de noves activitats necessàries per a la implantació del Mercat Comú o els projectes compartits per diversos estats membres.  

Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD)
Institució financera creada el 1990, amb seu a Londres, l'objectiu de la qual és afavorir la transició cap a una economía de mercat i promoure la iniciativa privada en els països de l’Europa oriental. A més dels estats membres de la Unió Europea, en formen part Austràlia, Canadà, Corea del Sud, Egipte, Estats Units, Israel, Japó, Marroc, Mèxic i Nova Zelanda, i hi participen el Banc Europeu d’Inversions i la Comissió Europea en representació de la UE.  

banc industrial
Entitat de crèdit que no només finança el cicle productiu de les societats, sinó que també s'involucra en el seu desenvolupament mitjançant l'adquisició de participacions en el seu capital social.  

Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)
Institució financera internacional fundada el 1959 per 20 països americans. Actualment en formen part 28 països americans i 19 països no americans. Els seus objectius són la promoció de les inversions de capitals públics i privats per a enfortir el desenvolupament dels països membres, l'estímul de les inversions privades en projectes que impulsin el desenvolupament i la contribució al creixement dels països que l’integren.  

banc intermediari
En el comerç internacional, entitat financera que intervé entre altres dos en un crèdit documentari. Rep els documents comercials o les divises de l'exportador i els remet al banc emissor.  

Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF)
Organisme fundat el 1944, durant la conferència de Bretton Woods, al mateix temps que el Fons Monetari Internacional. Forma part del Grup del Banc Mundial, té la seva seu a Washington i més de 100 oficines a tot el món. El seu objectiu inicial era la reconstrucció dels danys originats per la Segona Guerra Mundial, però va evolucionar cap a l'assistència als països menys desenvolupats, als quals ofereix préstecs amb baixos tipus d'interès, imports elevats i venciments a molt llarg termini.  

banc intervingut
Entitat de crèdit en la qual ha hagut d'intervenir l'Estat per irregularitats de funcionament o per mala administració.  

Banc Mundial
Denominació que fa referència al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF) i a l’Associació Internacional de Foment (AIF). L'objectiu fonamental del Banc Mundial és la concessió de préstecs per al desenvolupament institucional, la realització de polítiques públiques, ajustaments estructurals, etc., dels països en vies de desenvolupament.  

banc notificador
En el context del comerç internacional, en un crèdit documentari, entitat financera que fa d'intermediari en una operació pel que fa a la documentació, sense assumir compromisos de cobrament ni de pagament.  

banc pagador
En el context del comerç internacional, en un crèdit documentari, entitat financera encarregada de fer el pagament dels efectes comercials que li siguin presentats quan es compleixin les condicions exigides en l'operació.  

banda
Espai comprès entre dos límits fixos dins el qual fluctuen les variables o les magnituds econòmiques, com ara les cotitzacions borsàries, els tipus de canvi de divises o altres de similars, al llarg d'un període de temps determinat.  

banda de fluctuació
1. Marges de fluctuació d'una variable o magnitud econòmica entre un límit màxim i un límit mínim, entorn d'un valor central determinat, de manera que aquesta oscil·lació es consideri positiva o negativa pel que fa a aquest valor.  
2. Referent al tipus de canvi d'una divisa, oscil·lació entre un canvi màxim i un altre de mínim predeterminats. Si se superen, el banc central hi intervé venent o comprant, respectivament, amb la finalitat de donar una certa estabilitat a la moneda.  

bandera
En el context de l'anàlisi xartista, figura formada en produir-se una ràpida pujada de preus (el pal de la bandera) seguida per triangles d'oscil·lacions de pujades i baixades de les cotitzacions (la tela de la bandera en moviment).  

banquer
Encara que de vegades s'entén com si englobés qualsevol treballador de banca, designa més aviat l'amo de l'entitat o els seus principals gestors.  

barata
Forma ancestral de comerç que consisteix en l'intercanvi directe d'uns béns per uns altres sense la utilització de cap altre mitjà de pagament.  

barrar un xec
Posar dues línies paral·leles en l'anvers del xec perquè s’hagi de cobrar a través d'un compte bancari i no en efectiu.  

barreres d'entrada
Traves legals i d'altres tipus que dificulten l'ingrés de noves societats en un mercat, generalment en expansió o emergent.  

base
1. Com a significat genèric, fonament principal.  
2. En el context dels mercats de futurs, diferència entre el tipus d'interès de l'instrument en el mercat de comptat i l'implícit en la seva cotització en el mercat de futurs.  

base comptable d'acumulació
Mètode comptable en el qual els efectes de les transaccions i altres successos es reconeixen quan ocorren i no quan es rep o es paga diner o un altre equivalent a l’efectiu. Així mateix, es registren en els registres comptables i se n'informa en els estats financers dels exercicis amb els quals es relacionen.  

base comptable de meritació
Mètode comptable en el qual els efectes de les transaccions i altres successos es reconeixen quan ocorren i no quan es rep o es paga diner o un altre equivalent a l’efectiu. És sinònim de “base comptable d'acumulació”.  

base de cotització
Quantitat fixada per a indicar el canvi d'una divisa, que acostuma a ser de 100 o de 1.  

base econòmica
Conjunt d'activitats el desenvolupament de les quals determina el creixement econòmic d'un país o d'una regió. Solen considerar-se com a tals les exportacions de béns i serveis o el consum.  

base fiscal d'un actiu
Import atribuït, per a finalitats fiscals, a aquest mateix actiu.  

base fiscal d'un passiu
Import atribuït, per a finalitats fiscals, a aquest mateix passiu.  

base imposable
Import que expressa una capacitat econòmica determinada sobre la qual es calcula la tributació.  

base liquidable
Resultat de practicar les reduccions establertes per la normativa vigent per a cada tribut sobre la base imposable.  

base monetària
Suma dels dipòsits en comptes de les entitats de crèdit i del diner efectiu en mans del públic en general.  

base reguladora
Import basat en la retribució i en el temps de cotització que determina la quantia i la durada de les prestacions per als beneficiaris de la Seguretat Social.  

bases tècniques
En el context de les assegurances, denominació que reben els càlculs actuarials per a la determinació de les primes i els recàrrecs, així com per a la justificació de les seves despeses de gestió i administració i sistemes de càlcul de les provisions tècniques.  

Basilea II
Forma abreujada per a referir-se a l'Acord de Basilea II, també conegut com Nou Acord de Capital de Basilea, document elaborat pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, en cooperació amb la IOSCO, que determina els requeriments mínims del capital de les entitats financeres en funció dels seus diferents riscos (risc de crèdit, risc de mercat de la cartera de negociació i de la posició en divises i risc operacional). També analitza els principis bàsics del procés de supervisió i fomenta la disciplina de mercat mitjançant el desenvolupament d'una sèrie de requisits de divulgació que permetin als agents del mercat avaluar la informació sobre el capital, l’exposició al ?risc i els processos de mesurament de l’entitat financera. El Comitè de Basilea no té capacitat normativa, per la qual cosa les seves directrius han de ser convertides en legislació per cadascun dels seus membres.  

bateria d'indicadors
Conjunt d'indicadors borsaris relacionats amb un mateix valor que serveixen per a estudiar-lo de manera més completa en fer-lo de manera conjunta i complementària.  

BCE
Acrònim de Banc Central Europeu, institució creada el 1998 a Frankfurt que estableix i aplica la política monetària de l’eurozona, i mira de mantenir el poder adquisitiu de la moneda única i l'estabilitat dels preus.  


Qualsevol objecte o servei capaç de satisfer una necessitat, que pot ser objecte d'apropiació i produir beneficis patrimonials.  

bé acabat
que està preparat per al seu ús o consum.  

bear
1. Expressió anglesa utilitzada en els mercats de valors com a qualificatiu per a indicar expectatives de baixada en les cotitzacions.  
2. Persona que especula a la baixa amb valors o mercaderies.  

bé col·lectiu
que no té caràcter d'exclusiu, de manera que pot ser utilitzat per diversos subjectes o per tota la societat. Els exemples més típics són els serveis que presten les administracions (la justícia, la defensa, les carreteres, etc.).  

bé comunal
que pertany a una comunitat i que no és patrimoni privat del seu ens corporatiu.  

bé consumible
que pot servir per al consum.  

bé d'equipament
que forma part de les instal·lacions fixes i que per a utilitzar-lo es manté en les fases de producció d'altres béns.  

bé d'inversió
en el qual s'inverteix amb la finalitat d'utilitzar-lo en les fases de producció. És sinònim de “bé de capital”.  

bé d'ús
Bé de consum que no és perible, com ara la roba o el calçat.  

bé d'ús públic
al qual té accés tota la comunitat.  

bé de capital
que forma part de les instal·lacions, la maquinària, els equips i altres mitjans productius destinat a intervenir en el procés de producció d'altres béns.  

bé de consum
Producte que ha recorregut totes les fases de producció i que està destinat a satisfer directament les necessitats del possible comprador sense necessitat de sofrir cap transformació.  

bé de consum durador
Bé de consum que té una vida útil superior a un any.  

bé de consum no durador
Bé de consum que té una vida útil inferior a un any.  

bé de Giffen
Bé inferior amb una demanda que augmenta a mesura que ho fa el seu preu i que disminueix igualment quan aquest disminueix. És discutible la seva existència real. Per considerar-se com a tal, a més han d'escassejar els béns substitutius i representar una part important del pressupost del consumidor.  

bé de luxe
que no està destinat a cobrir les necessitats bàsiques i que té una demanda que augmenta al mateix temps que ho fa la renda dels consumidors.  

bé de primera necessitat
bàsic que té una demanda que creix menys que les rendes dels consumidors.  

bé de primer ordre
destinat a satisfer necessitats bàsiques.  

bé de producció
utilitzat en les fases de producció per a l'obtenció d'altres béns.  

bé diferenciat
similar a un altre del qual es distingeix perque posseeix característiques no fonamentals que el diferencien i en les quals radica el seu especial valor.  

bé durador
que pot ser utilitzat durant un llarg període de temps, al llarg del qual es produirà la seva deterioració i, per tant, la seva amortització.  

bé econòmic
En contraposició amb el bé lliure, que satisfà una necessitat real i que es troba disponible en quantitats limitades en el mercat.  

bé en procés
no acabat, és a dir, en fase de producció.  

bé escàs
Tipus de que existeix en quantitats limitades i que pot satisfer necessitats reals. Quan les satisfà, de fet es denomina “bé econòmic”.  

bé esgotable
del qual hi ha una quantitat limitada i que no es pot generar, per la qual cosa pot acabar desapareixent.  

bé final
Bé acabat que satisfà directament les necessitats de consum o d’inversió.  

bé físic
que té un suport material o tangible.  

bé fungible
Bé moble del qual no es pot fer un ús adequat a la seva naturalesa sense consumir-lo i en substitució del qual s'admet legalment un altre d'igual qualitat.  

bé Giffen
Bé inferior que té una demanda que augmenta a mesura que ho fa el seu preu i que disminueix igualment quan aquest disminueix. És discutible la seva existència real. Per a considerar-se com a tal, a més han d'escassejar els béns substitutius i representar una part important del pressupost del consumidor.  

bé gratuït
per a l'obtenció del qual no cal un desembors o una barata. És proporcionat per les administracions, per associacions benèfiques o per qualsevol persona física o jurídica que el posi a la disposició dels interessats generosament.  

BEI
Acrònim de Banc Europeu d'Inversions, institució creada el 1957 pel Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea i que té com a objectius principals el finançament de projectes que afavoreixin el progrés de les regions menys desenvolupades de la Unió Europea, els que persegueixin la modernització o reconversió d'empreses o la creació de noves activitats necessàries per a la implantació del Mercat Comú o els projectes compartits per diversos estats membres.  

bé immoble
que resulta impossible de traslladar, com per exemple terres, edificis, camins, construccions o altres de similars. També es consideren com a béns immobles els vaixells.  

bé inferior
que té una demanda que creix proporcionalment menys del que augmenta la renda dels consumidors.  

bé intermedi
produït que és utilitzat al seu torn com a bé auxiliar en el procés de producció d'un bé acabat.  

BEL 20
Índex borsari format per les cotitzacions de les accions de les 20 principals societats de Bèlgica. La seva base és de 1.000 a 1 de gener de 1991.  

bé litigiós
que és objecte d'un plet.  

bé lliure
1. que no escasseja del qual es disposa sense haver d'efectuar un desembors o de recórrer a una barata, i del consum del qual no es pot excloure ningú.  
2. Bé que no té càrregues.  

bé moble
En contraposició amb els immobles, són aquells que es poden traslladar sense menyscapte de l'immoble que els conté. En dret civil no es consideren béns mobles els que van adherits a l'immoble, però en dret penal aquests es consideren mobles perquè poden ser sostrets.  

benchmark
Base de comparació per a avaluar el rendiment, com per exemple els índexs borsaris per a avaluar l'evolució d'una entitat, les taxes d'interès sense risc per a avaluar els rendiments de préstecs, etc.  

bé necessari
bàsic que té una demanda que creix proporcionalment menys del que augmenta la renda dels consumidors.  

benefici
Guany o plusvàlua resultant de la diferència entre el cost d'un o servei i el seu preu de venda en una transacció econòmica.  

beneficiari
1. Amb caràcter general, aquell que es beneficia d'alguna cosa.  
2. Persona física o jurídica a favor de la qual s'expedeix o se cedeix un títol de crèdit.  
3. Persona física o jurídica que rep els beneficis derivats d'un contracte.  
4. Persona física o jurídica que gaudeix d'un usdefruit.  
5. Persona física o jurídica a favor de la qual s'envia una transferència.  
6. En el context de les assegurances, persona física o jurídica designada en la pòlissa com a titular dels drets indemnitzatoris.  

benefici brut
Guanys obtinguts per la societat abans de deduir els impostos.  

benefici net
Guanys obtinguts per la societat després de deduir els impostos a pagar.  

benefici per acció
Ràtio utilitzada en l'anàlisi financera de les societats. S'obté dividint els beneficis de la societat després del pagament d'impostos entre el nombre total d’accions.  

beneficis als empleats
Tots els tipus de retribucions que l'empresa proporciona als treballadors a canvi dels seus serveis.  

beneficis als empleats a curt termini
Beneficis diferents dels beneficis per rescissió de contracte i dels beneficis de compensació en instruments financers de capital. El seu pagament ha de ser atès en el terme dels dotze mesos següents al tancament de l'exercici en el qual els empleats han prestat els seus serveis.  

beneficis econòmics futurs
En el context de les Normes Internacionals d'Informació Financera, potencial per a contribuir, directament o indirectament, als fluxos d'efectiu i d’equivalents a l'efectiu de l'entitat. Pot ser de tipus productiu, i aleshores constitueix part de les activitats d'operació de l'entitat. Pot també prendre la forma de convertibilitat en efectiu o altres partides equivalents, o bé de capacitat per a reduir pagaments en el futur, com quan un procés alternatiu de manufactura redueix els costos de producció.  

beneficis fiscals
Ajudes o subvencions concedides per les administracions a les societats amb la finalitat de fomentar activitats específiques, a través de l'exoneració d'impostos o de bonificacions en el pagament d’aquests mateixos impostos.  

beneficis irrevocables
En el context de les pensions, beneficis derivats de les condicions d'un pla. El dret a rebre'ls no està condicionat a la continuïtat en el treball.  

beneficis irrevocables dels empleats
En el context de les Normes Internacionals d'Informació Financera, remuneracions que no estan condicionades per l'existència d'una relació de feina en el futur.  

beneficis marginals
Retribucions no dineràries que ofereixen les empreses a alguns directius o als empleats en general. Alguns exemples d’això són l’oferta d'allotjament, el vehicle d'empresa amb xofer o sense, l’assistència sanitària extra, el servei domèstic, etc.  

beneficis per activitats ordinàries
Beneficis d'explotació després de les despeses i dels ingressos financers.  

beneficis per terminació
Remuneracions a pagar als empleats com a conseqüència de la decisió de l'entitat de resoldre el contracte de l'empleat abans de l'edat normal de retir; o bé la decisió de l'empleat d'acceptar voluntàriament la conclusió de la relació de treball a canvi d’aquests beneficis.  

beneficis poteriors a la relació laboral
Retribucions diferents dels beneficis per rescissió de contracte que es paguen als empleats després de la terminació del seu període actiu en l'entitat.  

beneficis retinguts
Beneficis no distribuïts com a dividends, que la societat destina a reserves.  

benestar econòmic
Segons la teoria de l'economia del benestar, situació en la qual preval l'alta producció, la distribució igualitària de la renda i la modificació o supressió de les activitats perjudicials per a l'ésser humà, encara que resultin rendibles.  

bé normal
que té una demanda que augmenta proporcionalment a la renda dels consumidors.  

bé nou
tot just introduït en el mercat.  

béns abadencs
Antigament, béns que estaven situats en el territori jurisdiccional d'alguna autoritat eclesiàstica, per la qual cosa estaven exempts d'algunes contribucions.  

béns adventicis
Antigament, béns que el fill de família que estava sota la pàtria potestat adquiria treballant en algun ofici, art o indústria, o per fortuna o herència.  

béns arrels
Béns que no poden ser traslladats. Es pot considerar un sinònim de “béns immobles”.  

béns competitius
Béns que cobreixen les mateixes necessitats en un sector de producció i que es diferencien tan sols en la marca, en la presentació o en altres característiques no fonamentals, de manera que l'augment de la demanda de l'un produeix una disminució en la de l'altre, amb les conseqüències que això comporta en qüestió de preus.  

béns complementaris
Béns que es consumeixen conjuntament, com ara els vehicles de motor i els seus carburants, o el cafè o el te i els edulcorants.  

béns comuns
Béns dels quals es poden beneficiar tots els ciutadans.  

béns del comú
Béns que pertanyen a un municipi i es destinen a l'aprofitament per part dels seus veïns.  

béns del patrimoni reial
Béns que antigament estaven afectes als tributs i drets reals.  

béns demanials
Béns destinats a serveis públics o al seu ús general que no es poden alienar ni embargar.  

béns de tradició
Béns heretats dels avis.  

béns dotals
Els que constitueixen el dot de la dona quan contreu matrimoni.  

béns forals
Béns que són objecte del dret reial de fòrum.  

béns nacionals
Béns que són propietat de l'Estat.  

béns nullius
Béns que no tenen amo.  

béns parafernals
Béns propis d'un dels cònjuges, sigui per aportació o per adquisició posterior.  

béns propis
Béns d'una entitat local no afectes a l'ús comú dels veïns sinó a produir rendes patrimonials.  

béns públics mundials
Béns que, segons les Nacions Unides, reporten beneficis universals o gairebé universals.  

béns relictes
Béns que resten a la defunció d'una persona.  

béns reservables
Béns heretats amb el precepte legal que passin després a una altra persona.  

béns semovents
Bestiar que pertany a una persona física o jurídica, i amb el qual pot comerciar.  

béns superiors
Béns que tenen una demanda que augmenta a mesura que ho fa la renda dels consumidors.  

béns troncals
Béns patrimonials que, després de la defunció del seu propietari, tornen legalment a la línia, tronc o arrel d'on procedien.  

bé perible
que desapareix quan és utilitzat o s'espatlla quan no es fa servir.  

bé produït
resultant d'un procés de producció.  

bé públic
que té una titularitat que correspon a una administració, independentment que el seu ús sigui públic o privatiu.  

bé renovable
que existeix en grans quantitats o que es pot regenerar, de manera que si és ben gestionat no té per què desaparèixer.  

bescanviar
Canviar uns títols per uns altres.  

bé semiacabat
que ha de superar alguna fase més en el procés productiu abans de ser apte per al seu ús.  

bé semielaborat
no acabat, que es troba en una etapa intermèdia en el procés productiu. És sinònim de “bé semiacabat”.  

bestreta
Quantitat avançada d'un pagament, sigui per a una compra, per a un empleat, per a un proveïdor, etc.  

bestretes a proveïdors
Pagaments avançats que de vegades exigeixen els proveïdors depenent de la naturalesa del producte o de l'operació.  

bé substitutiu
amb característiques similars a un altre, al qual pot substituir, de manera que l'augment de la demanda de l'un produeix un descens en la de l'altre. Són exemples de béns substitutius els edulcorants respecte al sucre o els diversos tipus d'olis entre ells.  

beta
Indicador borsari del risc sistèmic que mesura la sensibilitat de la rendibilitat d'una acció quan es presenten moviments en la rendibilitat del mercat borsari. Com més supera el valor 1, més alt és el risc.  

bé vacant
que no té amo conegut.  

biaix
Diferència entre les previsions i els resultats finals.  

bimetal·lisme
Antic sistema monetari que tenia com a patrons l'or i la plata, en funció dels quals s'establia el valor de les diferents monedes.  

bioeconomia
Branca tant de la biologia com de l'economia que abraça tots els sectors industrials que produeixen, gestionen i exploten els recursos biològics.  

BIRF
Sigles de Banc Internacional de Reconstrucció i Foment, organisme fundat el 1944, durant la conferència de Bretton Woods, al mateix temps que el Fons Monetari Internacional.  

bitllet
Instrument de pagament emès pel banc central que representa una quantitat de diner líquid.  

bitllet verd
Denominació popular del dòlar americà.  

black knight
Inversor que ofereix per les accions d'una societat un preu superior al que ofereix un altre inversor en una OPA amb la intenció d'impedir que n’aconsegueixi el control. La seva correspondència en català és “cavaller negre”.  

blanqueig de capitals
Segons la legislació comunitària, es considera blanqueig de capitals la conversió o transferència de béns procedents d'una activitat delictiva o d'una participació en aquest tipus d'activitat, que pretén ocultar l'origen il·lícit d'aquests béns; l'ocultació o encobriment de la veritable naturalesa, origen i localització de la propietat de béns o drets sabent que aquests béns procedeixen d'una activitat delictiva; l'adquisició, tinença o utilització de béns sabent que procedeixen d'una activitat delictiva o d'una participació en aquest tipus d'activitat; i la participació en alguna de les activitats esmentades anteriorment, o l'ajuda o assessorament a algú que participi en aquestes activitats.  

bloqueig
En el context d'un sistema de transferència de fons o de valors, situació que pot sorgir quan no s’executa l'ordre de transferència, sigui per falta de saldo, o bé per falta dels valors corresponents, i aleshores s’impedeix l'execució de les ordres d'altres participants en el sistema.  

blue chip
Anglicisme utilitzat en la terminologia borsària per a referir-se als valors amb un alt volum de contractació i bones perspectives de cotització a més llarg termini. Procedeix del color blau de la sala de negociació on cotitzaven els valors punters en la Borsa de Nova York.  

bo
Títols de renda fixa amb un venciment a més curt termini que les obligacions, pels quals es desemborsa un import en el moment de la seva emissió que es recupera al venciment¬i pel qual es percep un interès. Acostumen a ser valors al portador i negociables en borsa.  

bo a la par
Bo emès al seu valor nominal.  

bo alcista
Bo indexat a l'augment de l’índex borsari corresponent  

bo alcista i baixista
Bo amb dos trams. El bo alcista està indexat a l'augment de l’índex borsari corresponent, i el bo baixista, al seu descens.  

bo al descompte
Bo emès amb un descompte sobre el seu valor nominal, corresponent a l’interès rebut.  

bo amb cupó diferit
Bo amb uns cupons que no es paguen durant els primers anys de vida del títol, sinó que es paguen al final o al cap d'uns anys.  

bo amb interès escalonat
Bo en el qual l'import del cupó augmenta o disminueix amb el temps, segons el que s’ha establert en l'emissió.  

bo amb interès fix
Bo emès a un tipus d'interès prefixat, que no acostuma a ser convertible en accions.  

bo amb interès variable
Bo que, per al pagament del seu cupó, es pren com a referència el tipus d'interès a curt termini en vigor en el moment del pagament.  

bo amb interès variable convertible en bo d'interès fix
Bo que, per al pagament del seu cupó, es pren com a referència el tipus d'interès a curt termini en vigor en el moment del pagament, tret que superi un límit mínim o màxim; en aquest cas passa a pagar-se un tipus d'interès fix.  

bo amb interès variable indexat
Bo el cupó del qual es paga a un tipus d'interès establert prenent com a referència un índex fixat en el moment de la seva emissió.  

bo amb interès variable invers
Bo el cupó del qual es paga a un tipus d'interès establert en relació inversa amb un tipus de referència.  

bo amb interès variable reajustable anticipadament
Bo el cupó del qual es paga a un tipus d'interès establert en diversos intervals al llarg del període entre el pagament de dos cupons.  

bo amb prima d'emissió
Bo emès amb un sobrepreu sobre el seu valor nominal.  

bo baixista
Bo indexat al descens de l’índex borsari corresponent.  

bo canviable
Bo que pot ser canviat per accions velles, al contrari que els bons convertibles, que es poden canviar per accions noves. No produeix, per tant, un augment en el capital social.  

bo convertible
Bo que pot ser canviat per accions noves a un preu preestablert. El seu cupó acostuma a ser inferior al pagat si no fos convertible.  

bo cupó zero
Bo que no paga interessos fins el moment en què s'amortitza el capital. El seu preu, normalment, és inferior al seu valor nominal.  

bo de caixa
Bo emès per una societat que es compromet a reemborsar el seu import al venciment pactat.  

bo de gaudi
Títol de participació d'una societat que no representa un percentatge del seu capital social però que dóna dret a participar en els seus beneficis. Es pot concedir als membres del Consell d'administració o als accionistes.  

bo de l'Estat
Títol de deute públic emès per l'Estat que té un venciment situat normalment entre dos i cinc anys i que ofereix el pagament de cupons anuals a un tipus d'interès determinat en l'emissió.  

bo del Tresor
Títol de deute públic a mitjà termini (entre dos i cinc anys) emès per l'Estat.  

bo de seguretat
Títol de deute a llarg termini habitual a l’Amèrica Llatina que garanteix al comprador la seva no inclusió en la renegociació del deute, a canvi d'un tipus d'interès poc elevat.  

bo doble
Bo que té un principal i uns interessos que es paguen en una moneda diferent de la de l'emissió.  

bo d’alt risc
Bo d'alt risc emès per una societat amb baixa qualificació creditícia (“rating”). A canvi, acostumen a gaudir d'una elevada rendibilitat.  

bo en doble divisa
Bo el cupó del qual es paga en una divisa diferent de la utilitzada per al reemborsament del principal.  

bo global
Bo emès en diversos mercats internacionals per a minimitzar el risc de volatilitat d'un centre financer específic. És preferible utilitzar l'expressió “bo mundial”.  

bo hipotecari
Títol protegit per una hipoteca sobre certs béns.  

boicot econòmic
Mesures comercials o financeres introduïdes per a bloquejar les operacions amb un país, sector o societat, amb la finalitat de castigar econòmicament el boicotejat.  

bombolla
En anàlisi financera, desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària.  

bo mundial
Bo emès en diversos mercats internacionals per a minimitzar el risc de volatilitat d'un centre financer específic.  

bonança econòmica
Etapa de desenvolupament positiu per a l'activitat econòmica.  

bonificació
Disminució de l'import a pagar en una operació comercial o financera o augment de la quantitat a cobrar.  

bonista
Tenidor de bons.  

bo nocional
Bo utilitzat com a subjacent en els contractes de futurs amb un valor nominal teòric, i que cotitza en un mercat regulat amb uns venciments preestablerts, una rendibilitat determinada i una sèrie de característiques que en fan un bo normalitzat.  

bonus/malus
Sistema de tarificación utilitzat en alguns països per a l’assegurança d'automòbils, mitjançant el qual es bonifiquen o penalitzen les primes depenent de l'ocurrència o no de sinistres.  

boom
Alça brusca dels preus, especialment de les cotitzacions borsàries i del seu volum de contractació.  

bo-opció
Bo cupó zero comprat al descompte amb opció de compra sobre un índex borsari. Està garantida la recuperació de la inversió, juntament amb el benefici que suposi la pujada de l’índex borsari.  

bo pagat parcialment
Bo el preu de compra del qual no es desemborsa quan se subscriu, sinó que es fa en diversos terminis. D'aquesta manera, la societat emissora estalvia part del pagament de cupons, però a canvi triga més a rebre el capital.  

bo perpetu
Bo amb un interès elevat, sense data fixa de venciment, que no requereix el reemborsament del principal per part de la societat emissora.  

borsa
La denominació completa és “borsa de valors” o “borsa de comerç”. Es tracta d'un mercat financer en el qual es compren i venen títols de renda fixa i variable, béns, matèries primeres i altres actius financers.  

borsa de comerç
Denominació completa de la borsa, també anomenada “borsa de valors”. Es tracta d'un mercat financer en el qual es compren i venen títols de renda fixa i variable, béns, matèries primeres i altres actius financers.  

Borsa de Londres
Borsa més important d'Europa. El seu principal índex és l’FTSE-100, denominat popularment Footsie. En ella cotitzen més de dues mil societats. Està situada a la City de Londres.  

Borsa de Nova York
Borsa més important del món. El seu principal índex és el Dow Jones. Està situada a Wall Street. Es compon de diversos mercats: el Nyse, integrat per les societats més importants; el Nasdaq, on cotitzen les societats d'altes tecnologies; i l’Amex, on cotitzen la resta.  

Borsa de Tòquio
Segona borsa del món per capitalització borsària. El seu índex principal és el Nikkei.  

borsa de treball
Conjunt de les ofertes laborals.  

borsa de valors
Denominació completa de la borsa, també anomenada “borsa de comerç”. Es tracta d'un mercat financer en el qual es compren i venen títols de renda fixa i variable, béns, matèries primeres i altres actius financers.  

borsari
Relatiu a la borsa.  

borsí
1. Mercat autoritzat que fa les funcions de borsa en les places on no n’hi ha.  
2. Lloc no oficial on es reuneixen els intermediaris financers per a la contractació de valors.  

bo segregable
Bo, en general emès per l'Estat, que permet la segregació de cupons del principal per a vendre'ls independentment.  

bottom
En l’anàlisi xartista, part baixa de la corba de cotitzacions quan comença a pujar. Quan se’n repeteixen diversos en poc temps, acostuma a presagiar un canvi de tendència.  

BPA
Acrònim de benefici per acció, ràtio utilitzada en l'anàlisi financera de les societats que s'obté dividint els seus beneficis després d'impostos entre el nombre total d’accions.  

BPI
Organisme fundat el 1930. La seva denominació en anglès és Bank of International Settlements – BIS. Es tracta d'un banc internacional de cooperació monetària, en el qual participen els bancs centrals dels països següents: Alemanya, Aràbia Saudita, Algèria, Argentina, Austràlia, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bèlgica, Bulgària, Canadà, República Txeca, Xile, Xina, Corea, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Grècia, Hong Kong RAE, Hongria, Índia, Indonèsia, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Malàisia, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República de Sud-àfrica, Antiga República Iugoslava de Macedònia, Romania, Rússia, Singapur, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Turquia i Iugoslàvia (en suspens), així com el Banc Central Europeu. Impulsa la cooperació entre bancs centrals i facilita les operacions financeres internacionals; elabora estudis i busca solucions a problemes financers d'àmbit internacional. És l'artífex dels Acords de Basilea I i II.  

branca industrial
Conjunt d'empreses que produeix un mateix tipus de béns o presta el mateix tipus de serveis.  

break-even point
Moment a partir del qual la societat comença a produir beneficis. La seva correspondència en català és 'punt mort' o 'punt d'equilibri financer'.  

break out
En l’anàlisi xartista, punt en el qual la cotització trenca la seva línia de resistència.  

broker
Persona física o jurídica que actua com a intermediari en una operació per compte aliè a canvi d'una comissió, sigui un agent, un corredor, un comisionista, etc. Es podrien utilitzar les expressions catalanes “intermediari” o “mediador financer”.  

brut
Import al qual no s'ha practicat cap deducció.  

bull
En el mercat borsari, situació en la qual hi ha una expectativa alcista.  

bullionisme
Sistema d'emissió de bitllets segons el qual aquesta no s’ha de deixar a la lliure voluntat dels bancs d'emissió, sinó que ha d'anar protegida per un encaix metàl·lic amb la finalitat d'evitar repunts inflacionistes.  

Bundesbank
Banc central d'Alemanya.  

business angels
Particulars adinerats que inverteixen en empreses noves en fase de creixement que no cotitzen en un mercat oficial. Es poden anomenar “inversors informals”.